Vista para impresion Envia esta reseña

 
TRAVESSA SERRA DE L'ARGENTERA-SERRA DE PRADELL
Autor PEDRET

ZONA: Serralada Litoral Catalana · Baix Camp-Priorat
TIPO: Excursionismo

Ruta que passa per un indret fantàstic fa algunes dècades, quan la N-420 no era el que és ara, i sobretot, abans de fa 10 anys, quan encara no s'havia malmès la part occidental de la serra amb un parc eòlic de Trucafort que consta de 91 aerogeneradors, just al cim de la serra, i amb els quals no es pot abastir ni una quarta part de la ciutat de Reus. Actualment part de la Serra, la banda oriental, la més propera a Pradell, manté el seu encant, amb cingleres i canals interessants, usades pràcticament només per caçadors, amb uns balcons magnífics al Camp de Tarragona, i amb vistes al Montsant, les muntanyes de Prades, el mar, els ports de Tortosa Besseit, i en general el que es conseix com el Camp de Tarragona, especialment el Baix Camp i part del Tarragonès. L'itinerari que es proposa creua bona part de la serra (que s'anomena de l'Argentera o Pradell segons el mapa, i segons es miri des del Baix Camp o des del Priorat) d'orient a occident, però estalvia l'extrem occidental, on hi ha la màxima concentració de molins, i que només té sentit com a lloc de pas per anar a la Mola de Colldejou. El camí no té cap dificultat tècnica però en algun moment pot ser una mica perdedor. La ruta, a més, ofereix la possibilitat d'entrar a Duesaigües i l'Argentera, dos bonics i petits pobles del Baix Camp
 

temps: 05:30
desnivell: 500m. (270-770)
dificultat: fàcil
època: octubre

00:00 - el punt de sortida és l'entrada principal del poble de Duesaigües (270m.) on es pot aparcar el cotxe sense massa problemes (si venim amb cotxe). Seguim recte pel carrer d'entrada fins a trobar una font, la passem i girem pel primer carrer a l'esquera, arribem a la carretera, la seguim cap a la dreta fins arribar a un pont i prenem una pista encimentada cap a la dreta que porta fins el camp de futbol del poble

00:05 - camp de futbol, el voregem per la banda esquerrai seguim per la pista encimentada sense atendre els diversos camins que es bifurquen cap a la nostra esquerra: en trobarem fins a tres en 5 minuts, ni cas

00:10 - passem pel costat de la bassa d'un hort; sembla una obvietat però va bé recordar que aquesta aigua, per més que a vegades ho sembli no és de boca. Passada la bassa trobem una intersecció: seguim pel camí que puja amunt i a l'esquerra, no el de la dreta. Ja s'ha acabat el tram encimentat de pista, ara és de terra

00:15 - bifurcació: el camí permet anar cap a la dreta o recte amunt, pugem sense tenir en compte l'opció de la dreta

00:20 - el camí ens porta fins a una torre de molt alta tensió, i deixa de ser pista, per ser només un caminet que segueix cap a l'esquerra. El seguimm uns 50 metres i abans d'entrar al bosquet de pins girem de cop a la dreta. Ara durant 10 minuts anirem sense camí, molta atenció. Pugem camp a través fins arribar a allò que anomenaríem un canvi de rasant. Quan tornem a veure davant nostre cara a cara la serra, i girem a l'esquerra, caminarem per sobre un marge de pedra fins arribar a una latra pista ampla: al coll dels xiprers (a banda i banda de la pista hi ha un xiprer)

00:30 - coll dels xiprers, trobem una pista que puja a l'esquerra, però prenem la que baixa a la dreta. Des d'aquí anirem pel que s'anomena el camí de la Xirivia, segons ens han comentat uns pagesos de la zona, que porta a un gran mas (de la Xirivia). Passats 5 minuts darrera un revolt ja veiem a la dreta i sota nostre el mas de la Xirivia, enorme

00:45 - font de Gatell, la trobem al racó esquerra d'un revolt que gira a la dreta, en un indret obac. L'any 2005 hi baixa molt poca aigua. en aquest punt la pista baixa  a la dreta, però a l'esquerra veiem un caminet que puja per la muntanya. Agafem aquest camí, molt agradable, que passa per un bosc de pi, alzina, xiprers, cirerers d'arboç (exultants a l'octubre), i esbarzers que promten bones móres al setembre. El camí està clar, força trepitjat, però no indicat. El seguirem durant mitja hora fins arribar a trobar el GR que passa per sota la cinglera

01:15 - GR-7, trobem una pista, marcada amb senyals blanc-vermell, és el GR-7. El seguim cap a la dreta. Ens trobem en un camí ample, amb la característica terra vermella d'aquesta zona, que ha donat nom al poble de Mont-Roig

01:30 - arribem al coll del Vicari (630m.), punt des d'on ja veiem els aerogeneradors d'un petit parc eòlic que queda a la dreta de la nacional 420. Des d'aquí tenim dues opcions: la curta i la fàcil. Les expliquem breument totes dues, tot i que hem marcat els temps seguint la curta.

L'opció senzilla és seguir el GR-7 fins arribar a la nacional 420, i des d'allà prenem el PR (colors groc i blanc) i pugem fins el cingle per la banda més accessible

L'opció curta consisteix a deixar el GR just en arribar al coll dels Vicaris, prenent un caminet estret que surt a l'esquerra, és de caçadors, força perdedor i els matolls mediterranis ens poden fer alguna esgarrinxada si portem pantalons curts. Seguim el camí cap a l'esquerra fins a trobar una petita tartera, que enfilem fins l'extrem superior dret i anem a parar a una canal, que remuntem, ajudant-no en algun moment amb les mans, i que a més ens obligarà a passar per sota una reixa situada al mig de la canal. Hem pres aquesta opció per estalviar-no el tràngol (una mica traumàtic) d'arribar a la nacional 420

01:45 - arribem a la petita tartera esmentada a l'opció curta, i en arribar a l'extrem superior dret de l'esllavissada de roca prenem un camí estret que va a una canal arbrada que ens queda a l'esquerra, i on hi ha una tanca; remuntem la canal sense fer en cap moment passos perillosos; si n'haguésim de fer algun vol dir que ens hem equivocat. Si no es veu clar millor fer l'opció llarga (la senzilla), i haurem de comptar mitja hora més

02:00 - arribem dalt de la Cinglera Blanca, just a l'esquerra del cim de la serra de Pradell (773m.) i de l'antena que hi ha instal·lada en aquest punt, i veiem ja les marques del PR que seguirem cap a l'esquerra. Des d'aquí les vistes al Montsant, Muntanyes de Prades i Camp de Tarragona per una banda, així com entorn de Llaberia, Colldejou, Vandellós, serra de Montsià i ports de Tortosa, per l'altra, són magnífiques

02:30 - passem per una zona de morrots de la cinglera, que fan de balcó privilegiat al Baix Camp. Just a sota ens queda el poble de Duesaigües, una mica més lluny l'embassament de Riudecanyes i localitats com Montbrió, Cambrils, Salou, Reus, i Tarragona que podem delimitar clarament. a la tardor el camí al seu pas pels morrots té alguns trams de gespa i a aquestes hores ens podrem estirar `per descansar una estona

02:45 - arribem a la Cabreta (imatge 4), el tram de cinglera que queda justa abans del coll de l'Enderrocada i baixem fins aquest coll per enfilar el cingle Blanc. A la banda sud del coll trobarem una ombra agradable fins i tot a ple migdia i un replà amb herba. Seguim el PR, passem pel costat d'una balma que ens queda a l'esquerra, i al cap de 5 minuts haurem de passar per una canal fàcil

03:00 - arribem al primer dels molins del parc eòlic de Trucafort(imatge 5). N'hi ha 91. Des d'aquí, i amb permís dels aerogeneradors, veiem el Montsant de punta a punta. Seguirem el PR per la banda més enfilada del cingle, una mica apartats dels molinets

03:30 - el camí, PR, coincideix un moment amb la pista forestal que uneix els aerogeneradors, però immediatament se'n torna a separar i segueix per l'esquerra

03:45 - arribem a una torre de pedra i al portell del Peiró (650m.). Aquí trobarem una cruïlla on podem optar per seguir el PR cap a la Torre de Fontaubella, seguir el GR-7 cap a Colldejou, o baixar pel GR-7 cap a l'Argentera. Després d'haver provat d'arribar fins el final de la Serra i baixar per un camí de caçadors, podem dir que la millor opció sens dubte serà la de baixar pel GR-7

- el GR-7 a l'Argentera, doncs, serà el nostre camí de tornada a Duesaigües, passant pel poble de l'Argentera (a 3 kms del Peiró). La baixada la fem pel Barranc Reial, amb camí ben marcat com a GR

04:00 - passem pel costat d'una petita balma preparada per a bivac, és la cova del Cabrer, just en passar-la hem de creuar una gran roca vermella plana al terra. Poosteriorment el camí creua una pista forestal, que després resseguirem, i passem per una zona humida. La pista passa per entre dues grans roques en el pas conegut com Els Estrets (500m.)

04:30 - després de creuar un rierol, el del barranc del Reial, i passar per un repolà d'herba i un dipòsit d'aigua, que ens queda a la banda esquerra, la pista comença a estar coberta amb ciment en alguns trams

04:45 - arribem a la carretera, ja a l'Argentera, la creuem sense seguir-la per anar a parar a les cases de la part baixa del poble. Trobarem una font del 1951, i pugem pel carrer del cantó esquerre de la font. Just abans d'arribar a la plaça de l'Església de Duesaigües (bonica, per cert) girem a la dreta pel carrer del Porxet fins arribar al carreró del Porxet, on baixarem unes escales i en acabar-les girarem cap a l'esquerra pel camí Reial. Trobarem una bifurcació d'aquest carrer prenem l'opció de la dreta que seguirem fins que el camí esdevé pista

04:50 - després de passar per davant d'una granja, trobem la bifurcació que permet triar si anem a Duesaigües o al Castell d'Escornalbou. Seguim recte baixant pel barranc Reial per la pista de ciment. Passarem pel costat d'una zona de canalització d'aigües i al cap de cinc minuts trobarem una bifurcació. Prenem el camí de l'esquerra, sempre al costat del barranc, i passarem pel costat d'una vella construcció: un molí ja en runes que ens queda al cantó esquerre. Obviarem tots els camins que porten a la dreta cap a camps d'avellaners i oliveres, i anirem veient basses d'aigua de reg. Passarem per sota de cables d'electricitat (no són d'alta tensió) en dues ocasions i arribem a una zona de bosc frondós de pi, alzina, avellaners i falguera

05:20 - la pista arriba a tocar del barranc i passem per una zona d'esbarjo on hi ha pollancres i canyes de riu. Al cap de 5 minuts arribem a un safareig antic (en aquests pobles del Baix Camp, a riudecanyes almenys, fins fa poc temps es feien servir per rentar-hi llençols). Seguidament arribem a la confluència de dos barrancs que es troben coincidint amb una pista de ciment i amb les marques del PR-C28, que ve del castell d'Escornalbou i va a Riudecanyes. La seguim i arribem a la carretera, seguim un petit tram de carretera

05:30 - tornem a ser al punt de sortida, que és a l'entrada principal del poble de Duesaigües

pedret, 22 d'octubre del 2005

Vista para impresion Envia esta reseña