|
Aproximació Si prenem com a referència la localidad cerdana de Puigcerdà, l?inici de la sortida el farem al Coll de Pimorent (1.920 mts.), a la carretera transfronterera francesa N-20, que duu a Andorra pel Pas de la Casa. Un cop passat el poble de Porté, anirem guanyant alçada ràpidament i després de deixar a l?esquerra l?accés a l?estació d?esquí, arribarem al coll propiament dit, on veurem a la dreta l?edifici que alberga l?hotel, davant del qual, a l?altra banda de la carretera, trobem l?esplanada on deixarem el cotxe.
Descripció de la ruta Començarem a caminar en el punt en el que veiem una caseta de fusta, seguint, en sentit oest, les traces del A.R.P., encara que, segons sigui el gruix de la neu, no veurem cap fita que ho indiqui, llevat del pal indicador situat a l?estacionament. Passarem primer per sota una línia elèctrica i després per sota un antic remuntador, quedant-nos el nostre objectiu clarament a la llunyania, ja que és el primer pic que tanca la coma de dreta a esquerra. Aquest primer tram, que ens ha d?apropar a la carena de la muntanya, presenta un relleu molt suau, per entre uns amples camps de neu, pràcticament despoblats d?arbrat. Al fons veiem l?antena del Pas de la Casa, que ens pot servir de referència inicial, fins que deixarem el sender de gran recorregut, desviant-nos a l?esquerra, orientats a sudoest, per encarar-nos a l?evident coma. En apropar-nos a l?ampla carena, passarem pel costat d?una cabana refugi i ja tindrem clarament a la vista el nostre objectiu i el camí que hem de seguir per assolir-lo, tractant d?evitar en tot moment els remuntadors de les pistes d?esquí, que ara es veuen força clars. Ens anirem decantant primer cap a l?esquerra i després a la dreta per salvar un resalt curt, pero bastant dret, fins a arribar de nou a un tram més planer i d?aquí anirem a cercar de nou el llom carener, que queda a la dreta, just per sobre de l?estació superior del remuntador, situat a 2.380 mts. d'alçada, on l?inclinació torna a ser més una mica més accentuada, per tant anirem fent diagonals més o menys marcades, depenent de les nostres forces, per anar guanyant alçada. Val la pena donar una ullada a l?entorn que ens envolta, i veurem que la coma per la que pujem està tancada, en el sentit horari, pels pics de l'Estanyol i de Fontfreda, per les parets dels Orriets i pel Pic de les Valletes. Al fons de la vall veurem els extensos plans del Coll de Pimorent i darrere seu l?anomenada Coma d?en Gràcies, tancada a banda i banda per diferents cims, com el Tossal Mercader, el Querforc i el Tresponts a l'esquerra, amb la serra i la cresta de les Lloses a la dreta. Just darrere d?ells veiem el Puigpedrós de Lanós i una mica més enllà, a llevant, la Pica del Carlit. Al davant mateix s?obre la Vall de l?Arieja en direcció a Ax-les-Thermes i a la seva esquerra trobem la Solana d?Androrra, coronada pel Pic de la Cabaneta. Un cop guanyat el cordal carener, se?ns amplia la vista sobre la Coma del Baladar, tancada pel Pic dels Pedrons, de característiques força similars al Pic de la Mina.El pendent guanya inclinació de nou i en un darrer esforç arribem a un collet que queda a la dreta del pic, al que s?arriba en un no res remuntant una curta aresta de blocs de pedra, on sol ser convenient deixar les raquetes per calçar-se els grampons.
El cim és rocallós i de reduïdes dimensions, amb dos pals que el fiten, oferint-nos una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn. A més a més de les vistes que hem explicat de pujada, tenim sota nostre l'arrodonit Pla de l'Orri de la Vinyola, encerclat pels pics de Font Negra a la dreta i els de les Valletes a l'esquerra. Al mig mateix veiem el Coll de l'Orri de la Vinyola, que a la llunyania deixa veure el Puigpedrós, segon cim en importància de la Baixa Cerdanya.
La baixada la podem fer pel mateix camí de pujada o anar a cercar alguna de les pales que per la dreta de la carena donen a les pistes d?esquí, per retrobar la senda a partir de la cabana refugi on comença l?ascensió propiament dita i d?aquí als plans que ens han de dur al punt d?inici, que en tot moment tenim a la vista.
Horaris Amb parades incloses i a un ritme de progressió normal, tirant a lent, per haver gruixos de neu nova importants, la pujada ens ha comportat invertir poc menys de quatre hores, mentre que la baixada amb raquetes no ha arribat a superar les dues hores.
Text i fotos : Xavier Romero Data : Desembre de 2005
|