La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Pirineo » Puigpedrós de Lanós (2.842 mts.) i Cim de la Coma d'Or (2.826 mts.)
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Puigpedrós de Lanós (2.842 mts.) i Cim de la Coma d'Or (2.826 mts.)

Senderismo  

Zona: Pirineo · Cerdanya Nord   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Completa, però exigent, ruta circular que ens permet recórrer dues valls i ascendir dos importants cims de la Catalunya Nord, el Puigpedrós de Lanós i el seu veí el Cim de la Coma d’Or. Es tracta d’una excursió que acumula un desnivell positiu d’uns 1.500 m i recorre una distància superior als 20 km, per tant, requereix una certa preparació per dur-la a terme. L’ascensió a aquests dos pics que formen part del mateix cordal i que estan separats per una complicada cresta, amb passos de III i IV graus, que evitarem, té diferents vies d’aproximació, i la que s’exposa aquí és probablement una de les menys freqüentades.


Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
El Coma d'Or a l'esquerra i el Puigpedrós a la dreta, separats per la Portella Roja, des dels plans que menen als seus peus)
El Coma d'Or a l'esquerra i el Puigpedrós a la dreta, separats per la Portella Roja, des dels plans que menen als seus peus
El cim del Puigpedrós de Lanós)
El cim del Puigpedrós de Lanós
La cresta que es dirigeix a la Portella Roja i d'aquí al Coma d'Or)
La cresta que es dirigeix a la Portella Roja i d'aquí al Coma d'Or
El pas més complicat que ens trobarem al dirigir-nos per l'aresta al cim de la Coma d'Or)
El pas més complicat que ens trobarem al dirigir-nos per l'aresta al cim de la Coma d'Or
Els dos pics vistos des del camí de la Coma d'En Garcia)
Els dos pics vistos des del camí de la Coma d'En Garcia

Descripción

Aproximació
Deixarem el vehicle a la zona d’estacionament del Coll de Pimorent (1.920 m), a la carretera estatal francesa (N-20) que uneix Puigcerdà amb Ax-les-Thermes, en direcció al Principat d’Andorra, on veurem un pal indicador que ens marca les rutes existents a banda i banda d’aquesta important collada.

Descripció de la ruta
Travessarem la carretera, passarem pel costat de les edificacions, per anar a cercar una pista evident que queda una mica enlairada per sobre nostre. Podem fer-ho directament pels prats (parant atenció als filats metàl·lics) o bé tombant a l’esquerra per una altra pista (per on tornarem) fins a una cabana que queda uns metres per sobre, on ja veurem la senda que hem de seguir, ara en direcció contrària, és a dir, cap a la dreta. D’una manera o altra, ens incorporem ràpidament a aquest sender, ample i còmode, que forma part del traçat de l’A.R.P. francès, per això, molt de tant en tant, veurem alguna marca de pintura groga. Després d’un revolt, canviem decididament d’orientació i ja tenim als nostres peus el poble de Porté, tancat per un important bosc, declarat Forêt Communale. Seguint la pista passarem per una altra cabana, que pot servir d’aixopluc en cas de mal temps, tot i que en el seu interior tan sols hi ha una taula i una cadira, apropant-nos a les aigües del Rec del Cortal Rossa, que és la vall en què ens endinsem.
Més endavant el rierol travessa una ampla planura herbada, és el Pla de la Coma Rossa, i ens trobem a 2.145 m. Aquí el camí es bifurca en dos. La pista marcada com a A.R.P. segueix per l’esquerra, apropant-se a una petita central elèctrica i una canalització d’aigua, fins a arribar a un punt on canvia d’orientació i es converteix en un sender fressat i evident que mena sense cap dificultat a la Portella de Lanós, que ja és força visible. És la ruta més senzilla si no és té clara l’orientació. De totes maneres, per la dreta surt un corriol que, després de saltar el riu, arriba al centre de la planura on hi ha una gran fita de pedres i alguna marca de pintura vermella. Realment, aquesta alternativa, que escurça la pujada al coll, és una mica perdedora, ja que pràcticament no està fitada, però es tracta de seguir la lògica per un torrent de pedres, que en curtes giragonses va guanyant alçada molt ràpidament, havent-nos de decantar en diagonal una mica a la nostra esquerra, fins a trobar un sender ja força més clar que, per dintre el bosc, va paral.lel al de l’A.R.P., que anirem veient a l’altra banda de la vall, fins que, poc abans del coll, acaben per ajuntar-se i arribar a la Portella de Lanós (2.468 m). Aquesta collada està formada pel Pic de Fontviva, que queda a la dreta, i el cordal que ens duria al Pic de la Coma d’Or, a la banda oposada. És una alternativa a l’excursió que pot tenir-se en compte per una altra ocasió. Davant nostre, però uns 250 metres més avall, veiem l’estany de Lanós i l’imponent cara oest de la Pica del Carlit, així com els seus pics i serres veïns.

