Arribarem fins a la marquesina (parada d’autobús), però retornarem fins al pont de l’entrada del poble, al costat del que va ser en un temps l’antic molÃ. Abans de posar-se en marxa, val la pena omplir les cantimplores a la font del Castell, uns 100 metres per la carretera de Falgars, en un racó on hi ha unes taules i cadires de pedra en forma de bolet. L’aigua és bonÃssima!
Després de pujar per una aspra cresta, el camà baixa per buscar la llera del torrent. Veureu que la llera estava conreada, amb les tÃpiques parets al peu de la paret a la dreta hi ha un petit arc per on baixava l’aigua pluvial sense espatllar els conreus. De fet, tot el torrent estava canalitzat per poder aprofitar la bona terra de la llera.
Ja a l’altra banda, el camà comença a pujar la costa i la vista es va obrint. Passem per antics camps i algunes barraques integrades en les parets. Aquests camps van ser vinyes grà cies a un decret de mitjan segle XIX que eximia d’impostos les terres ermes si es dedicaven a la vinya. La fil•loxera, a final del mateix segle, va suposar la fi d’aquesta activitat i els camps es varen reconvertir en altres conreus, per acabar abandonats.
Una vegada a dalt, la ruta segueix la cresta cap al coll de Jou. El camà passa per zones de bosc però, de tant en tant, ofereix boniques perspectives del Puigllançada i la Tossa, cap al nord, i del poble i la seva à mplia vall, cap al sud. Al coll de Jou, la ruta creua la pista i puja la cresta per buscar un camà molt agradable que passa per una fageda fins a l’Artigassa, on novament veiem les parets dels camps. Una artiga era una zona que es conreava de forma periòdica, cinc anys sà i deu anys no.
Des de l’Artigassa, el camà baixa a la collada de Subirana, creua la carretera i puja novament pel bosc fins al Planàs de Baix, una zona plana, avui convertida en bosc, on tornem a veure restes d’antics camps.
La ruta voreja el pla i desemboca en un creuament de pistes enfront d’una altra zona de conreu abandonada fa molt de temps, el camp de l’Ermità . A partir d’aquÃ, la ruta emprèn una decidida pujada pel bosc. Torna a sortir a una pista el collet Llobató. Des d’aquà es veu el poble de Sant Julià a sota; lluny i darrere, el Pedraforca i el CadÃ. És un bon lloc per fer una aturada i gaudir de les panorà miques. A mà esquerra arriba un camà balisat com a PR que porta fins a la Pobla de Lillet per les crestes de la serra del Catllarà s.
La ruta deixa la pista per buscar la font del Llop, just a sota de la collada de Sant Miquel i l’imponent Roc de la Clusa. La font pot assecar-se en èpoques de sequera, però està arreglada. Per descansar, podeu pujar a la collada de Sant Miquel. No és que hi hagi grans vistes, però és una zona agradable per refer les forces.
El camà emprèn la baixada sota les parets del Roc de la Clusa. En arribar a una zona més plana, anireu cap a l’esquerra per buscar la cresta à mplia que fa de divisòria entre les valls de Malanyeu i Sant Julià de Cerdanyola. Les clarianes en el bosc ens permeten veure cap al sud i el nord i intuir, molt avall, el fons de les valls. El camà es converteix en una pista de desembosc que arriba a una collada i gira cap a la dreta. El nostre camà segueix recte, ara cada vegada més estret i exposat. Cal posar molta atenció en les marques, ja que la ruta va buscant el millor pas, alternant entre el costat sud i el nord de la carena o passant per la mateixa cresta. Val la pena aturar-se en els punts més segurs i gaudir de les vistes que són realment impressionants.
Finalment, la ruta enllaça amb el camà que ve des de Malanyeu (anomenat el Mal Pas) i baixa cap a la dreta amb fort pendent. En alguns punts, veureu petites zones aplanades i semicirculars, amb terra més aviat negra i fragments de carbó vegetal. Són antigues places carboneres que aprofitaven els boscos per fer carbó. Més avall, es veuen parets d’antics camps, abandonats ja fa molt de temps.
La ruta enllaça amb la pista que baixa de la collada de les Bassotes. Una mica més avall, la ruta gira per una pista a l’esquerra. Tant aquesta pista com la pista que segueix enfront marquen el traçat d’un antic ferrocarril de tracció animal construït als anys vint per baixar troncs. El ferrocarril comença sota la casa del Cap del Pla (encara es veuen els estables per als animals) i va baixant en suau pendent fins a un telefèric sobre del Collet, prop del túnel de Guardiola. A partir d’allÃ, la fusta es portava a les mines de FÃgols. Actualment, gairebé tot el recorregut és una pista forestal. Tornem a veure les parets d’antics camps, ara totalment colonitzats pel bosc. La pista acaba i continua un camà que passa pel costat de la font de la Baga, que és més aviat una surgència d’aigua.
El camà creua el fons de la vall i remunta la costa a l’altre costat. Quasi a dalt, veiem una roca amb una curiosa forma: el Confessionari. Ja a dalt, sentim el so de l’aigua. El camà de baixada passa pel costat d’un canal que transporta l’aigua d’una font cap al poble, on és distribuïda per una complexa xarxa de canals de rec a totes les hortes del voltant del poble. Mentre baixem, ja amb el pont a la vista, veurem una part d’aquesta xarxa. Arribem a la creu que marca l’entrada del poble i baixem cap al punt de sortida.
Observacions
Aquesta ruta és bastant llarga i exigent, acumula un desnivell total de poc més de 1.000 metres. Si us canseu, hi ha diversos punts des d’on es pot tallar la ruta i tornar al poble:
1) Al coll de Jou, baixant per la pista o, una mica més amunt de la cresta, a l’antic camà (marcat amb pintura blava)
2) A la collada Subirana, baixant per la carretera
3) Al Planàs de Baix, baixant cap a la dreta per la pista fins a arribar a la carretera de Falgars
4) I al camp de l’Ermità , baixant cap a la dreta per una pista zigzaguejant, de nou fins a arribar a la carretera de Falgars.
El tram més aeri de la cresta divisòria cap al camà del Mal Pas no és apte per a persones que pateixen vertigen. Una alternativa és utilitzar la pista que ens trobem a la part més à mplia de la cresta i baixar cap a la dreta en un coll. Seguim la pista cap avall, sempre cap a la dreta (est) i arribem a una pista principal, just abans de la collada de les Bassotes. Aquà girem cap a l’esquerra, novament cap avall, i seguim baixant fins a veure les marques del camà que baixen des del Mal Pas.