Tuc de Milh o Barlonguera (2802m.) amb esquÃs.
39
Envia a tus amigos
Sortint de Beret cap a Montgarri, al fons el Tuc de Milh.
La pista molt glaçada, aviat ens hem de carregar els esquís en aquest descens cap el refugi.
Posta de sol des de el Santuari de Montgarri.
El refugi dels Amics de Montgarri.
Sortim una mica tard, son les 10, a veure si la neu transforma una mica al baixar. De moment ens toca un llarg porteig.
Pujant el primer tram de l'incomode, amb les botes d'esquí als peus, Barranc de Milh.
A poc més de la cota 2000 ja ens els podem calçar. El pla de Beret al centre de l'imatge.
Pujant les boniques pales d'aquesta vall.
La yolanda en plena ascensió, la neu està dura i anem millor amb ganivetes.
El Javi i el David al davant.
Forta pujada per anar a cercar un petit circ a 2500m. sota el coll.
Ja podem veure el nostre primer destí, el coll del Barranc de Milh.
La vista cap el sud es preciosa, Beret, Aneto, muntanyes de l'Arán etc.
El circ que trobem a sota el coll, un entorn ferèstec i encisador.
Una miqueta de gel tanca la sortida d'aquest circ, darrera les muntanyes de la zona de Marimanya, Baciver, entre d'altres.
La canal des de el coll.
La dreta i exposada pujada fins el cim. La neu a aquest vessant nord, molt dura.
El David i la Yolanda a peu i el Javi apurant amb els esquís.
Preparant l'ascens cap el cim, aquí deixarem els esquís.
El David progresant pel fort pendent d'accès al cim.
Arriban a l'aresta final.
Una imatge de la pujada amb la collada on em deixat els esquís, al darrera el Mont Valier.
L'últim tram abans del cim.
Vista superba, Aneto, Posets, en primer terme Parrós.
Jo al cim.
El Tuc de Mauberme, a la dreta el Malh de Bolard, quin dia més maco.
El senyor del Couserans, el magnífic Mont Valier.
Ja en el descens cap a la collada.
El David baixant amb molta cura per la forta inclinació i exposició, la neu força dura.
Preparant el descens.
Inici de la canal, la Yolanda baixant.
Una altre imatge del descens, amb Beret sempre present.
Més descens.
Ja s'acaba la baixada, neu molt bona, una mica transformada, perfecte per esquiar.
Ara toca el suplici de la part inferior del barranc amb els esquís a l'esquena.
El Tuc de Milh i a la dreta la via d'ascens (Barranc de Milh).
Arribant al Santuari de Montgarri, ja son quasí les 4 de la tarda. El retorn a Beret es fa llarg amb una constant pujada i carregant els esquís, tornem a barallar-nos amb el gel.
Arribant a Beret.
El Tuc de Milh i a la seva dreta el Barranc de Milh, fins una altra esquiada, espero que amb més neu, que ja toca.