La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Prepirineo » Puig Lluent i Serra de Faja i Branca
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Puig Lluent i Serra de Faja i Branca

Senderismo  

Zona: Prepirineo · Alt Berguedà   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Llarga i a estones dura excursió que ens ha de permetre visitar tres municipis diferents de l?alt Berguedà, un grapat d?esglésies romàniques, a més de travessar en la seva totalitat una de les serres d?aquestes contrades, la de Faja i Branca. Cal comptar, a l?hora de fer aquesta sortida, amb unes vuit hores pràctiques de marxa a pas normal, i també, que encara que el desnivell entre els seus dos punts més allunyats és de 792 mts., haurem de passar per diferents canvis en la inclinació de la rasant, per tant, a l?acabar la sortida haurem sobrepassat els mil metres acumulats de pujada.


Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
El Castell de l'Areny des del camí de pujada als Rocs de Castell)
El Castell de l'Areny des del camí de pujada als Rocs de Castell
El Puig Lluent i la Serra de Faja i Branca des dels Rasos de Clarent)
El Puig Lluent i la Serra de Faja i Branca des dels Rasos de Clarent
El camí, abans d'arribar a la Collada Fonda, passa per unes grans balmes)
El camí, abans d'arribar a la Collada Fonda, passa per unes grans balmes
El Puig Lluent és un cim de pastures i les proves són evidents)
El Puig Lluent és un cim de pastures i les proves són evidents
Sant Jaume de Frontanyà una de les joies del romànic català)
Sant Jaume de Frontanyà una de les joies del romànic català

Descripción

L?inici de la sortida el farem al nucli de Borredà, amb la precaució d?haver deixat abans un vehicle d?enllaç a Sant Jaume de Frontanyà o bé al Santuari dels Oms, al quilòmetre vuit de la carretera que uneix aquests dos municipis, per escurçar la, ja de per sí, llarga caminada. Per arribar a Borredà, podem accedir-hi, bé per la carretera de Barcelona a Puigcerdà (C-17), i desviar-nos a l?esquerra poc abans d?entrar a Ripoll, per la C-26 en direcció a Berga, passant per Les Llosses, o bé per l?Eix del Llobregat (C-16 / E-9) i, un cop passat un túnel a la sortida de Berga, afagar un trencall a la dreta que mena a la mateixa C-26 en direcció a Ripoll, travessant el poble de Vilada.
La carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà és la BV-4656 i el seu accés es troba passat Borredà, en el sentit Berga ? Ripoll.

Un cop a la Plaça Major de Borredà (854 mts.), ja veurem en un piló davant la Caixa de Manresa els senyals vermells i blancs del G.R. 4, que seguirem, baixant pel Carrer de Berga i seguint pel Camí de la Clota. Sortint del municipi veurem una cruïlla en la que cal parar compte, ja que el sender correcte és el que va a la dreta, pujant per un camí de pedres i ciment arran la tanca d?una casa i per sota els arbres, que ens duu a un bonic prat i d?aquí a un sender a l?esquerra que guanya alçada ràpidament, per dintre un bosc de pins. Més endavant el camí es fa planer i arriba a un colector d?aigües, voltat d?una tanca metàl.lica, on trobem la pista que puja de Vilada, a la que ens incorporem en el sentit de la marxa pel que venim. Aquesta pista l?haurem de deixar a l?arribar a un prat, lleugerament alçat, que cal travessar en la seva totalitat, per incorporar-nos a un camí ample que ve del quilòmetre tres de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà, i que seguirem cap a l?esquerra. Un cop dintre del bosc, i a pocs metres, trobarem, lleugerament apartada, l?església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (965 mts.), temple recentment restaurat, originari del segle XII (encara que antigament hi havia un altre del segle IX), d?una sola nau, amb un absis semicircular amb arcuacions llombardes que el decoren i un campanar de dos pisos, el superior amb finestres geminades. En un arbre hi ha un rètol amb els dies d?obertura.