Per anar a cercar el camí normal d’ascens al Puigpedrós, haurem de baixar pràcticament fins a la presa de l’estany, tot i que no hi arribarem. Per tant, perdrem desnivell per la canal central, i uns cent metres més avall començarem a flanquejar a l’esquerra per unes terrasses herbades, que en franca davallada ens acosten a un turonet que tanca el vessant sud-oest de l’embassament, on girarem a l’esquerra, incorporant-nos, per un camí pràcticament horitzontal, al sender que prové de la Vall de Lanós, pels estanys del Passet i Fontviva (veure la descripció de la ruta a http://amunt.madteam.net/blog000906/ruta_69/).

En pocs metres ens trobem amb un torrent que vessa les seves aigües al pantà, on paral·lel a la seva riba dreta queda clar el corriol pel qual hem de pujar. Aquí el pendent s’endureix i cal seguir les ziga-zagues que ens fan guanyar alçada de forma ràpida i continuada. En arribar a un punt on el torrent salva, formant una petita cascada, un ressalt rocallós que veiem al davant (2.385 m), tenim altre cop dues opcions. La més natural i habitual passa per travessar-lo i seguir el seu curs aigües amunt, tenint en compte que el saltarem més endavant, fins a arribar a una planúria humida, que és la graonada inferior del circ del Puigpedrós, que en ple desglaç forma un estanyol, que a l’estiu sol romandre força sec.
La segona opció, igual de vàlida, però en la qual cal parar una mica de compte en un punt determinat, passa per girar a l’esquerra i seguir pujant una estona per l’herbei (hi ha alguna fita escadussera) fins a trobar-nos amb un camí que tomba sobtadament a la dreta per un graonet que hi ha a la paret de pedra que ens barra el pas (2.495 m), i que ens deixa justament per sobre del pla on hi ha l’estanyol. Cal avançar en diagonal i en lleugera pujada, salvant dos petits contraforts, sense cap mena de dificultat, fins a arribar al cordal que baixa del Cim de la Coma d’Or, que s’enlaire a la nostra esquerra. En aquest punt, els dos cims on ens dirigim estan completament a la vista, per això, tant si hem seguit el torrent com si hem anat per la segona alternativa, la ruta a seguir és molt evident.

D’aquesta manera, ens aproparem als peus del Puigpedrós per una planúria pedragosa, on podem deixar les motxilles i alleugerir la pujada (2.615 m). No hi ha un sender evident d’ascensió, es tracta de guanyar alçada pel llom de la muntanya, primer pels rocs, després per una zona herbada i finalment altre cop per blocs de pedra. Si parem compte, veurem més d’una fita que ens pot ajudar, tot i que l’orientació és molt evident. Les dues puntes del Puigpedrós estan separades per un collet, la nord, de 2.831 m, que des dels peus de la muntanya sembla la més alta, queda a la dreta, mentre que el cim pròpiament dit està a l’esquerra, per la qual cosa es poden fer els dos cims sense que impliqui perdre gaire temps.
Es tracta de seguir la senzilla cresta pels blocs de pedra, saltant dues bretxes sense dificultat. La panoràmica que hi ha des del Puigpedrós és força ampla, ja que la seva situació el converteix en un excel·lent mirador. Per sobre l’estany de Lanós la Pica del Carlit, el Puig Peric, amb el Puig de la Grava al mig, la serra de les Xemeneies i els Pics de Coll Roig, al nord els cims de la Reserva Nacional d’Orlú, amb la punta de la seva coneguda Dent, cap al sud les altes muntanyes cerdanes, com l’homònim Puigpedrós, i a l’oest, un grapat de les andorranes. Per sota nostre queda l’estany de Bésines i el Pic d’Auriol.

Com hem dit al principi, el Puigpedrós de Lanós està unit al Cim de la Coma d’Or per una coneguda i aèria cresta, que probablement de baixada fins a la Portella Roja (que és el coll que els separa) no és excessivament complicada, però que presenta passos on l’equipament és aconsellable en la seva costeruda ascensió al Coma d’Or, per tant, optarem per desfer la pujada i tornar al lloc on hem deixat les motxilles abans de fer el nostre segon objectiu. Altre cop al circ que formen aquestes muntanyes, recularem uns metres per on hem vingut i ens situarem als peus del llom que forma la cara est del Coma d’Or, des d’on ens adonem que el pendent que hem d’afrontar és força llarg i costerut, per tant, amb paciència i obrint giragonses, pugem per un terreny herbat i inclinat, on no es troben fites ni marques fins pràcticament al final del cordal, on apareix un sender pintat de groc, que ens mena directament al collet que precedeix la punta sud del Coma d’Or, de 2.825 m d’alçada, a la qual s’arriba després de pujar per un petit tram rocós. D’aquí al punt culminant del pic, hem de salvar una curta però distreta aresta, amb algun pas on cal parar atenció, ja que l’estimball impressiona una mica i que pot resultar complicada per a les persones que tenen vertigen. Des del cim podem gaudir d’una panoràmica una mica diferent de la que teníem des del pic del Puigpedrós i d’una imatge força bonica d’aquest cim.

La baixada al Coll de Pimorent, la farem per la Coma d’en Garcia (també dita d’en Garcies o d’Engràcies, es pot triar). Per tant, tornarem al collet i ara davallarem per un sender molt evident, fitat, fressat i extraordinàriament còmode, que ens ha de dur a la collada que tanca la coma en qüestió. Passarem primer per sobre l’estany de la Coma d’Or, que queda enclotat a l’esquerra, on val la pena girar-se i veure el perfil de les dues muntanyes assolides. Aquest llac, tancat a ponent per la Cresta dels Llossers, és el que alimenta la centraleta que hem vist al passar per la Coma Rossa. Més endavant, després de salvar un lleuger tram de pujada, arribem a una nova portella (2.534 m), on una gran fita de pedres ens dóna la benvinguda a aquesta comodíssima Coma d’en Garcia, iniciant-se una nova baixada, per un camí compacte, en un entorn de prats i roques solcats per les aigües del torrent. Molt al fons tenim a la vista la carretera del Coll de Pimorent. Mentre anem perdent alçada, ens apropem a una pista, que antigament estava pavimentada, que travessa una zona de pastures per a cavalls i vaques, que no cal seguir, perquè hi ha trencalls que salven els giravolts. Finalment, veiem una mica alçada a l’esquerra la cabana on hem iniciat la ruta (si no ho hem fet pel dret), ens trobem amb les marques del GR i anem a parar directament al Coll de Pimorent, punt d’inici i final d’aquesta completíssima excursió.

Temps aproximats de pas 
Coll de Pimorent a Portella de Lanós : 2,30 hores
Portella de Lanós a Torrent sobre l'estany : 25'
Torrent a peus del Puigpedrós : 1 hora
Fins al Puigpedrós de Lanós : 30' (de tornada 25')
Fins al Cim de la Coma d'Or : 45'
Coma d'Or a Portella de la Coma d'En Garcia : 35'
Portella a Coll de Pimorent : 1,15 hores
Total (sense aturades) : 7 hores 25 minuts


Galeria de fotos
http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/2318


Text i fotos : Xavier Romero
Data : Agost de 2006

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies