Foro Rutas
ulldeter-núria-ulldeter
senderismo en gran canaria
ascensión al aneto por renclusa para 11 y 12 de julio del 2009
Foro Piadas
cresterío seil dera baquo
vía mas guasch al puntal de l´albarda
"heroina"ordesa.
Apuntate al Club Exc. Madteam
Accede a tu menú del club(solo socios)
Calendario de cursos
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Primers camps de neu sobre el Pla d'Anyella
Obrint camí
El cim del Puigllançada des de l'Amorriador de Rus
El pessebre del Puigllançada amb el Pedraforca i la Serra del Cadí
De baixada amb núvols amenaçadors
L?inici de la caminada el trobem a la zona d?estacionament del Pla d?Anyella a la Collada del Pedró. Per arribar-hi hi ha vàries possibilitats. Una, pel Coll de la Creueta, seguint la carretera BV-4031, que de la Pobla de Lillet i Castellar de n?Hug porta a La Molina i que acaba pràcticament en aquest indret, un cop passada la barrera que tanca l?accés al port. La segona, venint per la Collada de Tosses (N-152), ens hem de desviar pel trencall que duu a La Molina (GI-400) i d?aquí, a una segona cruïlla, a l?esquerra, que porta a Castellar de n?Hug, coincidint amb la carretera anterior, trobant-nos a la nostra dreta el pàrking de forma quasi inmediata. La tercera, és la que ve del Túnel del Cadí (C-16/E-9), en direcció a Puigcerdà, on hem de trencar a la dreta per la cruïlla que porta a La Molina (GIV-4032), travessarem el nucli urbà i la zona de la Pista Llarga, per coincidir, però en sentit contrari, en el mateix punt que ve de la carretera de la Collada de Tosses (GI-400).
Un cop hem deixat el vehicle a l?esplanada de l?estació d?esquí, ens trobem, de fet, en la pròpia línia carenera del cim, però, com s?ha dit, evitarem pujar pel recte, ja que coincidiriem amb les pistes. D?aquesta manera, farem un flanqueig ascendent a l?esquerra, en direcció sud-est, i, de forma suau, anirem guanyant alçada, més o menys paral.lelament a la carretera del Coll de la Creueta, per una pista que conforme anem avançant es fa més evident. Aquesta senda ens porta a un torrent, que no travessa, sino que fa una girada ampla a la dreta i ens deixa sota mateix d?un edifici metàl.lic de color clar. En aquest punt, hem de tornar a canviar la direcció de la marxa, per assolir una coma molt clara, amb alguns pins negres escampats, que és per on pujarem. Depenent del nostre estat físic, podem anar fent giragonses, més o menys obertes, per salvar el tram més costerut de tot el trajecte.
Un cop dalt d?aquest torrent, arribem a una zona ampla i oberta, tancada per un filat. A la nostra esquerra veiem el Tossal de Rus, amb les seves terrasses, i a la dreta apunta el Cap de les Costes de l?Huguet (2.214 mts.), que és la direcció a la que ens hem de dirigir, en sentit sud-oest. Travessem el filat i per un suau llom ens apropem a la part superior del remuntador del Torrent Negre, encara que una altra tanca de filferro ens separa de les instal.lacions d?esquí. Passades aquestes, ja veiem al nostre davant la silueta del Puigllançada, amb la seva inconfusible i gegantina pantalla metàl.lica, que fa que sigui, en aquest aspecte, un dels cims més poc agraciats dels Pirineus.
Ara la senda travessa aquest segon filat i es dirigeix a l?Amorriador de Rus i a una gran fita de pedres, enmarcada per la Tossa d?Alp al seu darrere. Davallarem per l?ample coll fins trobar-nos de front amb el darrer llom, que de forma recta i continuada va guanyant alçada fins deixar-nos a la línia carenera, i d?aquí tans sols ens queden uns metres per arribar a l?enginy metàl.lic, que és millor passar de llarg, per gaudir del panorama que se?ns obre uns metres més enllà, on hi ha una fita geodèsica, una petita creu, unes caixes de registre i un pessebre. El cim del Puigllançada és ample i arrodonit, oferint-nos, com s?ha dit, una vista molt extensa. Al respecte, el conegut excursionista i escriptor Josep Nuet i Badia, en un dels seus llibres, publica el següent: ?Tenim al sud la Serra de Catllaràs i el Santuari de Falgars, el Cim del Sobrepuny, més a la dreta, al fons de la Vall del Llobregat, Guardiola de Berguedà, al sud-sud-oest, els Rasos de Peguera i, a la dreta, la Serra d?Ensija, al sud-oest, la Serra del Verd i el Pedraforca, a l?oest-sud-oest, la Serra del Cadí, a l?oest, les Penyes Altes de Moixeró, a l?oest-nord-oest, la Tossa d?Alp, al nord-oest, les muntanyes frontereres amb Andorra, amb el Puigpedrós, la Vall del Riu Querol i el Coll de Pimorent, el Puigpedrós de Lanós, el Carlit i el Pic Peric. Al fons de la plana cerdana, distingim Puigcerdà i la Guingueta d?Ix, i, més a la dreta, Llívia, al peu d?un turó, i Font-romeu, tocant al bosc. Darrere Font-romeu hi ha el Capcir i la Serra de Madres, Cambradase i la Torre d?Eina, el Puigmal al nord-est, el poble de Toses al fons de la Vall del Rigard, els Plans d?Anyella, més lluny el cim del Pla de Pujalts, i al darrere, el Taga i la Serra Cavallera, el Tossal de Rus, darrere del qual s?amaga Castellar de n?Hug, al sud-est els Rasos de Tubau i, més enllà, la Pobla de Lillet?. Jo hi afagiria que, a la llunyania, podem veure les puntes inconfusibles del Montseny, la Mola i Montserrat.
La tornada la podem fer pel mateix camí o baixant directe per les pistes d?esquí, ja sia pels Alabaus (número 9 al plànol adjunt, més alpina) o pel Clot de l?Hospital (número 18, més nòrdica).
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Febrer de 2005
