Garmo Negro (3066m.)

Ascensió realitzada a peu el dia 03 de gener del 2012.
Pujo el dia 2 de gener del 2012 a dormir al refugi Casa de Piedra ,al Balneario de Panticosa, molt ben atès passo una agradable vetllada. Son poc més de les 10 de la nit quan vaig a dormir, esperant el dia següent per anar cap el cim del Garmo Negro, porta tota la jornada nevant dèbilment i veurem com s’aixeca el dia demà.
Em llevo a les set del matí, ho preparo tot per sortir i baixo a esmorzar, després de l’àpat ja estic llest per començar. Fa una matinada preciosa, un cel blau i sense vent, el dia d’ahir ha deixat entre uns 5 i 15 cm. de neu nova. Espero que arribin els amics que viuen a Navarra, i a 2/4 i cinc de nou ja son aquí, ens saludem i ells s’equipen per iniciar l’ascensió.
Son poc més de les nou quan comencem a caminar, el primer tram de la pujada el fem per dins el bosc, està maquíssim, i el bon camí tot i que puja es deixa fer be. A les deu creuem la Mallata Baja per anar a cercar la canal que ens durà a la Mallata Alta, la traça està feta, hi ha gent que ha començat més d’hora i l’està obrint. Fins la Mallata Alta no hi ha molta neu, ara a l’arribà aquí el panorama canvia radicalment i com més pugem el tou es va incrementant.
Son les 10:45 i som a la Mallata Alta, a uns 2250m. aprox., seguirem el tàlveg del Barranco de las Argualas per anar guanyant desnivell, trobem uns 15 cm. de neu nova damunt una neu molt endurida, seguim sense grampons, encara la bota aguanta prou be. Com més anem pujant el paisatge que veiem es espectacular, el Vignemale, el massís del Perdido, la propera zona del Brazato, atrauen les nostres mirades.
Seguim pel tàlveg fins els 2500m., allí veiem que la traça que han obert, el deixa; la traça comença ha enfilar-se decididament per superar unes barres rocoses i anar a buscar el plató superior, ja just a sota de la pala que dóna accés al coll que hi ha entre el Pico de las Argualas i el nostre objectiu, el Garmo Negro. Ens calcem els grampons, aquí molt més necessaris i iniciem l’ascens per guanyar el replà de dalt. Els companys, José Ignacio i el Juan, ens diuen que ja en tenen prou, descansaran una mica, fruint del magnífic dia i baixaran cap el Balneari.
Son un quart de dotze, el Julio i jo seguim amb l’ascens, superem la barrera rocosa i ens trobem amb el grup que havia anat obrint traça, ells han parat a menjar una mica i a descansar que ben s’ho han guanyat. Una mica més endavant, a la pala que ens portarà a la collada que ens dóna pas al Circ de las Argualas, estant al capdavant un parell de nois joves que porten taules de Snow pel descens, i un home de més edat; s’estan encarregant d’obrir el camí fins el cim.
A 2/4 d’una arribem a la collada i girem cap el nord per afrontar la ultima pala fins el cim, som a quasi 2900m. i ja no ens queda molt, anirem pujant pausadament per aquesta pala més ventada i amb neu a la part superior bastant dura per arribar sense cap contratemps al cim. Un agraïment molt especial a la gent que es va “currar” la pujada, avui nosaltres al sortir bastant més tard em aprofitat el seu gran treball, salutacions per aquestes màquines.
A les 13:10 som a dalt, el Julio i un servidor, el dia fantàstic, no fa falta que expressi res més, les fotos en fan justícia, estem una bona estona contemplativa i una altra menjant i fent les fotos de rigor. Vista superba del meravellós Pirineu.
És hora de baixar, son aprop de les dues i encara tenim més de 1400m. de desnivell de descens, la neu fins la collada has de vigilar, que ha sota de la caiguda i posterior ventada hi ha un neu força dura; ara be a partir de la collada i vessant est molta neu, entre la que ha caigut i la que ha portat el vent, t’enfonsaves força, però com és força pols es baixa de meravella, no volem fer el ressalt de l’ascens i anem fent un flaqueig per sota el Pico de las Argualas fins a trobar l’inici del tàlveg de las Argualas per baixar-la íntegrament fins la Mallata Alta.
Arribem a la Mallata Alta a les 3 de la tarda i decidim no baixar per la canal del matí i anar a cercar un camí més suau i còmode emprat habitualment pels esquiadors de muntanya que ens portarà just a sota de la Mallata Baja, on retrobem les traces de la pujada. Aquest camí passa,en descens, per l’esquerra un promontori que trobem a la Mallata Alta, per la seva dreta baixaríem per l’esmentada canal utilitzada en la pujada.
Ara només resta seguir el sender per dins del bosc fins arribar al Balneario de Panticosa; la neu s’ha desfet bastant, ha fet caloreta, i en un dia més si no neva quedarà tot net fins la Mallata Baja.
Arribem el Julio i jo a un quart de cinc, i ens retrobem amb el José Ignacio i el Juan. Molt contents pel dia d’avui, anem a fer un mos al refugi i una cerveseta que ens ho mereixem. I jo cap a casa que encara tinc 4 hores de viatge, i ells marxen cap a Pamplona.
Track del recorregut a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2362899 i a Madteam: http://www.madteam.net/tracks/alpinismo/garmo-negro-3066m.tresconsellers

index fotografia