Foro Rutas
ulldeter-núria-ulldeter
senderismo en gran canaria
ascensión al aneto por renclusa para 11 y 12 de julio del 2009
Foro Piadas
cresterío seil dera baquo
vía mas guasch al puntal de l´albarda
"heroina"ordesa.
Apuntate al Club Exc. Madteam
Accede a tu menú del club(solo socios)
Calendario de cursos
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Zoom Croquis
bosc de castanyers i roures, a la tardor, passat Can Bosc
torrent de l'Oratori
Sant Segimon
salt d'aigua al torrent de l'Oratori
camí de ferradura entre L'Erola i Can Bosc, de tornada
temps: 05:30
desnivell: 1.000m. (700-1.695)
dificultat: fàcil
època: novembre
00:00 - el punt de sortida el trobem a la carretera que va de Seva a Viladrau, tot just a un quilòmetre i mig per arribar a Viladrau. Concretament és la careterra GIV-520, entre els quilòmetres 2 i 1.Si venim des de Seva trobarem a l'esquerra un restaurant (La Solana) i a la dreta una pista i un descampat de terra que serveix de pàrquing (770m.), on podem deixar el cotxe. Des d'aquí surt la pista que hem de seguir. Just en agafar aquesta pista trobarem dues bifurcacions, són pistes menors que queden a la dreta de la principal: no en fem cas
00:15 - bifurcació: a l'esquerra la pista segueix cap a Els Molins, hi ha un cartell de fusta vell que ho indica; a la dreta (o millor, recte) hi ha la pista cap a Sant Segimon, que és cap on hem de seguir. Trobarem dues bifurcacions més, una a l'esquerra i l'altra a la dreta, les obviem
00:25 - creuem una tanca
00:35 - bifurcació: recte la pista va cap a Can Gat; hem detirar cap a l'esquerra seguint una pista menor que va cap a Can Bosc
00:45 - Can Bosc: es tracta de tres construccions de les quals només se n'utilitza una com a lloc per al bestiar de cabres i ovelles, la resta semblen abandonades i les parets principals de les dues cases ja presenten esquerdes considerables. Al costat de Can Bosc hi ha una font. Per seguir el camí no hem de tirar per la pista més ampla, de l'esquerra, sinó recte, seguint pel costat de Can Bosc per pista estreta. Passem per un bosc de roures i castanyers (imatge 1)
00:50 - creuem un rierol, passem pel costat d'una bassa (ens queda a la dreta) i enfilem un exemple de manual del que van ser els camins de ferradura (imatge 5), ben empedrats i suficientment amples per permetre el pas de mules carregades amb alforges.
00:55 - arribem a l'Erola (880m.), edifici antic, amb una bonica portalada, i amb un descampat de gespa a la part posterior. Des d'aquí trobarem marques de diversos colors que porten a Sant Segimon. Línies negres/grogues, o verdes/vermelles, línies blanques, i punts blaus. Seguim, doncs, recte
01:20 - L'oratori (1.000), petita capella. Des d'aquí, ja veiem enfilat del d'unes roques Sant Segimon
01:30 - torrent de l'oratori, rierol bonic, especialment a la tardor, hi ha un salt d'aigua i un petit gorg (imatges 3 i 4). Ara el camí fa una mica més de pujada
01:45 - Sant Segimon (1.250) gran construcció semiabandonada, avui en estat de rehabilitació. Per arribar-hi cal que just en arribar a la primera construcció que en depèn (de Sant Segimon) girem a la dreta prenem l'opció menys intuïtiva i obviant els senyals de color blau. Si pugem per aquests anirem a parar al costat del que avui es fa servir com a corral per a cavalls, i si tenim mala sort, les dues dones que avui s'encarreguen de vigilar aquests animals ens diran amb una mala educació i notable que no sabem anar per la pista i que ja està bé de fer-ho tot malbé. No cal que els expliqueu res de punts blaus ni de senyals al camí, eh? Passat Sant Segimon (imatge 3) seguirem una pista a la dreta
01:50 - Collet de les Tres Creus
01:55 - font amb una placa dels 'Amics del Montseny' a l'esquerra
02:05 - just en un punt en què el camí fa un revolt molt tancat a la dreta, a l'esquerra de la pista trobem un caminet, indicat amb una fita i línies de color groc, el seguim per pujar en direcció al Matagalls
02:10 - seguint les marques arribem ja a la carena del Serrat Vaquer que resseguim a la dreta en direcció cap al cim que ja podem veure. Anirem resseguint les marques, ara més escasses i en cas que no les veiem seguim carenejant en direcció al Matagalls
02:30 - Pla del Ginebre (1.500)
03:00 - Matagalls (1.695)
- el camí del retorn es fa per la mateixa via de pujada i serà d'unes 2 hores i mitja
05:30 - som al punt de sortida
pedret, 27 de novembre del 2005 i 28 de maig del 2006
Enviado por Quim Castellvi el martes 15 de mayo de 2007
“El 9/5/07 vaig fer aquet itinerari.Molt recomanable i molt ben explicat, cosa que evita totalment el perdre's.Felicitacions.”
Enviado por Charlus el sábado 26 de mayo de 2007
“Lo hicimos también en mayo de 2007 y comprobamos la enorme belleza de algunos árboles centenarios y la delicadeza de colores del último tramo antes de la ermita de Sant Segimon. Mi agradecimiento al autor”
Enviado por Ricard el domingo 15 de julio de 2007
“Avui 15_07_07 hem fet aquesta ruta i ens ha anat de primera tenir la resenya per que en algunts punts el camí es una mica perdedor o si mes no t'ajuda a seguir el camí adequat. Felicitats i moltes gràcies.
Ricard i Marta (Barcelona)”
Enviado por Joan Coll Vintró el lunes 20 de agosto de 2007
“Avui 19_08_07 hem fet aquesta ruta i ens ha anat de primera tenir la resenya per que en algunts punts el camí es una mica perdedor o si mes no t'ajuda a seguir el camí adequat. Felicitats i moltes gràcies.
Alícia Sicluna i Joan Coll (Barcelona)
”
Enviado por Albert Orriols el martes 13 de noviembre de 2007
“Les indicacions han estat perfectes. Tan sols dos comentaris:
Passat Can Bosc, s'ha de seguir pel camí que segueix recte, no pas pel de la dreta que baixa.
Pel que fa a les dues dones de Sant Segimon, no podem dir altra cosa que van ser molt amables, i ens van donar tota mena d'indicacions. En cap moment van mostrar mala educació. ”
Enviado por Albert Orriols el martes 13 de noviembre de 2007
“Les indicacions han estat perfectes. Tan sols dos comentaris:
Passat Can Bosc, s'ha de seguir pel camí que segueix recte, no pas pel de la dreta que baixa.
Pel que fa a les dues dones de Sant Segimon, no podem dir altra cosa que van ser molt amables, i ens van donar tota mena d'indicacions. En cap moment van mostrar mala educació. ”
Enviado por Marcos Almazor el lunes 6 de octubre de 2008
“Realmente las señoras que están allá arriba son unas bordes de solemnidad. Doy la razón al autor. Llevo mas de 10 años haciendo sendero, nunca he tenido jamás un problema con nadie, soy absolutamente respetuoso con el entorno y con las normas y leyes. A esas mujeres, tal como me cortaron el paso y con tales modos, sólo les faltaba una escopeta con los caños rebosantes de perdigones loberos.”
Enviado por Nacho el jueves 22 de enero de 2009
“La indicaciones son correctas y muy adecuadas para guiar a los que lo transitan por primera vez. Respecto a la persona que se ocupa de la vigilancia, hay que comprender lo duro de la vida 365 dias ahí arriba, los muchos años de vandalismo sufridos y que da igual que lleves 10 años o toda la vida subiendo se tiene lo que se da.”
