Vista para impresion Envia esta reseña

 
PIC DE LA DONA
Autor AMUNT!

ZONA: Pirineo · Ulldeter
TIPO: Raquetas de nieve

Tot i no ser el més alt de la contrada, el Bastiments (2.883 mts.) i el Gra de Fajol (2.708 mts.) el superen, un dels cims emblemàtics de l?alta Vall del Ter és el Pic de la Dona, que amb els seus 2.704 metres d?alçada domina la vessant nord de l?estació d?esquí de Vallter 2000, oferint una amplíssima panoràmica circular, digna de ser contemplada. Per als no iniciats en el món de les raquetes de neu, és una oportunitat magnífica d?estrenar-se en aquesta modalitat de senderisme hivernal, ja que reuneix tots els ingredients per a gaudir-ne, al no presentar un desnivell excesiu, tota vegada que les seves pales de pujada permeten "anar fent" sense gaire problemes.
 

Mapa: [+ ampliar]

L?inici de l?excursió és idèntic al descrit a la ruta carenera Coma Ermada - Roca Colom, ja que comparteix amb aquesta la senda fins a la Portella de Mentet. Un cop en aquest important coll de muntanya, a la nostra esquerra (sentit NO) veiem l?ampla pala que ens de dur a un punt intermedi d?aquest destí. Depenent del nostre estat físic i de les nostres nocions de caminar amb raquetes, aquest pendent que se?ns obre al nostre davant pot fer-se d?una manera més directa o bé mitjançant la traça d?una llaçada diagonal cap a la dreta en sentit ascendent que ens dugui a la línia carenera i d?aquí seguir-la, ara cap a l?esquerra, fins arribar a un pas entre roques, on el camí inicia una lleugera davallada. Val la pena deixar el sender principal i enfilar-se al grup de roques que s?aixeca a la dreta, formant un fals cim, perquè ens dóna una idea prèvia de la vista que s?obre al cim. El mar a la plana rossellonenca, el massís del Canigó, el Roca Colom, les muntanyes gironines, les cingleres osonenques, el massís del Montseny, els Gra de Fajol, el Coll de la Marrana, el Bastiments, el propi Pic de la Dona, la boscúria de la Reserva Natural de Mentet i molts altres accidents geogràfics ens donen la benvinguda.
Sense necessitat de desfer la pujada del tram pedregós pel que hem pujat, podem baixar d?aquest turonet per un suau pendent que hi ha a l?altre cantó i incorporar-nos de nou al cordal carener. Ara el camí és completament pla i, un cop passades unes roques que queden a l?esquerra, torna a enfilar-se en direcció al cim. Com en el cas anterior, al tractar-se d?un llom ample, tenim la possibilitat d?anar pujant en giragonses, fent així més còmode l?ascensió. El Pic de la Dona acaba en un punt on trobem un grup de roques que ens poden servir d?aixopluc en cas de ventades (força habituals). A la vista comentada anteriorment, s?incorpora ara al nostre horitzó un blanc skyline impressionant, format per les serralades de la Catalunya Nord i al lluny les cerdanes, on hi destaca la Pica del Carlit (en direcció nord-oest).
Per completar l?excursió i poder veure la verticalitat de la cara nord del Pic de la Dona, davallarem del seu punt zenital pel cantó contrari al que hem vingut i en uns pocs metres ens trobem en una àmplia planúria, on comencen la Serra Gallinera al nostre davant, la cresta del Puig d?Ombriaga a mà esquerra i la Serra de Bacivers, a la dreta, que va tancant en el sentit horari la Coma de la Dona. Si seguim aquesta pregona línia pràcticament horitzontal, amb dues alteracions que podem evitar, arribarem al pic que la tanca, tractant-se d?un estret monticle rocós que ens ofereix una vista molt interessant sobre el cim que hem acabat de fer, la verticalitat de les parets del seu circ i sobre aquesta vessant de la Catalunya Nord, on novament hi destaca de forma majestuosa i com a teló de fons el massís del Canigó.
La tornada la farem pel mateix camí, tenint en compte que pràcticament no hem perdut cota, per tant la pujada de nou al Pic de la Dona és molt senzilla.

Vista para impresion Envia esta reseña