Vista para impresion Envia esta reseña

 
TRAVESSA ESTIVAL DE LES GLACERES DEL GéANT, DEL TACUL I LA MER DE GLACE (REFUGI TORINO-REFUGI COUVERCLE-ESTACIó DE MONTENVERS)
Autor CTESIFONE

ZONA: Alpes · Massís del Mont Blanc
TIPO: Alpinismo

Aquesta ruta, al marge de ser una excursió molt recomanable per si sola, pot ser el camí més barat i ràpid per enllaçar els refugis de la part alta del massís del Mont Blanc (Torino i Cosmiques) amb els refugis del massís de l?Aiguille Verte, la zona del l?Aiguille du Tacul, Aiguilles de Chamonix i la cara nord de les Grandes Jorasses (Requin, Envers des Aiguilles, Couvercle, Charpoua i Leschaux). A més, la caminada també serveix per envoltar-nos d?un paisatge excepcionalment bonic que difícilment descobrirem de cap altra manera. En el nostre cas, va ser un magnífic premi de consolació davant la impossibilitat per culpa del temps de fer la cara nord de la Tour Ronde, la Dént du Géant i l?Aiguille Verte pel corredor Whymper.
 

Mapa: [+ ampliar] Croquis: [+ ampliar]

A la Palud s?agafa el telefèric anomenat ?funivie del Monte Bianco? fins al refugi Torino (3.375 m). D?allí es segueix el camí (normalment sempre ben traçat) que travessa la glacera del Géant i la Vallée Blanche i porta al refugi de Cosmiques. Quan ens trobem més o menys sota la piràmide del Tacul, s?abandona aquest camí i es tira cap avall, direcció nord-est. Durant tot aquest tram, les esquerdes solen ser petites i les més grosses es poden evitar fàcilment. És molt important seguir en direcció un promontori rocós que s?anomena el Petit Rognon, ja que si no ho fem així, continuar avançant des d?allí fins atènyer el refugi de Requin es farà molt difícil, ja que la barrera de seracs del Géant és on la glacera és més turmentada. El camí és força intuïtiu, i passa entre el Petit Rognon i la barrera de seracs i per sota de la glacera de l?Envers du Plan (veure foto). Després de passar aquest tram (el més perillós del recorregut ja que sempre estem sota amenaça de caiguda de seracs de la glacera de l?Envers du Plan), arribem al refugi de Requin, situat sobre un promontori rocós als peus de la Dent du Requin, a 2.516 m. El temps que es triga des del Refugi Torino fins aquí és d?unes tres hores i mitja.

Un cop abandonem el refugi de Requin, el camí va baixant en zig-zag fins que trobem un seguit d?escales i passamans metàl·lics que ens ajuden a baixar a la glacera del Tacul, sota la barrera de seracs del Géant. D?aquí en avall la glacera és molt benigna, i les esquerdes que hi trobem es poden passar saltant. També crida molt l?atenció el color del gel, en general d?un blau cel intens i les rieres d?aigua que corren per sobre la glacera fins a desaparèixer dins alguna esquerda. Des d?aquest punt creuem a la dreta fins arribar a la morrena lateral que s?ha creat de l?unió de la glacera del Tacul i de la glacera de les Périades. Seguim caminant per aquest munt de pedres i blocs (compte perquè a sota hi ha gel i esquerdes) fins al punt on s?uneixen la glacera del Tacul, de les Périades i de Leschaux i que marca el naixement de la Mer de Glace. Allí girem cap a l?est per creuar la glacera de Leschaux i anar a buscar les escales (a uns 2.000 m d?alçada aproximadament) que ens conduiran al refugi de Couvercle, a 2.687 m. Aquestes escales són més llargues que les del Requin i els dos primers trams són llargs i verticals. Es triguen unes quatre hores des de Requin fins a Couvercle.

Des del refugi de Couvercle tenim dues opcions si volem arribar a Chamonix. La primera és baixar el tram d?escales pel qual vam accedir al refugi i travessar tota la Mer de Glace fins a l?estació de Montenvers. Trigarem unes tres hores. La segona i més recomanable (en el sentit estètic) és seguir el camí que va per sobre la glacera i que es coneix com el balcó de la Mer de Glace. Es triguen unes quatre hores fins a Montenvers. Per anar per aquesta ruta s?agafa l?únic camí que surt planejant des del Couvercle en direcció sud-oest. També està equipat amb escales (tot i que molt més curtes) i passamans en alguns trams. Després de vorejar la base de l?Aiguille du Moine i de tenir constantment una vista esplèndida de la cara nord de les Jorasses, s?arriba a la base de la glacera de la Charpoua, lloc on les vistes de la cara sud dels Drus són magnífiques. Si ens desviem a la dreta, s?arriba al refugi de la Charpoua. Si continuem recte anem baixant poc a poc fins a les escales que ens permeten trepitjar de nou la Mer de Glace. Des d?aquí només ens queda remuntar els 150 metres d?escales (normalment sempre plenes de gent) fins arribar a l?estació del tren cremallera de Montenvers. Si es vol baixar a peu a Chamonix i estalviar-se els diners del trens, queda una hora i mitja més de baixada.

Vista para impresion Envia esta reseña