Tornem a la pista per la que veniem i veiem que aquesta comença una forta davallada, fins apropar-se a un gran mas, que queda alçat, anomenat Can Torrent, al que no cal arribar, i a un grup de cases de pagès, on hi ha un pont pel que passarem el torrent. El camí és força planer i acaba justament a la carretera que de Vilada porta al Castell de l?Areny. En aquest punt, el G.R. 4 i la carretera coincideixen, per tant, durant una estona caminarem per sobre l?asfalt en moderada pujada. Just abans de trobar un pont sobre un torrent, on la carretera s?estreta, a mà dreta i passada una tanca, veiem que surt una pista, que hem de seguir (les marques del G.R. són evidents). El camí segueix la riba esquerra de l?esmentat torrent i arriba finalment al Castell de l?Areny (956 mts.), petit nucli de tradició excursionista, amb hostal i cases de colònies, que conserva l?església romànica de Sant Vicenç, originària del segle XI, però força modificada.

Sortim del poble pel punt on acaba la carretera i veiem a la dreta uns graons pels que hem de pujar. Poc a poc el camí guanya alçada, passant per un bosc de pins i boixos, fins arribar al Coll Jovell (1.035 mts.), on veurem un pessebre muntanyenc, instal.lat pels Maristes de Rubí. En aquest punt cal girar a l?esquerra per un camí molt evident que ens ha de permetre salvar el tram més dur de l?excursió, els Rocs de Castell, cinglera que queda sobre el poble de Castell de l?Areny. Inicialment el sender sembla planer, però ràpidament es trenca i caminem per un terreny de conglomerat, que a trams va fent llaçades per anar pujant el grau, apropant-nos a la penya, tallada en vertical, per dintre una roureda amb boixos. El nucli de població i les masies que l?envolten poc a poc van quedant més avall a la nostra esquerra, mentre anem pujant cada vegada de forma més continuada i forta. Poc abans d?arribar al coll, el camí s?arrambla a la penya i l?inclinació augmenta, deixant-nos finalment a Les Pilones (1.370 mts.), extrem oriental dels Rocs de Castell, bonic mirador sobre la vall per la que hem vingut, on hi ha les restes del que havia estat l?estació superior d?un cable telefèric utilitzat per l?extracció de fusta. A partir d?aquest indret, canviem de vessant i entrem a la Baga dels Rocs, on el camí planeja per dintre d?una bonica fageda, fins arribar a un petit prat que ens ha de dur a Sant Romà de la Clusa (1.357 mts.), a on s?arriba després de passar el torrent. És un nucli diseminat de Castell de l?Areny, que compte amb un refugi i força masies, però destaca per la seva església romànica del segle XII, restaurada als anys seixanta, composta d?una nau amb volta apuntada, un absis llis i un campanar d'espadanya de dues finestres. Aquest llogaret és un reconegut centre d?excursions, tractant-se del punt on abandonarem el G.R. 4, en la seva marxa en direcció a Puigcerdà, per seguir el sender circular G.R. 241 (antigament anomenat G.R. 4-1).

Deixarem Sant Romà de la Clusa pel torrent per on hem vingut, i seguirem uns metres aigües amunt, per una pista de muntanya, que trenca a la dreta i que, després de força estona, ens ha de dur als Rasos de Clarent (1.601 mts.), petita planúria situada a la part superior del Cingle dels Rocs, que cau en vertical en direcció al Castell de l?Areny, des d?on es té una extensa panoràmica, i veiem per primer cop, en direcció nord-est, les serres de Puig Lluent i la de Faja i Branca. A partir d?aquest punt el camí planeja, passant pel costat d?unes grans baumes, que ens poden recordar Els Òbits de La Mola o algun indret del Collsacabra, fins arribar a la Collada Fonda o de Puig Lluent (1.583 mts.), on el sender segueix per l?esquerra, mentre que nosaltres, anirem per la dreta, arran d?un filat que marca el límit comarcal amb el Ripollès, pujant per un terreny herbat fins assolir el punt zenital d?aquesta excursió, el Puig Lluent (1.646 mts.). És un cim de pastures, de forma arrodonida, des d?on es tenen unes bones vistes, destacant al nord, la Tossa d?Alp i el Puigllançada, o el Puigmal una mica més a la dreta.

