Vista para impresion Envia esta reseña

 
ESPERó FISCHESSER AL PIC DU CAMPBIELH
Autor CTESIFONE

ZONA: Pirineo ·
TIPO: Alpinismo

Poc conegut pels alpinistes del vessant sud dels Pirineus, aquest esperó d'escalada mixta de dimensions alpines és fàcilment accessible gràcies a les pistes d’esquí de Piau-Engaly. A causa de la seva orientació cap al sud, la part baixa de la vall on es troba l’inici de la via és molt propensa als allaus. Tanmateix, un cop haguem guanyat l’esperó, la via queda a resguard. Tot i no ser un esperó amb gaire complicacions tècniques, la seva dificultat resideix més en la longitud de la via, el desnivell que cal guanyar i el descens compromès en cas d’haver d’abandonar. Per tant, és una ruta exigent físicament i que té un cert compromís. També és una manera poc freqüentada i original de pujar un cim de més de 3.000 metres, que ens recompensarà amb unes vistes meravelloses.
 

Mapa: [+ ampliar] Croquis: [+ ampliar]

Dificultat, horaris i material

Dificultat: D. Passos aïllats en roca de fins a IV i canals de neu o herba fins a 600.

Material: Un piolet tècnic (el segon és opcional en funció de la neu que hi hagi a la via), una corda de 60 metres, un joc de tascons (algun friend també pot anar bé), cintes exprés i bagues per a ponts de roca i merlets.

Horaris: Una hora d’aproximació fins a peu de via des l’aparcament de l’estació d’esquí de Piau-Engaly. Es pot fer vivac a peu de via, però cal tenir en compte que ens trobem dins del Parc Nacional dels Pirineus, on l’acampada està prohibida. També cal pensar que a l’altre vessant de la vall hi ha les pistes d’esquí, on les ratracs es passen tota la nit preparant les pistes pel dia següent. Una altra estratègia pot ser fer vivac a mitja ruta.
De sis a vuit hores per fer la via. A l’horari d’ascens cal sumar-hi de tres a cinc hores més de descens en funció de l’estat de la neu i del nostre estat físic.

Descripció de la via

Cal pensar que la via deu canviar molt en funció de les condicions, sobretot de l’innivació. També cal estar atents a la qualitat de la roca esquistosa, que tot i que no arriba a ser mediocre, si que pot ser trencadissa i delicada en alguns passatges. Quan es parla de dreta i esquerra, s’entén que és mirant a la paret. També cal dir que no hi ha cap pas clau en tota la via, i que el camí és força evident i va buscant les mínimes dificultats.
Situats a la base de l’esperó remuntarem el corredor de neu que va per la seva dreta. Primer per pendents d’uns 40 graus que poc a poc es van redreçant fins als 50 graus amb tendència cap a l’esquerra per anar a buscar l’aresta.
Un cop a l’aresta, anirem buscant el terreny més fàcil per anar pujant. No seguirem ben bé pel fil de l’aresta, sinó que primer anirem pujant per terrasses situades a l’esquerra i després canviarem de vessant (a la dreta, algun pas de IV) fins a trobar un corredor que ens portarà de nou a l’aresta. Anirem seguint més o menys el fil de l’aresta, primer fàcil i després més dreta sobre herba o roca poc consistent fins a arribar a un tram horitzontal però aeri. Un cop superat aquest tram, l’aresta ofereix un desplom infranquejable. Amb lleugera tendència descendent cap a l’esquerra de l’aresta, anirem a buscar una nova canal herbosa que remuntarem (passos de III i algun de IV) i que ens portarà de nou sobre l’aresta, ara ben innivada, esmolada i aèria. En aquest punt hi ha un pla on es pot fer un vivac. Seguirem el fil de l’aresta, aèria però molt estètica tota l’estona fins que aquesta ens deixi ben bé fins a sota el cim, on l’aresta es perd. Acabarem de remuntar les pales de neu de fins 50 graus pel lloc on la cornisa ens permeti i acabarem d’arribar al cim.

Descens

És difícil d’explicar però senzill de trobar si fa un dia clar. També es pot baixar per l’aresta de la Lentilla, que malgrat ser aèria, està graduada com a PD.
Des del cim anirem cap al sud cap a un pic veí molt evident des del Campielh. Des d’aquí el més senzill és girar cap a l’oest com si volguéssim anar a la Hourquette de Cap de Long, però també podríem baixar per l’aresta de la Lentilla. Bastant abans d’arribar a la Hourquette baixarem cap a la vall que ens queda al sud i anirem flanquejant per arribar al coll (2.800 m aprox.) que hi ha abans del Port de Lequo de Capo. Un cop allí, la baixada és evident fins a les pistes d’esquí de Piau-Engaly.

Bibliografia

Pirineos. Ascenciones en nieve, hielo y mixto. Francis Mousel. Ediciones Desnivel (2000).

Activitat realitzada el 10 de febrer de 2008.

Vista para impresion Envia esta reseña