Vista para impresion Envia esta reseña

 
BALAïTOUS PER LA VIRA BERALDI
Autor CTESIFONE

ZONA: Pirineo ·
TIPO: Alpinismo

Excel•lent i original recorregut per pujar un dels cims més mítics dels Pirineus i alhora visitar una de les últimes glaceres vives (amb rimaia i esquerdes) que queden encara en aquesta serralada. Solitud i ambient assegurats.
 

Mapa: [+ ampliar]

Aproximació

Del poble d’Arrens-Marsous surt una carretera en direcció nord que després de 12 km ens deixa a l’entrada del Parc National des Pyrénées, un lloc ple de cotxes i gent a l’estiu. Des d’aquí enfilem el camí que ens durà al refugi lliure Ledormeur. El primer tram de camí és comú amb el que porta al refugi de Larribet, i per això és molt concorregut. Tots els trencalls estan molt ben senyalitzats, i amb poc menys de dues hores s’arriba al refugi lliure Ledormeur (1970 m), una construcció semicircular força austera (idèntica en forma al refugi de Tucarroya) amb llum elèctrica (plaques solars), aigua a la vora, llar de foc i lliteres i mantes per a deu persones.
 

Ascensió

Deixem el refugi i per un camí força ben marcat arribem als llacs de la Pacca. A partir d’aquí l’ascensió segueix per les morrenes i grans blocs de granit que la glacera de les Néous ha deixat en el seu retrocés constant des de fa 180 anys. Per un pendent suau al principi, seguim fins al fons de la vall per girar després a mà dreta (veure plànol). Després d’una pujada fatigosa per blocs de granit arribem a la glacera de les Néous. Convé travessar-la seguint la part més alta, és a dir, enganxats sota la paret que baixa de la cresta de Costerillou, ja que per la part més plana, existeixen esquerdes notables per tractar-se dels Pirineus (algunes de més de 2 metres d’amplada) que dificulten el pas. També cal tenir en compte que a mitjans d’agost, tota la glacera és gel viu i no queda gota de neu. Si a això li sumem el fort pendent que té la glacera, caldrà anar amb molt de compte alhora de pujar-la. Un cop siguem a la part més alta de la glacera, anirem a buscar la bretxa Peytier – Hossard, anomenada així en honor als dos cartògrafs francesos que van efectuar la primera ascensió del Balaïtous l’any 1825. Un cop l’haguem pujat buscant el camí més senzill, ens trobarem davant la vira Beraldi, pas clau per enllaçar amb tram final de la ruta anomenada la Gran Diagonal. Aquesta vira no presenta problemes tècnics, però cal anar amb compte al creuar-la per culpa de l’estat de la roca, extremadament descomposta. Un cop creuada, només ens quedarà grimpar uns 80 metres per camí molt marcat per assolir el cim del Balaïtous.


Descens
 
En principi es desfà tota la ruta d’ascens. Tanmateix, un cop dalt de la Bretxa Peytier – Hossard, nosaltres vam seguir un tros de la cresta que porta a un cim anomenat cap Peytier – Hossard (2.995 m) fins que vam trobar un bon lloc per rapelar i baixar pel lateral de la glacera (sense trepitjar-la) fins a la seva base. La raó va ser que vam jutjar més segura aquesta ruta que no pas baixar per la forta pendent de gel i amb caigudes freqüents de pedres en què es converteix la glacera de las Néous a primera hora de la tarda durant l’agost.
 

Dificultat: PD+
Horaris: De l’entrada del Parc National des Pyrénées fins al refugi lliure Ledormeur, 2 hores; del refugi lliure Ledormeur al cim del Balaïtous, 5-6 hores.
Desnivell: 1675 metres.
Material necessari: Piolet i crampons per a la glacera.

Vista para impresion Envia esta reseña