La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Serralada Litoral Catalana » Serra de Montsant
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Serra de Montsant

Senderismo  

Zona: Serralada Litoral Catalana   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Excursió amb força al.licients, que ens ha de permetre recòrrer el vessant oriental de la Serra de Montsant, pujar el punt més alt de tot el massís, la Roca Corbatera, deixar-nos acompanyar per la seva diversa vegetació i les seves curioses formacions geològiques, que converteixen aquesta caminada en un descobrir continuat de balmes i coves, pujar un dels seus monòlits de pedra, la Punta Pericana, i, a més a més, gaudir de les sensacions de contemplar a vista d'ocell el terme d'Ulldemolins, al bell mig de la vall del riu Montsant. És una sortida que es pot fer circular, però en aquest cas, està pensada per anar-hi amb dos vehicles.


Fotos
L'Albarca, amb tot el seu encant rural)
L'Albarca, amb tot el seu encant rural
L'inici del camí de la cinglera, al darrere de l'ermita de la Mare de Déu)
L'inici del camí de la cinglera, al darrere de l'ermita de la Mare de Déu
Cruïlla de camins al coll del Peret)
Cruïlla de camins al coll del Peret
Punt on cal parar compte en no errar el camí)
Punt on cal parar compte en no errar el camí
Vista de les impressionants coves del Caterí)
Vista de les impressionants coves del Caterí

Descripción

Aproximació

Venint de Barcelona o Tarragona, hem d'abandonar l'AP-7 a la sortida 34 de Reus, seguint primer per la T-11 i després per la N-420, fins arribar a l'alçada de les Borges del Camp, on enllaçarem amb la comarcal C-242 que ens ha de portar a Ulldemolins. Gairebé al sortir d'aquest poble, en un trencall a l'esquerra, veurem un rètol que diu "Ermites", que ens fa anar per estrets carrerons fins a una pista asfaltada que va directament a l'àrea d'esbarjo de Santa Magdalena, que serà el nostre punt final, per tant deixarem aquí un dels vehicles. Tornarem a Ulldemolins i recularem uns cinc quilòmetres per la C-242, fins que, just passat el coll d'Albarca, veurem a la dreta una cruïlla, amb una creu de terme i un plafó d'orientació, que ens ha de deixar, després d'un parell de forts revolts al petit nucli de l'Albarca. El travessarem fins arribar a un replà, on estacionarem el segon cotxe. L'edifici que queda isolat a l'esquerra és el refugi Montsant, que val la pena visitar, perquè pot ser un bon lloc per fer-hi estada (http://www.madteam.net/refugios/374.Montsant).

Descripció de la ruta

El nostre camí surt a la dreta, en evident direcció a la serra, per una pista forestal que segueix les marques del G.R. 171, fins arribar a una primera cruïlla, a l'alçada de les runes dels Hostalets (805 m). El sender de l'esquerra ens portaria a Sant Joan de Codolar i a la Morera de Montsant per la recuperada ruta dels cartoixans (G.R. 174.4), que es feia servir antigament per anar a la cartoixa d'Escaladei, d'aquí el seu nom, el de la dreta va a Santa Magdalena (per tant, en cas de fer la volta circular tornaríem per aquí) i el del mig, que s'enfila pel rocam, és el que hem de seguir, sense abandonar la traça del G.R. En poca estona, arribem a una pista formigonada, que seguim (llevat d'un revolt, que s'escurça pel dret), fins arribar a l'anomenat Pla del Grau Gran (1.035 m), on tornarem a trobar un dels pals indicadors metàl.lics, instal.lats al territori pel Reus Esportiu (hi veureu pintats els seus colors vermells i negres). Aquí deixarem la pista i el G.R., que, per la dreta, va en direcció a l'ermita de la Mare de Déu, i ens endinsarem en una bonica roureda, per un camí molt fressat, en sentit a la Serra Major, on trobarem pintades unes poc definides marques blaves i grogues, que ens guiaran fins al nostre primer objectiu, la Roca Corbatera.
El sender es va graonant per un camí un xic trencat, però sense cap complicació, fins que arriba a una balconada sobre Cornudella i el pantà de Siurana, on es fa planer. Ens trobem amb algun trencall, que ens pot desorientar, per tant, millor anar per la traça més evident, tot i que sempre acabarem al mateix lloc. En un pas estret entre roques veurem que a l'esquerra aniríem a parar a la Santa Cova (rètol de fusta) i ja ens dirigim de front a la Roca Corbatera que tenim davant mateix. Només cal pujar per un pendent pedregós que ens deixa al cim. És un vèrtex geodèsic (1.166 m), amb una pilona de formigó, una creu metàl.lica i un pessebre, des d'on es té una àmplia panoràmica circular, entre altres, de la serra de Llena al nord, amb les planes de Lleida al darrere, les muntanyes de Prades a l'est, la Mola del Coll de Jou i la serra de Llaberia al sud, o més a l'oest la serra de Cardó i els ports de Beseit. Tanmateix, es diu que en dies clars i ventats es pot veure el Pirineu Central. Orientada al nord-oest, al mig dels contraforts que retallen el Parc Natural de la Serra de Montsant, veurem una enorme roca plana, isolada sobre d'un turó. Doncs serà el nostre proper destí, la Punta Pericana. A la tornada, que la farem pel mateix camí pel que hem vingut, podem pujar primer un turonet amb una petita creu metàl.lica que hi ha al davant mateix de la Roca Corbatera, per tenir una altra visió de l'entorn.

