La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Prepirineo » Pujada al Puigsacalm
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Pujada al Puigsacalm

Senderismo  

Zona: Prepirineo · Vall d´En Bas   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción La pujada al cim del Puigsacalm des de la Collada de Bracons pot considerar-se com el camí més freqüent per accedir a la cota més alta d?aquesta emblemática muntanya, tant pels garrotxins, com pels osonencs, ja que s?hi puja des de les dues comarques, que ofereix, des dels seus 1.515 mts. d'altitud, unes vistes extraordinàries, ja que, en un dia clar, tindrem al nostre abast, en una panoràmica de 360º, bona part de la geografia nord-oriental catalana, des de la Badia de Roses a l?est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l?oest, i des del Canigó i el Puigmal al nord, al Montseny i Montserrat al sud.


Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
La tardor dóna color als rasos)
La tardor dóna color als rasos
Vista des del cim)
Vista des del cim

Descripción

És una excursió que podriem catalogar de mitjana dificultat per a persones no expertes, però que en força trams és molt planera i de bon caminar, d?aquí que sigui apta per la mainada, al menys en el primer tram fins a la Font Tornadissa, ja que d?aquesta fins el cim, els pendents són més forts, però realment val la pena l?esforç a fer. Es podria considerar com un bon bateig en les ascensions a cims.El desnivell a guanyar és de 383 metres, que farem en uns 7 quilòmetres, dedicant-hi poc més de dues hores en pujar i poc menys d?una hora i mitja en baixar.

L?inici de la sortida la farem, com s?ha dit, a la Collada de Bracons, a 1.132 mts. d?alçada, en la carretera GIV-5273, que comunica Joanetes i la Vall d'en Bas amb Torelló, on hi ha, a banda i banda, un espai prou ample per estacionar el vehicle.

Per accedir al camí propiament dit cal enfilar-se pel rocam que hi ha en el marge nord de la carretera, fins trobar al cap de pocs metres, una fita que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalada amb traces de pintura vermella i per algunes fites que anirem trobant al llarg de la pujada, per tant és molt difícil, que no impossible, perdre?s.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc, deixant diferents trencalls, primer a mà dreta (que ens duria fins al puig del Tosell Gros) i desprès a l?esquerra, que no hem d?agafar, sino que hem de seguir per la senda més evident.

La ruta es pot fer pràcticament tot l?any, però la tardor li dóna un especial encant als faigs que ens acompanyaran bona part del trajecte, encara que les seves fulles acabades de caure puguin entorpir la visió clara del camí.

Al cap d?uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costarut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s?enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts. d?alçada), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca de filferro, oblidant-nos del sender que a l?esquerra baixa a Sant Bartomeu de Covidases, pel bell mig de la fageda, molt més evident que el que s?ha d?agafar.

Després d?un primer troç descarnat, el camí es torna planer, i segueix així durant força estona, fins que torna a enfilar-se per les roques, per donar pas a una pista ample i planera, construida per facilitar les explotacions forestals de la zona, que, després d?un revolt l?esquerra, rep per aquest cantó un camí que puja de Vidrà i que està degudament senyalitzat.

Seguint el sender, pel mig d?un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d?una hora i mitja des de que hem començat la sortida), bell paratge a 1.280 mts. d?alçada, voltat d?una fageda esplèndida, d?on brolla un raig d?aigua freda que ens ajudarà a refer forces per emprendre la pujada al cim. Aquest és un punt on les persones poc avesades a caminar poden donar per acabada l?excursió, però pels dubtosos, cal pensar que el cim està ja a una mitja hora, si fa o no fa, d?aquí. Uns metres davant de la font i en una zona lleugerament alçada, veurem una fita vertical, a la que cal adreçar-se, perquè des d?aquesta veurem la següent, que es troba uns quants metres més amunt, que farem per la falda de la muntanya, sense seguir un camí marcat, sino enmig del prat de pastura.

En arribar a la següent fita ens encarem a la dreta per la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, tota vegada que les muntanyes pirinenques comencen a despuntar, fins arribar als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.389 mts. d?alçada, des d?on es tenen àmplies perspectives de l?entorn.

Aquí trobem una tanca de filat per al bestiar i una fita vertical que ens diu les possibles vies que es poden fer des d?aquest punt del camí. La pujada al Puigsacalm es fa seguint la tanca, fins trobar-nos amb una porta de fusta a la nostra esquerra, que hem de travessar, entrant en una ampla zona de pastures de vaques, que anem seguint fins arribar a un punt on hi ha una creu, en record de Xavier Turró i Corominas, que mena a la nostra dreta a unes pedres que, com si fos un petit coll, cal passar, per canviar el vessant de la muntanya, trobant-nos novament amb una fita vertical que ens diu les rutes que podriem fer des d?aquest punt. Uns metres més endavant hi ha una rústica farmaciola, en el camí que porta a Santa Magdalena, ja al peu mateix del cim.

Ara cal l?esforç final, per, després d?enfilar-nos per l?empinada pujada (la pendent supera el 35% d?inclinació), arribar en uns 10 minuts a la nostra fita, el cim del Puigsacalm i la seva increïble panoràmica circular.

Cal senyalar que la tornada la farem pel mateix camí, peró abans de baixar podriem apropar-nos, seguint la carena en direcció nord, fins al Puig dels Llops, de 1.486 mts. d?alçada, pic que queda una mica per sota nostre i que ofereix una visió un xic diferent sobre la plana olotina i la Vall d?en Bas.


Text i fotos : Xavier Romero
Data : Novembre de 2003

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Enviado por Marc el miércoles 29 de julio de 2009

“quina pasada tot aquest terreny !!!que bonica és la terra on va néixer el meu pare ”
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies