L?inici de la ruta el trobem al Passo Staulanza, on, al peu de la carretera, s?aixeca el refugi del mateix nom. Si venim del sud del Véneto, cal agafar l?autopista A-27, que porta de Venècia a Belluno, fins al punt on s?acaba, anomenat Pian di Vedoia, i seguir en la mateixa direcció, per l?anomenada carretera d?Alemanya (SS-51), fins al poble de Longarone, on, en un trencall a l?esquerra que mena, entre altres punts, a Forno di Zoldo, comença la carretera SS-251 que ens ha de dur directament al nostre punt de sortida, després de passar per uns paratges absolutament alpins. Cal comptar que de Venècia al Passo Staulanza hi ha uns 120 quilòmetres, dels que unes tres quartes parts es fan per autopista.
Un cop arribats a aquest refugi, que de fet ve a ser un petit hotel de muntanya, situat a 1.783 metres d?alçada, davant mateix del Pelmo i als peus del Monte Crot, estacionarem el vehicle en alguna de les zones habilitades per fer-ho i cercarem un camí que surt just al seu darrere, sense que s?hagi de passar la carretera, malgrat que un gran rètol de fusta de la zona i les seves rutes sembli indicar-ho.

En un principi veiem que és un camí de ferradura que per dintre el bosc va guanyant alçada de forma molt suau, en sentit contrari al que hem vingut. Al cap d?una estona, deixem els arbres i arribem a uns prats on la panoràmica comença a ser imponent, destacant a l?horitzó la serralada del Civetta. Aquí el camí ja s?ha fet estret, però molt trepitjat, i inicia una sèrie de llargues giragonses, resseguint, tota l?estona, el perfil de la muntanya, fins trobar un punt on s?endereça d?una forma més notable, deixant-nos en un collet, on per primera vegada albirem una altra perspectiva de l?entorn, al veure la vall que hi als nostres peus i els grups de muntanyes pedregoses que la tanquen, entre elles el Monte Cernera. Es tracta d?una panoràmica molt bonica que, poc a poc, va millorant segons guanyem alçada. Ara el camí, que continua seguint sent perimetral, canvia d?orientació i permet veure el cim al que ens dirigim. Passades unes baumes, s?arriba finalment al coll que separa els dos pics del Monte Crot, a 2.092 mts. d?alçada, on el Pelmo (de 3.168 mts.) se?ns mostra amb tota la seva espectacularitat. Val la pena aturar-se una estona i gaudir d?aquest dolomita, que s?aixeca completament isolat davant nostre.

Com s?ha dit, el Crot té dos pics, l?inferior, de 2.158 mts., que es el que queda a la dreta del coll, al que s?hi arriba seguint un llom herbat i ample, i el superior, que és el que veiem en el darrer tram de la pujada, i que requereix d?una certa atenció si es va amb mainada, ja que cal trepitjar un sender costerut, trencat i un xic aeri, que en algun punt pot demanar de l?ús de les mans. De totes maneres, és una pujada que pot arribar a ser divertida pels nanos, ja que trenca la monotonia del sender fressat pel que hem vingut.
Un cop dalt del cim, ample i planer, trobem una moderna creu metàl.lica, amb una caixa pel llibre de registre, oferint-nos una aclaparadora visió circular de 360º sobre el nostre entorn, on hi destaquen per un cantó, a més del sempre present Pelmo, l?Antelao al seu darrere; per on hem vingut, el Civetta, o per l?altra vessant, el Sella o la Marmolada, per a dir-ne alguns dels més coneguts.
La tornada al refugi la farem pel mateix camí.

Si es disposa de temps, i de vacances cal pensar que és així, podem completar la jornada dolomítica amb la pujada amb cotxe al Passo Giau, destacat coll, situat a 2.236 mts. d?alçada, des d?on s?amplien les panoràmiques fins ara vistes. Per arribar-hi, cal seguir la carretera SS-251 en el mateix sentit pel que hem vingut, és a dir, no tornarem a Longarone, sino que anirem en direcció a Selva di Cadore. Passat aquest poblet, veurem a la dreta una cruïlla en la que ens mena per la carretera SS-638, a Cortina d?Ampezzo pel Passo Giau, que és per on trencarem. És una petita carretera de muntanya que, després de més d?una vintena de continuats revolts de graella, ens deixa en aquest immens prat, als peus del Nuvolao, que compte amb una estació d?esquí i un edifici destinat a serveis de restauració. Després d?estacionar el vehicle en la zona habilitada, podem veure un panell de fusta amb una taula d?orientació a banda i banda, que ens serveix per identificar l?enorme quantitat de cims que tenim al davant, destacant-hi la Marmolada, punt zenital dels Dolomites, amb 3.342 mts., amb la seva bonica glacera, pel cantó que hem pujat o els Tre Cime di Lavaredo a l?altre. Una petita cabaneta ens recorda als alpinistes pioners d?aquestes contrades. Per acabar d?arrodonir-ho, marxarem de la collada pel vessant contrari, en direcció a l?elitista població de Cortina d?Ampezzo, on de nou ens trobarem amb la carretera SS-51que ens ha de dur a Longarone i d?aquí a l?autopista A-27.