Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresiónAquest ruta us endinsarà cap a la vessant nord amb un itinerari que combina passat religiós, ús agrÃcola i ramader i explotació minera en un marc de gran bellesa paisatgÃstica.
Zoom Mapa
El PR s’inicia al barri de les Coromines a la Pobla de Lillet, davant de la capella de Sant Antoni. Aquest barri és el grup de cases que es troba en creuar el riu i està format per un carrer vertebral del qual surten transversalment tots els altres carrers. Va ser un barri obrer creat a mitjan del segle XVIII per als treballadors de la incipient indústria tèxtil. Destaca per ser una de les primeres mostres de planificació urbanÃstica de Catalunya.
La ruta comença seguint l’antic camà ral de la Pobla a Ripoll que us portarà fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notÃcies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Una mica més amunt, trobareu la petita església romà nica de Sant Miquel. Per visitar l’interior d’ambdós edificis, podeu demanar les claus a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet (parc Xesco Boix, s/n).
El camà senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquà és magnÃfica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.
A partir d’aquà el camà comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllarà s. Aquest edifici va ser dissenyat originà riament per Gaudà per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgrà cia, només en queda la forma; els detalls tÃpics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporà dicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camÃ, hi ha una font.
Ara el camà continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador de la Roca de la Lluna. No obstant això, suggerim la possibilitat de seguir la pista que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difÃcil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal que seguiu aquesta pista uns cent metres i veureu la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal que retorneu a la pista principal i continueu cap amunt.
El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnÃfiques panorà miques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllarà s cap al sud. Hi ha taules i bancs i una font per fer pÃcnic.
Si seguiu endavant pel camà senyalitzat, arribareu a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de mà quines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet.
Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcà ries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camà de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura.
Més endavant trobareu el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats.
Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllarà s, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.
Després de passar un coll, el camà comença a baixar. Després de seguir una pista (amb alguna drecera) arribareu a un punt en què el camà gira 90Å a la dreta. A partir d’aquà s’acaben les marques grogues i blanques i haureu de començar a seguir les vermelles i blanques del GR 4. Finalment, el camà desembocarà a una pista amb un gran pla a la dreta: és el camp de l’Ermità , antigament camps de conreu on encara es veuen les feixes de terra. És un bon lloc per descansar.
Després d’una estona de caminar arribareu a la font de Falgars amb taules i bancs ben condicionats. A l'esquerra marxa el GR 4.2 que us portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardila de Berguedà , Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu al davant i que apareix citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romà niques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal·lacions per fer barbacoes i sol estar bastant concorregut, sobretot a l’estiu, els caps de setmana de bon temps i en època de bolets.
Des del santuari cal recular per reprendre el camà que, des d’aquÃ, ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passareu per tres graus o passos que permeten al camà salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camà salva aquests obstacles. Mostra la importà ncia del camà el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau.