EL MARTANYÀ I BASSEGODA DES DE SADERNES

L’Alta Garrotxa terra d’orografia agresta, de valls profundes limitades per multitud de petites serralades pedregoses que donen lloc al tret característic d’aquest espai. El recorregut circular que es proposa surt de Sadernes i ens portarà al poc visitat Martanyà i després al popular cim de Bassegoda el més emblemàtic d’aquestes contrades; la tornada es farà per Sant Andreu de Guitarriu. El recorregut està força marcat amb pintura de diferents tipus de senders; potser el tram més perdedor és el descens del Martanyà fins al Coll Roig.
Des de Sadernes ens dirigim al camí de St. Aniol (prohibit pas de vehicles); passats els diferents pàrquings es deixa la desviació al pont de Valentí; més endavant la pista es bifurca: deixem a la dreta la que puja a Sant Feliu del Riu i agafem la que té encadenat i es dirigeix a Sant Aniol. Les senyals ens fan creuar a la banda esquerre de la riera passat el Molí de Riu; més endavant es veu la resclosa de Gomarell i al seu damunt el Salt de la Núbia; seguint el conegut sender engorjat i abans de la Gorja del Citró hem d’estar atents ja que intuirem un caminoi per la nostre dreta que s’endinsa al bosc ; una referència d’ajuda: veurem senyals grogues i verdes-carbasses encreuades; aviat es troben fites que indiquen un antic camí força temps abandonat. Amb curtes llaçades el caminoi es va enfilant per la Coma. De forma dispersa es veuen llocs amb el terra negre que fa pensar amb antics treballs relacionats amb el carboneig. Quant el sender queda més obert podem contemplar les parets del Cingle Trencat i dels Cingles de les Marrades. Més amunt trobarem un filat que rodejarem per l’esquerra. Al rocam d’una petita cinglera es veuen senyals de pintura vermella que aniran alternant amb fites. Passat un ressalt rocós el camí alleugereix la pendent i el va seguint pel marge nord que permet gaudir de la panoràmica que s’ estén cap el nord de l’Alta Garrotxa (Vall de Sant Aniol, Salt del Brull entre el Puig d’en Coll i el Puig Sanoguera) fins el llunyà Canigó. Perdo el sender i buscant els millors llocs entre el bosc en sentit sud-est el torno a retrobar més endavant. Segons l’Alpina i d’altres referències el camí rodeja el cim per la seva base i puja per la banda est; faig una petita variant i situat en una mena davant cim pujo directa per terreny herbat i en forta pendent. En poca estona s’arriba a la part més alta del Martanyà: cim allargassat i emboscat principalment la cara sud; per l’est s’endevina el pedregós con cimer del Bassegoda i pel nord les mateixes vistes que em tingut abans.
Per baixar el sender és més evident i amb senyals grogues fins un lloc anomenat Pedra Dreta. Des d’aquest punt i segons l’Alpina per la dreta tornaríem a baixar cap a la Coma per on s’ha pujat i per l’esquerre baixaríem a les Estunes a prop de Ca n’ Agustí. Sembla que la pintura groga porta cap a aquí. Veig una senyal blava que porta cap el nord i és la que segueixo; aviat s’arriba a un altre ressalt rocós on les senyals són més abundoses i el creuen en forta pendent. Un cop passat es retroben les senyals grogues i alguna cinta de plàstic que ningú ha retirat després d’alguna cursa o marxa. El camí es poc evident i de fàcil perdre. Primer va cap a l’oest fent una gran llaçada i després de baixar per una mena de “canal” d’inclinació considerable es torna a suavitzar ara a l’est. Molt atents a la pintura ja que és molt fàcil perdre el camí com em torna a passar. S’ entravessa una tartera de pedra petita i de mal fer pel que sembla el caminoi més evident però me n’adono que perdo alçada. Acabada la tartera trobo un terreny de pedra més gran i pujo fins retrobar el sender que, ara em sembla molt fresat; amb més tranquil•litat s’ arriba en poca estona al Coll Roig.
Ara només cal seguir les senyals del GR11 i del TG cap el mas abandonat del Principi a sota mateix de l’imponent Bassegoda i des don es té un bona vista del Martanyà. La sensació de solitud és important; després del corral del Principi el camí fresat i en fort ascens arriba a la pista que per la dreta ens deixa al Coll del Principi. Més endavant es troba pal indicador cap al cim del Bassegoda (recalcant: “a peu”) per una pista que arriba al Pla de la Bateria justa a sota del cim. En un intent d’evitar el tram costerut que arriba a la base del cingle que corona el cim faig una marrada que guanya alçada progressivament per la dreta encara que finalment hi ha un petit tram de forta pendent que retroba el sender marcat. A tocar de la cinglera cimera es segueix resta de pintura verda que porta a un petit tram aeri equipat amb cadenes i esglaons metàl•lics que ens deixa al cim del majestuós Bassegoda. La seva posició ens permet una bona visió general de l’Alta Garrotxa a llindar de França. Al nord-oest el Coma Negre i la serralada que connecta amb el Puig de les Bruixes i de St. Marc, a baix la Vall de St. Aniol i les cingleres que el delimiten; al nord el Canigó i cap al sud s’endevina l’estany de Banyoles.
Es retorna a la base de la cinglera per on hem pujat; el corriol ben fresat i amb abundoses fites baixa de forma decidida per terreny pedregós fins Coll de Riu (pal indicador). Des d’aquí ja es pot baixar cap a Sant Feliu del Riu escurçant la caminada. Seguim l’itinerari a Sadernes per Sant Grau (pintura groga). Es deixa la pista per la dreta per corriol que dur primer al Coll d’ Espinabell i més endavant al Coll d’ Alp a sota mateix dels Cingles de Freixenet o de Guitarriu. Els cingles semblen un mur infranquejable però amb curtes ziga-zagues salven el darrer tram de pujada fins el Treu Gros. Es passa pel Pla d Freixenet i la cruïlla de camins del Coll de Faja (pal indicador). En poca estona passem per l’Ermita Sant Andreu de Guitarriu (s. X); a l’alçada de les cases del Serradell pal indicador que ens fa deixar la pista apta per vehicles i baixa cap al sud-oest en direcció a Sadernes. Més endavant trobarem un altre pal indicador cap a Sant Grau d’ Entreperes; el deixem i es continua baixant de forma directa cap a Sadernes. El corriol està força emboscat i no es té cap visió de l’entorn encara que de tant en tant es veuen els Cingles de Bistoltes al nostre davant i esquerre. Es retroba la pista que em deixat al Serradell i en poca estona s’arriba a la carretera que prové de Montagut i acaba a Sadernes
Temps Total: 9h; Distància: 18’82 Km; Desnivell Acumulat: 2710m; Desnivell +: 1526m

index fotografia