Ascenso al CARLIT 2921m. pels estanys del desert del Carlit

Travesseu l´important presa i seguiu la ctra. en direcció a l´hotel Les Bones Hores. A la primera corba la deixeu i agafeu el camí -indicat- cap a la pica del Carlit. L´ascensió es fa per un bonic bosc de pi negre amb alguna que altra giragonsa. El camí és molt freqüentat i a més està senyalitzat amb pintura.

0.30 h. Sortiu a una clariana. Esteu entre l´estany del Viver, a la dr. i l´estany Negre a l´esq. Un camí a l´esq. mena cap aquest estany i els estanys de la Comassa i Llat petits refugi-bivac en aquests sectors. Continueu amunt per la coma deixant de banda el bosc. Esteu a la zona anomenada del Desert del Carlit.

1.15 h. Estany de les Dugues, 2.300 m. Situat a la vostra dr. Petit aixopluc. Es puja un collet per arribar tot seguit a l´estany Castellar.

1.30 h. Estany del Castellar, a la dr. sota el turó del mateix nom. El camí gira poc a poc cap a l´O. S´albira la pica del Carlit al lluny. Més tard passeu per l´estany de Trebens fins a arribar a l´últim, l´estany Sobirà.

1.45 h. Estany Sobirà, 2.350 m. Queda un xic apartat a la dr. del camí. A la seva part N hi ha un petit refugi de pedra força malmès que pot servir d´aixopluc en cas de necessitat. El camí comença a enfilar-se pel vessant del Tossal Colomer en diagonal. És freqüent trobar neu en aquest punt tot l´any. Passeu un petit pas i continueu la pujada.

2.25 h. Cometa a 2.600 m. a sota del Carlit. Sobint podem trobar un estanyol. Passeu a frec del Coll Colomer i enfileu en direcció O, per la vessant dr. de l´aresta, cap al cim. El traçat presenta algun pas on cal repenjar les mans a les punxegudes pedres per continuar l´ascensió. El camí després de passar per una espècie de xemeneia, arriba ja en més bones condicions al collet que separa els dos cims. S´obre una gran visió de la zona lacustre de Lanós, oculta fins ara. Seguiu per l´aresta final, en direcció S fins al cim sud.

3.40 h. Carlit, 2.921 m. Cim més alt del Pirineu Oriental, de silueta alterosa i vertical. Visió inacabable d´estanys en totes direccions, com correspon a la zona lacustre més important de la Cerdanya. Destaca sobretot l´estany de Lanós, d´imposant aspecte. La visió de muntanyes arriba fins als pics de la Maladeta, als cims Andorrans i sobretot el Canigó, i el Pirineu de Núria, amb el Puigmal i el Noucreus com a pics més destacats. La primera ascensió d´un excursionista correspon al comte Russell, l´any 1865. Nombrosos excursionistes visiten el cim des de la Bullosa en època estival. Són freqüents les travesses a l´estany de Lanós i a Portè.