De nou al Pla del Grau Gran, agafarem la pista de terra, per on va el G.R. 171, que mena a l'ermita de la Mare de Déu i al barranc dels Pélags. La seguirem uns metres, fins que un corriol ample que surt a la dreta ens deixa al davant mateix de l'església (1.027 m). Es tracta d'una edificació aixecada vers l'any 1.450, bastida sobre les restes d'antics temples, avui completament restaurada. Hi destaca un medalló de pedra a la porta, amb l'escut de la cartoixa d'Escaladei i la data del 1.741. El camí segueix a la dreta per sota un gran roc, amb un petit oratori al seu cim, que hi ha darrera l'ermita (marques del G.R.).
A partir d'aquí, seguirem fil per randa la cinglera, al redós de les enormes parets de pedra que la conformen. A pocs metres, ja veurem la primera de les diverses balmes que ens anirem trobant. En aquest cas denota que, en el seu moment, debia estar habitada, ja que queden restes de pilars i parets d'obra. El camí és molt planer, però a l'hora força aeri, tot i que, degut a la vegetació que ens envolta, no dóna sensació de vertígen, malgrat que en els punts on la roca queda a la vista, podem veure la verticalitat i l'alçada de les parets per sobre les que estem caminant. En un marcat revolt a la dreta, el camí s'enfila per sobre les Coves Raconeres. Un marcat corriol situat a l'esquerra del camí, abans de pujar, ens permet visitar aquesta bonica i allargassada balma, situada en un indret amb una vegetació exuberant.