Per baixar, podem desfer el camí fins al collet inferior o bé seguir el filat que davallant per un terreny una mica trencat ens deixa de nou al sender. Aquest travessa durant força estona un bonic prat, enmig d?un bosc de pins. Així arribarem al Pla Fondo o de Cosp (1.470 mts.), des d?on tenim una panoràmica alçada sobre l?església de Sant Julià de Cosp, que queda al fons de la vall.
El traçat del G.R. fa un petit tobogan per deixar-nos al Coll de Faja i Branca, on la pista comença una forta davallada. Aquí tenim dues possibilitats, pujar La Creueta, que queda a l?esquerra del camí, o desviar-nos a la dreta per pujar pel llom herbat el cim de Faja i Branca (1.521 mts.), rematat per una creu metàl.lica, des d?on es tenen unes vistes molt àmplies sobre la seva vessant sud.

Per baixar el cim, desfarem el camí de pujada, fins trobar de nou la pista del seu coll, que ja de forma decidida va perdent alçada, passant pel Pla del Capellà, fins arribar al Coll de la Creu Malosa (1.350 mts.), important cruïlla de camins, ja que s?ajunten diferents senders, tractant-se també d?un bonic mirador sobre el Pirineu Oriental. Hem de seguir el que mena a la dreta, en franca baixada, per una ampla pista de muntanya. D?aquesta manera arribarem al gran mas de Can Frontanyà (1.210 mts.). Aquí tenim dues possibilitats. Si hem deixat el cotxe al Santuari dels Oms (1.180 mts.), baixarem per la pista que surt a la dreta, que acaba a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà, passant per aquest centre marià, reconstruït després de la guerra civil. Si, pel contrari, l?hem deixat al propi poble, seguirem per la pista que comença pujant per l?esquerra, resseguint més endavant el perfil del Grau de l?Esmoladora i que acaba a la part superior del nucli urbà (1.072 mts.). Si hem optat per aquesta via i ens queden forces, poc abans d?arribar a Sant Jaume, podem dedicar uns 20 minuts per pujar al Pla de la Creu o Les Forques (1.190 mts.), indret en el que hi trobem una gran creu i que constitueix una magnífica balconada sobre Sant Jaume de Frontanyà i el seu entorn, en el que hi destaca de forma notable la seva església, canònica agustiniana del segle XI, edifici emblemàtic a la comarca, tant per la seva decoració llombarda, que s?aprecia en tot el contorn de l?església, com per les seves notables dimensions, el seu cimbori i els seus tres enormes absis. La seva coberta és de volta de canó, trobant-se entre els edificis romànics més importants de Catalunya.
La tornada a Borredà la farem per la carretera BV-4656.

Variant.- Com s?ha dit al principi, l?excursió és llarga, ja que cobreix més distància que una mitja marató, per tant si es va amb mainada és convenient escurçar-la i la millor manera de fer-ho és iniciar-la a Sant Romà de la Clusa, amb la qual cosa la retallem pràcticament per la meitat. Per arribar-hi en cotxe, s?ha d?agafar la carretera de Vilada a Castell de l?Areny i poc abans d?entrar al poble, tombar a l?esquerra per una pista en perfecte estat que després de 5,5 km. i força revolts, ens deixa a l?esmentat indret.

(Nota.- Per manca de cartografia excursionista de la zona de Borredà, s'adjunten els mapes que fan referència al sector entre el Coll Jovell i Sant Jaume de Frontanyà)
 

Text i fotos : Xavier Romero
Data : Juliol de 2005

 

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies