Tuc de Maubèrme
31
Envia a tus amigos
Comencem la passejada vora el plan de Tor.
Floretes boniquetes amaneixen la suau pujada pel vell camin de les mines.
Ben aviat els colossos pirinencs treuen el cap per aguaitar-nos, aquí el Perdiguero i Posets.
L'Aneto tampoc vol perdre's la jugada.
El Lac de Montoliu als peus del Maubèrme.
El tuc der Òme i el de Montoliu volen emmirallar-se, però avui el vent despentina les aigúes.
Seguim xino-xano Pales de Montoliu amunt cap el còth de Maubèrme.
Des de la collada veiem a baix el plan de Tor del que sortíem fa una estona, a la dreta el Montlude mirador privilegiat d'Aran, darrera el Pirineu més altiu.
I com acostuma a ser habitual en tota ascensió, una bonica tartera ens acull.
A baix, els estanhets de Maubèrme i l'estanh Long de Liat. D'aquí a una estona passarem.
L'Aneto contempla a l'excursionista ballarant-se amb pedretes, pedres i pedrotes, però avanti, sempre avanti!.
Calor, el que es diu calor, no en fa gaire, no.
Floretes boniquetes al bell mig de la roca nua, ben a prop ja del cim.
I ja hi som!, saludem al Mont Valièr, senyor de l'Arieja.
El massís d'Estats a un tir de pedra (oi què sí, Hèrcules?).
A baix, el lac de Montoliu i el tuc de Parros. Lluny, a l'esquerra el meu estimat Montsec i, cap a la dreta, tot el PNATIESM.
El massís de les Maladetes de cap a cap.
Posets i Perdiguero (i un bon munt de Malhs).
La France una mica emboirada, cap allà lluny el Campvièlh i el Neuvièla.
El circ de Colomèrs ben bé a tocar.
Comalesbienes i Besiberris també s'apunten a la festa.
Desprès de gastar ulls, deixem el cim del tuc de Maubèrme, no sense haver deixat d'afegir unes pedretes a les fitetes.
I cap avall que hi falta gent!, allà baix els estanhs cap a on anem.
Flanquejant per prats i rascler per sobre dels estnahets de Maubèrme.
Poc a poc, deixem enrera el tuc que sembla inaccessible ( si no fos perquè hi hem estat fa una estoneta).
I passet a passet fem cap a l'estanh Long de Liat.
L'Horat der Unhòla, embut càrstic on desapareix l'arriu Unhòla, just recent nascut a l'estanh Long de Liat.
Les aigües es precipiten dins el forat per no tornar a veure la llum sinò centenars de metres més avall.
D'allà venim i cap allà que anem.
Un paisatge mmmuooooolt bucòlic.
I xino-xano això s'acaba: el plan de Tor de bell nou. Apasiau, fins un altra!...