La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Prepirineo » Travessa per la Serra del Cadí
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Travessa per la Serra del Cadí

Senderismo  

Zona: Prepirineo   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Exigent excursió que, en cas de poder-la fer amb bona visibilitat, compensa sobradament l’esforç que suposa el seu traçat, tota vegada que les sensacions i les panoràmiques que es van tenint al llarg de la caminada són realment gratificants.
Aquest recorregut ens ha de permetre fer cinc cims, entre els quals es compten el punt zenital de la serralada, el Puig Vulturó o de la Canal Baridana (2.653 m), així com el sostre de les comarques barcelonines, el Pic de la Costa Cabirolera (2.605 m), circumstàncies que sumen al.licients a la ja de per sí completíssima travessa.
Per altra banda, cal tenir en compte que si volem estalviar-nos aproximadament vuit quilòmetres de caminada i evitar sumar prop de 380 metres més de desnivell positiu acumulat, és convenient anar en dos vehicles, tot i que el seu recorregut permet fer-la completament circular, però aleshores el grau d’exigència és molt superior.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
Els feixancs que tallen l'espectacular cara nord de la Serra del Cadí)
Els feixancs que tallen l'espectacular cara nord de la Serra del Cadí
Les canals solquen aquesta cara nord morint en un retallat cordal carener)
Les canals solquen aquesta cara nord morint en un retallat cordal carener
Cim del Puig de la Canal Baridana o Puig Vulturó, punt zenital de la serra)
Cim del Puig de la Canal Baridana o Puig Vulturó, punt zenital de la serra
La Serra Pedregosa i la Coma dels Cortils baixant el Pic de la Costa Cabirolera)
La Serra Pedregosa i la Coma dels Cortils baixant el Pic de la Costa Cabirolera
El Pic de la Costa Cabirolera des de la Serra Pedregosa)
El Pic de la Costa Cabirolera des de la Serra Pedregosa

Descripción

Aproximació
Si prenem com a referència l’Eix del Llobregat (C-16 / E-9), en sentit nord, Manresa – Puigcerdà, passat el túnel del Castell de Guardiola, trobarem a mà esquerra un trencall que per la carretera B-400 duu al massís del Pedraforca, per les localitats de Saldes i Gòsol. Travessem aquest darrer nucli i prenem la C-563 (una antiga pista forestal avui perfectament asfaltada) que es dirigeix a Josa del Cadí. Passat el coll de Josa, comença una forta baixada que, després de quatre forts giravolts, ens deixa a la vall del riu de Josa, que passarem per un pont on veurem a la dreta una esplanada, un tancat pel bestiar i una barrera que impedeix el pas a una pista. Aquest és el punt on s’ha de deixar un dels vehicles, ja que serà per on tornarem un cop feta la travessa per la serra. Seguirem per la carretera fins a arribar a una cruïlla, que a l’esquerra porta al nucli de Josa i a la dreta, per una pista forestal, puja al Coll de Jovell, passant per l’ermita de Santa Maria. És una pista en un estat general bastant irregular, a trams bona, però hi ha llocs on un turisme pot patir algun ensurt. Primer puja en fortes ziga-zagues, per després ascendir més suaument i tornar a fer giragonses fins a l’ampla esplanada d’herba que constituiex aquesta collada. Veurem un pal indicador, on comença, de fet, l’excursió. Ens trobem a 1.791 metres d’alçada. A l’esquerra veurem el bonic cim del Cadinell i a la dreta la serra del Cadí. Doncs cap a allà ens hem de dirigir.

Descripció de la ruta
El camí a seguir és molt evident, entre altres coses perquè durant la major part d’aquesta travessa seguirem el traçat de la variant 1 del G.R. 150. Però que ningú es pensi que això és garantia de comoditat, ja que la duressa del recorregut es fa palesa a les primeres de canvi. Pujarem primer pel petit prat que queda a la dreta del pal indicador del sender, fins a entrar en una zona de matolls, que a poc a poc comença a enfilar-se de valent per un terreny a estones herbat, a estones pedregós, entre el sotabosc, que en contínues i inacabables llaçades, algunes molt costerudes, on fins i tot  podem arribar a fer servir les mans, ens fa vèncer un desnivell de prop de 400 metres, doncs es trobem en una carena molt inclinada i rocallosa, a uns 2.180 m d’alçada. Després d’un darrer tram de forta pujada, entre roques i plaques de pedra, arribem a un amplíssim prat, a uns 2.370 metres, completament despoblat d’arbres on ja s’intueix la carena del Cadí. Podem seguir les traces del G.R. o bé anar obrint llaçades al nostre gust, per arribar a la carena. Com a referència, veurem dalt del cordal i a la dreta un grup de pedres que fan de paravents (2.605 m), al qual ens hem de dirigir.

Després del que hem fet per arribar fins a aquest lloc, sembla que la cosa estigui feta, però les cames noten que seguim pujant de valent. Un cop al cordal, davant nostre, s’obre una panoràmica amplíssima sobre el vessant lleidetà de la vall del Segre, amb tot l’estol de muntanyes cerdanes i andorranes al fons, així com els poblets que hi ha sota la cara nord del Cadí, com Arsèguel, Ansovell, Cava o el santuari de la Mare de Déu del Boscal, als nostres mateixos peus.
A l’esquerra, en sentit oest i seguint les marques del P.R. C-132, aniríem a parar al cim de la Torreta de Cadí, al final del tallant hi ha per sobre el Feixanc Ample, però nosaltres ens orientarem a est, pel cordal, deixant una mica al marge el G.R., per arribar en poca estona al primer dels cims que ens anirem trobant, el Pic de les Tres Canaletes (2.608 m), que des d’on ens trobem no deixa de ser una elevació carenera, destacada per un munt de pedres que fan de fita. Des d’aquí dalt veiem les tres canals que li donen nom, que pujant del Feixanc del Sastre, travessen el del Mig, per tallar una rere l’altra el cordal de la serra. Seguim doncs el seu bonic perfil, amb la companyia del Pedraforca que roman solitari a la nostra dreta, i amb el reguitzell de muntanyes que l’envolten, com la Serra del Verd o la d’Ensija. El G.R. no sempre va pels punts més alts d’aquesta cara sud, sinó que va flanquejant una mica per sota, però com el seu traçat és molt evident, podem apartar-nos-en i gaudir de la verticalitat de la paret nord del Cadí i de les canals que la solquen.

El nostre següent objectiu és el Puig de la Canal Baridana o Puig Vulturó, que amb els seus 2.653 metres és el sostre de la serra. Abans d’arribar-hi ens caldrà perdre alçada per una ampla collada i recuperar-la més endavant per un llom dret, però còmode que ens porta fins als peus de la cara nord del cim. Haurem passat pel Puig de les Gralleres (2.617 m), però, com passa en el Cadí, pràcticament ni ens n’adonem, i més si tenim en compte que no hi ha ni fites, ni rètols que l’identifiquin. Més endavant veiem la Canal Baridana, que forma un collet a 2.504 metres i ja ens enfilem per un ample llom inclinat en direcció al Puig Vulturó. Aquest tampoc és un pic amb semblança de ser-ho, ja que es tracta d’una llarga cresta pedregosa que en el punt més alt hi té la fita de pedres.
El G.R. no passa pel dalt, per tant, ens apartarem per guanyar-lo. Hi ha unes fites i unes marques amb pintura vermella que ens porten a un collet per on es pot pujar, però depenent de les ganes de grimpar que tinguem podem fer-ho per on ens plagui i un cop dalt de la cresta anar a cercar la fita cimera. Les vistes són cada cop més àmplies, i a la llunyania, darrere el Pedraforca, podem veure l’inconfusible perfil de Montserrat, de la Mola o del Montseny, ja que són els més característics, però la panoràmica és amplíssima, a banda i banda. Els pirineus orientals del Canigó al Monturull, passant per la zona del Carlit, es retallen perfectament a l’horitzó. Baixarem altre cop a un ampli prat que tenim davant nostre per anar a cercar altre cop el G.R. Si ens ve de gust, podem apropar-nos a l’estimball (hi ha un piolet amb una placa commemorativa) per adonar-nos de la verticalitat de les parets del Cadí i del que hem fet fins ara, que des d’aquí sobta.

El següent relleu a assolir requereix un cop més perdre alçada, en aquest cas baixarem un petit graó de roques fins al Coll del Quer (2.510 m) i seguirem fil per randa la retallada carena per guanyar alçada més endavant, un cop passada una valleta orientada a sud, on podem veure la majestuosa paret rocallosa del Puig Vulturó. El contrast del gris de les roques amb el verd dels prats, tan característic d’aquest sector, aquí encara és més palès. Passat el Puig del Quer, que queda una mica apartat a l’esquerra del camí, veiem la Canal de l’Ordiguer, tancada a ponent pel mateix puig i a llevant per la Roca de l’Ordiguer. Just deixada enrere la canal i altre cop sobre mateix de la carena, passem pel quart pic de la ruta, el Puig de la Canal del Cristall, de 2.586 metres, coronat amb una petita creu, mirador perfecte del bon nombre de canals que hi ha en la zona i que es van succeint una darrere l’altra. La primera és precisament la Canal de Cristall (2.524 m), per on transcorre un sender de petit recorregut (P.R. C-121), que puja d’Estana, passant pel preciós Prat de Cadí, que veiem en vertical per sota nostre.
Segons anem situant-nos més a llevant de la serra, queden a la vista els poblets de la zona, en aquest cas destaquen el Querforadat o Estana, o altres indrets força coneguts, com pot ser el Coll de Jossana. Pel sector sud, el nucli de Gòsol, als peus del Pedraforca, també es fa visible.

Un cop haguem desfet el cim i arribem al Coll de la Canal del Cristall, val la pena desviar-se una mica del G.R. i cercant el cordal carener apropar-sea l’anomenat Salt del Sastre (2.593 m), ja que les vistes sobre la plana cerdana i els espadats del Cadí, com per exemple la Canal d’Estana, són impressionants. També queda davant nostre la cara oest del darrer cim de la ruta, el Puig de la Costa Cabirolera (també anomenat Roca Punxenta), que probablement sigui el pic que més aspecte té de ser-ho.
Per una banda, el llarg cordal que ens hi ha de dur retalla unes parets imponents i, per altra, el punt més alt coincideix amb un dels morrots de la cara nord, per tant, ja no es veu com una simple elevació de la carena. D’aquesta manera, en un còmode descens fins al Coll de la Canal d’Estana (2.530 m), recuperem una estona el sender fitat, seguint una mica per sota el cordal, ara ja en continuada pujada (probablement la més suau de totes) fins que tinguem a la vista la creu cimera (metàl.lica amb un llibre de registre) i pocs metres més enllà el piló geodèsic (2.605 m), a on cal dirigir-se per un llom que en moderada inclinació ens hi porta. Més panoràmiques, més vistes i més espectacle natural. Un dels massissos que es fa més present des d’on es trobem és el Canigó, que es veu molt clar a l’horitzó, per no parlar del Pedraforca, que ara ens mostra en la seva totalitat l’escarpada cara nord. Seguint a l’est el perfil carener, veiem les serres Cabirolera i dels Cortils, així com el que falta del Cadí per arribar a dos més dels seus indrets emblemàtics, el Pas dels Gosolans i el Comabona, que deixarem per a una altra ocasió.

La baixada del Costa Cabirolera és una mica enganyosa, per tant, cal no deixar-se dur per la intuïció. A llevant mateix s’estén l’ampla Coma dels Cortils amb la seva cabana al mig, en línia recta amb el Pas de la Roca Plana. Malgrat que pugui no semblar-ho, ens hem de dirigir en direcció al petit refugi. Per tant, altre cop cercarem la traça del G.R., que ens fa baixar de forma directa pel cordal fins al Pas del Cabirol, per un terreny molt vertical, desfet i pedregós, a l’hora que ombrívol, per tant, cal parar compte de no relliscar, sobretot si ha restes de neu o glaç, Un cop desfeta aquesta baixada, arribem a una coma herbada (2.390 m) i seguirem una estona més pel G.R., oblidant-nos dels camins i corriols que surten a la nostra dreta i que semblen més lògics de seguir.
De fet, ens haurem de dirigir al Prat Llong, situat a la part superior de la Serra Pedregosa, que tanca de forma molt evident davant nostre, la Coma dels Cortils.
Si ens hi fixem, veurem que de la cabana surt, a la dreta, una llarga diagonal que acaba a les roques punxegudes que retallen aquesta serra, ja que aquest és el camí a seguir. En un punt molt clar, on el G.R. planeja abans d’iniciar la pujada al pas de la Roca Plana, per la dreta surt un corriol molt fressat que davalla a una font canalitzada (2.186 m), anomenada dels Cortils, situada per sota el refugi, que és el que ara seguirem, oblidant-nos definitivament del sender que ens ha servit de referència des de l’inici de l’excursió. Passada la font, ja es veu el traçat de la darrera, però no menys dura, pujada de la travessa. Primer de forma suau però continuada, fins que arriba als peus del rocam de la Serra Pedregosa, on comencen unes curtes giragonses per un terreny força esmicolat que acaben en un tallat entre dues roques, que, un cop passades, ens deixen a la zona superior del Prat Llong (2.300 m), on la cara nord del Pedraforca i un bosquet d’avets ens donen la benvinguda. Una fita de pedres amb un rètol de fusta que diu Coma dels Cortils marquen el fi de la caminada per la serra pròpiament dita. Val la pena gaudir de les vistes que es tenen sobre el Pic de la Costa Cabirolera, els lloms herbats i les crestes de roca que l’envolten.

Ara ens dirigim al bell mig del prat, on veiem les marques blanques i grogues del P.R. C-124, així com els cercles taronges del circuit dels Cavalls del Vent. Seguirem la pista que aquí comença cap a la dreta, en sentit descendent, que, un cop passada un filat pel bestiar, es fa més evident i que, de forma còmoda, va perdent alçada en direcció a les Bassotes, passant pel Prat Socarrat.
Cal dir que, a mitja baixada i passat un revolt a l’esquerra, veurem a la nostra dreta un corriol amb marques grogues de pintura que ens permetrà fer via, sense necessitat d’arribar altre cop a la pista, ja que entre els prats i el bosc va a parar al camí que del Collell porta a Josa i que tenim clarament a la vista.
Per tant, baixarem de forma decidida pràcticament en línia recta fins a arribar al camí carreter que comença (o acaba, segons en miri) a les Bassotes i que seguirem per la dreta, encarats a oest. Ens trobem a 1.833 metres d’alçada i en pocs metres veiem com rep el trencall que ve del Collell i ja sense pèrdua (és una antiga pista forestal avui en desús) ens porta en direcció a Josa. Passarem un altre filat pel bestiar i veurem a la dreta la barraca del Bover (1.750 m), una cabana de pastors que pot servir d’aixopluc en cas de mal temps. El camí travessa el rierol i va seguint la seva còmoda davallada per la Coma de Cerneres, passant pel casalot que té el seu nom. Una mica abans haurem vist com rep per la dreta, de forma agreste, el torrent de Cortils (que prové de la coma del seu nom) i més endavant, en el punt on hem de tornar a travessar la seva llera, però ara per l’esquerra i de forma més calmada, trobem el punt on es barregen les aigües (quan les porta, esclar) del torrent de Font Terrés, moment en  què el seu curs ens quedarà sempre a l’esquerra. Cal esmentar que en una cruïlla veurem com s’incorpora al camí el sender que ve de Gòsol, en un punt on hi ha un pal indicador. Després d’uns revolts, arribem a la barrera que tanca la pista on havíem deixat el cotxe d’enllaç a l’inici d’aquesta imponent caminada (1.448 m).

En el cas de que fem la ruta completament circular, podem arribar a Josa per la carretera o bé cercar la traça del G.R., que va una mica alçada per la zona obaga de la vall del riu de Josa. Un cop al punt on comença la pista que passa per l’ermita de Santa Maria, cal seguir les traces blanques i vermelles, que s’aparten de la pista per torna-la a trobar just abans d’afrontar els darrers revolts que porten al Coll de Jovell.

Temps aproximats de pas
Coll de Jovell – Prat avantcim  : 70’
Prat avantcim – Paravents  : 30’
Paravents – Pic Tres Canaletes : 15’
Pic Tres Canaletes – Puig Gralleres : 40’
Puig Gralleres – Puig Vulturó  : 45’
Puig Vulturó – Canal del Quer  : 25’
Canal del Quer – Puig Canal Cristall : 30’
Puig Canal Cristall – Salt del Sastre : 15’
Salt del Sastre – Costa Cabirolera : 25’
Costa Cabirolera – Font Cortils : 50’
Font Cortils – Prat Llong : 20’
Prat Llong – Pista de Cerneres : 25’
Pista Cerneres – Pont Cerneres : 55’

TOTAL : 7 hores 25 minuts

Galeries de fotos
http://amunt.madteam.net/blog000906/galeria_2621/
http://amunt.madteam.net/blog000906/galeria_2624/


Text :  Xavier Romero
Fotos : Jaume Pla
Data : Novembre de 2006

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies