Vista para impresion Envia esta reseña

 
SANT ANIOL D´AGUJA
Autor AMUNT!

ZONA: Prepirineo · Alta Garrotxa
TIPO: Senderismo

L´Alta Garrotxa amaga un dels indrets de major valor sentimental per als seus habitants, que des d´antigament és un lloc de trobada entre la gent d´aquestes contrades i les de la comarca veïna del Vallespir, a la Catalunya Nord, celebrant-hi cada diumenge de Pentecosta un aplec, anomenat per això ?dels francesos?. Es tracta de l´ermita romànica de Sant Aniol d´Aguja, reclosa en una vall amagada, engorjada i ombrívola, que fa que aquesta caminada sigui d´aquelles que tens ganes de repetir, amb una durada d´unes 4 a 4,30 hores (entre anar i tornar), amb un recorregut total d´uns 7,5 kms i un desnivell d'uns 185 metres, sense altra dificultat que anar passant el riu a banda i banda saltant per les pedres.

 

Mapa: [+ ampliar]

Per fer aquesta excursió, hem d?agafar la carretera local que deixa l?Eix Pirenaic (N-260 / A-26), a la sortida que mena a Montagut, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfolit de la Roca. Travessarem el poble per la carretera GIP-5233 i al deixar-lo, a mà esquerra, veurem la desviació que porta a Sadernes (cal parar compte perqué abans d'arribar-hi, a la dreta de la carretera GIV-5231, veurem el seu magnífic pont romànic).

A l'entrar al nucli de població passarem l'accès al càmping i més endavant trobarem l?ermita de Santa Cecília, que deixarem a la nostra esquerra, havent-se de seguir per la pista de terra, que passa el riu per dos ponts de ciment, per unes estretes gorgues i finalment trobarem les diverses zones habilitades com a aparcament, on estacionarem el vehicle. La darrera està degudament advertida i és en aquesta on de fet començarem la caminada. Cal esmentar que uns metres abans hi ha un rètol que ja mena a Sant Aniol, però no agafarem aquest trencall, encara que si baixem uns metres, podrem contemplar el bonic Pont d'en Valentí, on surt el sender que ens duria a Talaixà.

Un cop ens trobem a la darrera zona d'estacionament, veurem que a mà esquerra baixa una ampla pista, tancada al trànsit rodat per una cadena, on comencem a trobar les marques verdes i taronges que ens aniran guiant al llarg de la caminada. El camí baixa decidit, travessant per primer cop les aigües del Riu Llierca. Cal esmentar que darrerament s'ha arrenjat aquest camí i ha hagut alguna que altra modificació en el seu traçat. D'aquesta manera, quan portem una estona planejant per la pista, veiem a mà dreta un clar de bosc, amb un senyal de prohibit aparcar i on trobem les marques de pintura que anem seguint, entrant en un agradable sender, després de tornar a passar el riu per unes pedres.
Al sortir del bosc, veiem a l'altra riba els Plans de la Muntada i més enllà arribem a la petita resclosa del Gomarell, que ara no cal passar, ja que es pren el camí fressat que queda a la seva dreta. Aquesta és la senda que ens portarà al nostre destí, seguint el curs del Llierca (que a partir d?ací s?anomena Riera de Sant Aniol), tot travessant-lo en diferents punts, tractant-se, al principi, d?una caminada una mica trencada, però senzilla, per indrets abruptes, que en algun punt requereix, però, d?una certa atenció, per estar escarpat a la roca, sent necessària també precaució davant una possible crescuda imprevista del riu que ens barraria el pas, encara que perquè això passi, hauria de ploure molt. Un d'aquests passos complicats ha estat arreglat darrerament, substituint els dos antics troncs que hi havia, per un modern i pràctic pont de fusta.

El recorregut és força sorprenent, per l'aspecte agrest i salvatge de la natura que ens envolta, canviant el riu constantment de fesomia, que tan aviat el veiem còrrer entre estretes parets de pedra calcària, erosionada per l'aigua, o s'estén tranquil en àmplies llacunes de poca profunditat, idònies per banyar-se a l?estiu.

El següent canvi de vessant de la riera el farem just en la vertical del Salt de la Núvia, estimball que veiem per sobre nostre en la paret que queda a l'altre banda de l'aigua. Les marques del sender ens porten a un punt on la llera s'eixampla, i que cal passar per un tram de rocs, fins arribar a un sector pedregós pel que hem de seguir. Antigament, i ara també es pot fer, el camí seguia més endavant i la riera es passava per un irregular i poc segur pont enlairat, fet de troncs fusta, que pot provocar certs dubtes, ja que ha quedat al marge dels arrenjaments fets a la ruta.
Ja a l'altra riba, entrarem dins d'el bosc i en pocs metres, hem de tornar a travessar la riera, tanmateix per un tram de rocs, que no té cap altre problema que esguerrar un pas i mullar-nos els peus.
El camí s'enfila i arribem a una important cruïlla, que temps enrere era un seriós problema d'orientació i que ara no presenta cap dubte. Aquest indret rep per la dreta el sender G.R. 11, que ve del Coll de Bassegoda, i ofereix dues opcions, seguir recte les traces conjuntes vermelles i blanques, amb les verdes i taronges, o bé anar per l'esquerra, on hi estan pintades les creus de prohibició de pas. Els dos camins es trobem pocs metres més endavant.
Passarem per una zona de vegetació exhuberant que ens ha de dur a un preciós prat, on hi ha les restes del Molí de Sant Aniol.
Pocs metres enllà, haurem de tornar a passar per sobre les pedres per salvar les aigües de la riera i després d'una petita pujada arribem a l?indret on s'aixeca l'església de Sant Aniol d'Aguja, a 571 metres d?alçada. Aquest temple del segle XI està situat en una vall reclosa, conservant la planta romànica original, amb nau de volta de canó, un absis arrodonit, que presenta una decoració d'arcs llombards i una finestra de doble esqueixada al centre. Al costat de la capella hi ha l'antiga rectoria, la qual fou posteriorment habilitada com a refugi pel Centre Excursionista de Banyoles, avui lamentablement abandonada i en estat de ruïna pràcticament total. Pel costat esquerre del conjunt de runes, trobarem un ombrívol pla on raja la Font de Sant Aniol. Cal esmentar que l'escriptor garrotxí Marià Vayreda (1853-1903), va dedicar un dels seus escrits a lloar aquest indret.

Tot i que la ruta ja la podriem donar per acabada, realment ens faltaria completar l'excursió amb l'obligada visita al Salt del Brull, impressionant salt d'aigua, de 30 metres d?alçada, que cau sobre un magnífic gorg.
Per arribar-hi, agafarem el camí que surt a l'esquerra del pla de la font (a la dreta d'aquesta) i s'enfila fins a una altra zona herbada. Cal parar compte. Els senyals del G.R. ens menen a l'esquerra per un camí molt clar que va per dintre del bosc, però nosaltres seguirem recte, també per un sender força evident, però obert al prat. En una roca aillada estan pintades les marques verdes i taronges, que ara també hem de seguir. En cas de dubte, hem de pensar que s'ha de remontar el curs de la riera.
Seguirem planejant per aquest corriol, que de sobte baixa per les roques fins arribar a tocar l'aigua en la part superior d'un petit salt, que alimenta una magnífica bassa. Per accedir a la seva part inferior i gaudir de la panoràmica de l'entorn, cal baixar per un curt camí trencat entre les arrels dels arbres i les pedres que queda a la dreta.
Tornant al punt anterior, hem de tenir clar que el Salt del Brull es troba uns metres aigües amunt i que, com a mínim, caldrà passar la riera tres cops, saltant pels rocs de les seves ribes, en algun cas per algun punt una mica complicat, o bé descalçar-se i anar directament per dintre l'aigua.
Si tenim la sort de que la riera baixi mitjanament plena, l'espectacle de l'aigua saltant per la paret de roca, on hi veiem una balma, és grandiós i fa de molt bon estar.

La tornada la farem pel mateix camí, encara que hi ha una segona i molt interessant possibilitat que és fent-ho per Talaixà, en una ruta detallada en la ressenya Talaixà per Sant Aniol.

Text i fotos : Xavier Romero
Data : Desembre de 2001
(Actualitzat l'abril de 2005)

Vista para impresion Envia esta reseña