Olga Frontera al Serrat del Poll (Alòs de Balaguer)
Introducción
Bonica via de dificultat assequible en un marc incomparable i generalment solitari del Prepirineu català . La via, que té trams de roca discreta, ens depara un tercer llarg especialment bonic. Tot i això, el que crida més l’atenció de la via són les magnÃfiques vistes de la zona de l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa. Via molt recomanable.
Descripción
Dificultat: D+/MD-. V+ (V obligat).
Equipament: Via prà cticament equipada amb parabolts, espits i claus. És recomanable agafar un parell de bagues i un joc de tascons.
Llargada: 230 metres
Accés: Si venim d’Artesa de Segre, a l’interior d’aquesta població cal prendre la carretera que porta cap a Baldomar i Alòs de Balaguer. En total són uns 11 quilòmetres des d’Artesa.
Si venim de la banda de ponent, un cop passat Cubells i abans d’arribar a Artesa de Segre, trobarem la carretera LV-9137, que després de 10,5 quilòmetres ens portarà a Alòs de Balaguer.
En ambdós casos, al final del poble (si venim d’Artesa) o just abans d’arribar-hi (si venim de Balaguer), passarem per un pont que creua el riu Segre. En aquest indret hi ha una font i per la banda dreta orogrà fica del riu surt una pista (apta per a tots els vehicles). La seguim fins al final i aparquem el cotxe. El peu de via ens queda a 5 minuts i és molt evident (hi ha O.F. gravat a la pedra).
Descripció:
L1 (35 m. IV+): Ben assegurat amb parabolts i espits, pot ser interessant llaçar un parell de savines. Escalada en placa.
L2 (50 m. IV+): Similar a l’anterior, a la part de dalt sortirem a una repisa molt à mplia. Cal anar amb compte de no llençar pedres avall ja que el terreny està trencat. El millor és muntar la reunió a una alzina propera que trobem i anar a peu fins a l’inici del tercer llarg.
L3 (40 m. V): Llarg mantingut de V que recorre diagonalment la placa més caracterÃstica del Serrat del Poll. Molt ben assegurat amb expansions i amb preses generoses. Llarg molt bonic. Potser el pitjor de tot és la reunió, que es pot muntar posant-nos a la placa (molt incòmode) o en un lateral per un diedre d’on poden caure pedres quan el primer fa el següent llarg.
L4 (25 m. V+/IV+-A0): Seguim pel diedre evident fins a coronar una agulla i canviar de vessant (compte de no tirar pedres al company!). Arribats a una repisa, trobem la placa de V+ assegurada amb dos pitons i dos parabolts. Es pot fer perfectament en A0.
L5 (45 m. IV+): Per terreny a vegades trencat, arribem a una nova repisa on muntem reunió.
L6 (40 m. IV+): Similar a l’anterior, anem seguint per terreny senzill fins a sortir gairebé a l’aresta. La reunió està 10 metres sota el cim.
Descens: Amb compte per la qualitat de la roca, pugem fins al cim i 15 metres en sentit contrari de la via trobem una instal•lació de rà pel en una sabina. Fem el rà pel de poc menys de 30 metres fins a una tartera, que seguim fins a trobar el camà que voreja el riu Segre (Evident. 45 minuts). En 10 minuts més som al cotxe.
Bibliografia:
• SOLDEVILA, Pep. Las 100 mejores escaladas en Cataluña. Ed. Barrabés, 2002.
• Fitxa Vèrtex número 202.