Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresiónIntroducción
Aqui tenim una de les vies més clà ssiques de la cara Nord del Pedraforca. Es tracta d'una magnÃfica ascensió per bona roca que venç el vertical bastió central de la cara nord pel seu punt més feble. Altament recomanable com a primera visita al massÃs.
Val a dir que, tot i senzilla, aquesta escalada es desenvolupa en un medi sever i rà pidament canviant; no hem d'oblidar que estem escalant per damunt dels 2000m.
Com a últim apunt només dir que podem accedir al Gran Diedre per la Via Cerdà -Vergés i sortir pel Calderer, aixà obtenim una preciosa i assequible integral a la Nord del Pedraforca. Apa, a gaudir.
Val a dir que, tot i senzilla, aquesta escalada es desenvolupa en un medi sever i rà pidament canviant; no hem d'oblidar que estem escalant per damunt dels 2000m.
Com a últim apunt només dir que podem accedir al Gran Diedre per la Via Cerdà -Vergés i sortir pel Calderer, aixà obtenim una preciosa i assequible integral a la Nord del Pedraforca. Apa, a gaudir.
Mapas y Croquis 
Zoom Croquis
Zoom Croquis
Fotos
Sortint de la R0
R1 (No molt còmoda per a 3)
Inici 2n llarg
Inici del 3r llarg
4t llarg, xemeneia vençuda
Descripción
Aproximació: Tot i que la via original comença per l'esquerra de la gran Pirà mide el més normal és atacar-la per les cornises o (com nosaltres vam fer) per la via de rà pels que baixen del peu del Gran Diedre.
Per arribar-hi hem d'agafar el sender que surt del refugi LluÃs Estasen direcció a la paret. Al cap de poca estona caminant el sender torça a la dreta (mirant la paret) i en uns 5-10min arribem a un torrent/tartera, aqui s'obre el bosc i ja podem veure la nostra via. Hem de creuar el torrent i més endavant el remuntarem per la seva esquerra (rastres de pas), un cop a dalt del torrent trobem un ressalt rocós per sobre d'ell trobem dues pintades "Pany i Estasen" tirem cap a la Pany (esquerra) i després amb tendència a la dreta fins que trobem una placa metà l·lica i una xapa (parabolt o spit?). Recte amunt i pel camà més fà cil en 2-3 llargs (III/IV-) ens plantem al peu del diedre.
30 - 45min fins a la placa metà l·lica
1a Ascensió: J.M. Anglada i F. Guillamón 7-7-1957
Dificultat: D+ (V atlètic en el penúltim llarg)
Recorregut: 150m
Horari: Preveure una jornada de 5-7h (Cordada de tres)
Material: La via està totalment equipada amb pitons molt antics i a les reunions hi ha un parabolt amb anella. Recomanable duur un joc de tascons.
El Gran Diedre
Consta de 5 llargs. Per mi els llargs més bonics són el tercer i el quart.
3r llarg: Són uns 40m de IV/IV+, aquesta dificultat es manté des del primer a l'últim pas del llarg. La última vegada que hi vaig anar no vaig saber trobar cap pitó (tot i que n'hi ha) però no és problema ja que anirem trobant molts emplaçaments fiables per als nostres tascons.
4t llarg: Ens trobem davant d'una xemeneia d'uns 7m fosca, humida i deliciosa. A primer cop d'ull només veiem un pitó a uns 6m de la reunió, si ens hi fixem més en veurem un de més proper a la paret esquerra de la xemeneia, a 2m.
Passada la xemeneia ens anem trobant amb una serie de passos molt bonics però atlètics. Cal dir que el llarg està "cosit" a pitons aixi que si anem una mica justos de grau sempre podem recórrer a l'A0.
El 5è llarg és molt curt i, després del que ja hem passat, no significarà més que un pur trà mit fins a la reunió. Només cal parar certa atenció a l'inici del llarg que és fà cil però curiós. Que què vull dir amb "curiós"? Només hi ha una manera de saber-ho!!
Descens: Una vegada escalada la via ens trobem enmig d'enlloc. Hem d'anar a buscar el collet de la Cova per tant encara ens queden gairebé dos-cents metres d'escalada. L'altra opció és rapelar la via...
A la última reunió hi trobem escrit en taronja "Pany (amb una fletxa) i Sortida IV+ (també amb fletxa), les dues opcions són bones però ja que tenim el material a mà ens aventurem cap al IV+ (són uns 20m) i fem reunió en una còmoda repisa (trobarem un o dos ancoratges per fer reunió). Aqui pleguem les cordes i grimpem uns 60m de III pr l'únic camà evident. Arribem a una altra còmoda repisa on hi ha un pitó, des d'aquest pitó s'han d'escalar uns 10m de IV superant un esperonet per la seva dreta (marca taronja) després la paret perd inclinació i dificultat fins al collet de la Cova (terreny una mica descomposat). Un cop al collet hem de seguir les marques taronges que ens duran al coll del Gat i, d'allà , a la tartera (és fà cil però s'ha d'anar desgrimpant). Baixem la tartera fin a trobar el camà que cap a l'esquerra ens durà al refugi on tot ha començat en uns deu minuts.
Consells: Tot i que és una via fà cil no val a badar. L'equipament és molt antic i la sortida de la via està prà cticament desequipada; si no estem acostumats a escalar vies desequipades la sortida ens pot fer perdre bastant temps, per tant s'ha d'anar per feina.
Últim consell, si arribeu bé de temps al collet de la Cova enfileu-vos fins el Calderer, realment val la pena, val molt la pena!!!
Per arribar-hi hem d'agafar el sender que surt del refugi LluÃs Estasen direcció a la paret. Al cap de poca estona caminant el sender torça a la dreta (mirant la paret) i en uns 5-10min arribem a un torrent/tartera, aqui s'obre el bosc i ja podem veure la nostra via. Hem de creuar el torrent i més endavant el remuntarem per la seva esquerra (rastres de pas), un cop a dalt del torrent trobem un ressalt rocós per sobre d'ell trobem dues pintades "Pany i Estasen" tirem cap a la Pany (esquerra) i després amb tendència a la dreta fins que trobem una placa metà l·lica i una xapa (parabolt o spit?). Recte amunt i pel camà més fà cil en 2-3 llargs (III/IV-) ens plantem al peu del diedre.
30 - 45min fins a la placa metà l·lica
1a Ascensió: J.M. Anglada i F. Guillamón 7-7-1957
Dificultat: D+ (V atlètic en el penúltim llarg)
Recorregut: 150m
Horari: Preveure una jornada de 5-7h (Cordada de tres)
Material: La via està totalment equipada amb pitons molt antics i a les reunions hi ha un parabolt amb anella. Recomanable duur un joc de tascons.
El Gran Diedre
Consta de 5 llargs. Per mi els llargs més bonics són el tercer i el quart.
3r llarg: Són uns 40m de IV/IV+, aquesta dificultat es manté des del primer a l'últim pas del llarg. La última vegada que hi vaig anar no vaig saber trobar cap pitó (tot i que n'hi ha) però no és problema ja que anirem trobant molts emplaçaments fiables per als nostres tascons.
4t llarg: Ens trobem davant d'una xemeneia d'uns 7m fosca, humida i deliciosa. A primer cop d'ull només veiem un pitó a uns 6m de la reunió, si ens hi fixem més en veurem un de més proper a la paret esquerra de la xemeneia, a 2m.
Passada la xemeneia ens anem trobant amb una serie de passos molt bonics però atlètics. Cal dir que el llarg està "cosit" a pitons aixi que si anem una mica justos de grau sempre podem recórrer a l'A0.
El 5è llarg és molt curt i, després del que ja hem passat, no significarà més que un pur trà mit fins a la reunió. Només cal parar certa atenció a l'inici del llarg que és fà cil però curiós. Que què vull dir amb "curiós"? Només hi ha una manera de saber-ho!!
Descens: Una vegada escalada la via ens trobem enmig d'enlloc. Hem d'anar a buscar el collet de la Cova per tant encara ens queden gairebé dos-cents metres d'escalada. L'altra opció és rapelar la via...
A la última reunió hi trobem escrit en taronja "Pany (amb una fletxa) i Sortida IV+ (també amb fletxa), les dues opcions són bones però ja que tenim el material a mà ens aventurem cap al IV+ (són uns 20m) i fem reunió en una còmoda repisa (trobarem un o dos ancoratges per fer reunió). Aqui pleguem les cordes i grimpem uns 60m de III pr l'únic camà evident. Arribem a una altra còmoda repisa on hi ha un pitó, des d'aquest pitó s'han d'escalar uns 10m de IV superant un esperonet per la seva dreta (marca taronja) després la paret perd inclinació i dificultat fins al collet de la Cova (terreny una mica descomposat). Un cop al collet hem de seguir les marques taronges que ens duran al coll del Gat i, d'allà , a la tartera (és fà cil però s'ha d'anar desgrimpant). Baixem la tartera fin a trobar el camà que cap a l'esquerra ens durà al refugi on tot ha començat en uns deu minuts.
Consells: Tot i que és una via fà cil no val a badar. L'equipament és molt antic i la sortida de la via està prà cticament desequipada; si no estem acostumats a escalar vies desequipades la sortida ens pot fer perdre bastant temps, per tant s'ha d'anar per feina.
Últim consell, si arribeu bé de temps al collet de la Cova enfileu-vos fins el Calderer, realment val la pena, val molt la pena!!!
Comentarios