Tornant al traçat del G.R. 171 i sempre entre el bosc i les parets de roca, arribarem, en un no res, al petit coll del Peret, amb uns indicadors de fusta clavats en un gran pi. Aquí hi ha un trencall a l'esquerra que baixa al barranc dels Pélags, per on podríem arribar a la Punta Pericana, però ens faria donar molta volta i perdre força alçada, per haver-la de tornar a guanyar més tard, per tant, seguirem la senda de la cinglera. Pujarem primer per un grup de roques, que, en algun punt, pot requerir de l'ajut de les mans, fins que, orientant-se a l'esquerra, el sender torna a planejar, altre cop per dins del bosc. En sortir d'aquest, arribem a una evident, però reduïda, collada desarbrada, és el collet del Parral. El G.R. segueix recte, en direcció al Pi de la Carabasseta, però caldrà desviar-se a l'esquerra, seguint un sender entre matolls, amb fites de pedra, que primer planeja, però que de sobte, guanya alçada de forma notable, per un terreny pedregós, fins que, després d'unes giragonses, arribem a un pla amb un grup de roques que, si pujem, ens deixen en una ampla balconada sobre Ulldemolins i la serra de Prades, entre altres indrets. Tornant al camí, veiem que canvia de direcció i comença a planejar a ponent, retallant la part superior de la torrentera. Cal anar en compte en no pedre de vista les fites, ja que, a partir d'aquí seran les nostres referències visuals, al no ser un camí gaire definit. De totes maneres, és evident que seguim el perfil del grau, per tant, un cop veiem que aquest s'acaba, ens desviarem a l'esquerra, tot i que val la pena parar un moment, ja que davant nostre s'alça, a l'altra banda del torrent, la Punta Pericana. Sense perdre gaire alçada, salvarem una torrentera, resseguint la carena, canviant la direcció de la marxa, fins que arribem a una gran pedra plana, a la llera esquerra del torrent, on comença de fet l'aproximació carenera al roc pel cordal. Seguint les fites ens anem apropant, però cal parar compte en un punt on sembla evident que haguem d'enfilar-nos a una esquena rocallosa, però cal dir que si pujem ens trobarem en un morral que hi ha just davant de la Punta Pericana, amb el pas barrat per un caient vertical. Aleshores, en el punt on sembla que s'hagi de pujar, cerquem a l'esquerra una canaleta a tocar de la roca (veure foto 4), que baixa uns metres, per fer-nos seguir les seves parets, pràcticament arran de balma. En un revolt del camí, s'obre davant nostre un dels espectacles visuals que ens depara aquesta sortida i és que, sobtadament, veurem les impressionants coves del Caterí. És una formaciò geològica espectacular, un profund tall horitzontal a la pedra, cobert per unes enormes roques de llom arrodonit, que li donen a l'indret un aspecte magnífic, i que, per ell mateix, val la pena haver arribat fins aquí. Travessarem aquesta gran cavitat i, al sortir, ja tenim davant mateix la cara est de la Punta Pericana. El sender, una mica desdibuixat, es bifurca en dos. Agafarem el de l'esquerra, seguint les parets de la roca, fins arribar a una petita balma, just en el punt on s'acaba la pedra. A la nostra dreta, una mica amagada, al costat d'un arbre, veurem la canaleta per la que cal pujar. Tres grapes metàl.liques (un parell més no foren sobreres) ens deixen en el punt on una corda (renovada fa pocs mesos) ens permet arribar al cim planer del segon pic de la jornada (1.045 m). La vista d'aquest sector de la serra és total, ja que estem al seu cor. Sota nostre, en el punt on el barranc dels Pélags volta el turó en el que s'aixeca la Punta Pericana, es troba el conegut Toll de l'Ou, bonic indret amb un curiós salt d'aigua i uns llacs engorjats, amb molta anomenada a la zona, però que des d'on ens trobem té un accés un xic complicat, per tant, en aquest cas, el deixarem al marge de la sortida.
Baixem per l'equipació que ens ha dut dalt de la roca i desfem el camí fins el collet on hem deixat el G.R., parant compte en no despistar-nos, seguint les fites, tota vegada que hi ha diferents corriols perdedors. És un tram totalment desaconsellable amb boira, ja que tenim poques referències visuals i seria molt fàcil errar l'orientació.

Ens incorporem, de nou, al cap d'una estona a la traça del G.R., que segueix planejant per sobre el tallant de la cinglera. Un fet curiós el constituieix que, en un moment determinat, veiem sota nostre i en vertical l'ermita de Santa Magdalena, però el camí s'allunya (hi ha algun corriol que ens hi duria, però és poc recomanable seguir-ho) en direcció a una important cruïlla de camins, el coll del Pi de la Carabasseta (1.040 m). En aquest punt deixem el G.R. 171, que se'n va a l'oest i seguim una variant que surt a la dreta i que de forma directíssima baixa el grau fent ziga-zagues per la cinglera, per un sender que està en algun tram trencat per les esllevissades de les roques de conglomerat que, degut al desgast i l'erosió, abandonen els morrals, arrossegant rere seu tot el que troben, com si fossin allaus. Just a la meitat de la baixada, es passa per sota d'una enorme roca amb forma de proa de vaixell, que rep el nom de Punta de la Galera. Un cop a la zona d'esbarjo de l'ermita de Santa Magdalena, trobem taules, espai per fer brasses i una font amb vuit brolladors, que ens permet refrescar-nos. D'aquest lloc surt un camí perfectament fitat, que ens duria a l'Albarca, per sota els cingles, i d'aquesta manera es completaria l'excursió circular, però nosaltres haurem deixat un cotxe que ens estalviarà un grapat de quilòmetres.

Temps aproximats de pas

Albarca a Pla del Grau Gran : 45'
Pla del Grau Gran a Roca Corbatera : 30'
Roca Corbatera a la Mare de Déu : 40'
Mare de Déu a collet : 85'
Collet a Punta Pericana : 45'
Punta Pericana a Pi de la Carbasseta : 95'
Pi de la Carbasseta a Santa Magdalena : 25'
Total : 6 hores 10 minuts

Altres dades

Distància  : 17,75 km.
Desnivell acumulat  : 766 m.
Temps real invertit  : 7 hores 20 minuts

Galeria de fotos

http://amunt.madteam.net/blog000906/galeria_3084/

Text : Xavier Romero

Fotos : Jordi Castells

Data : Maig de 2.007

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies