Aproximació
L?inici de la caminada es troba a la sortida de la localitat de Porta, a la que, des de Puigcerdà , haurem arribat seguint la carretera estatal francesa (N-20) que duu a Andorra pel Coll de Pimorent. Deixarem a mà esquerra l?estació del ferrocarril i a la dreta veurem la Gite d?Étape La Pastorale d?aquesta població. Uns metres més endavant i altre cop a l?esquerra, trobem un petit pont que travessa la via per sota i que ens fa recular uns 500 mts., però per l?altra banda del traçat del tren, fins deixar-nos en un petit pla, on estacionarem el vehicle (1.510 mts.).
Descripció de la ruta
Veurem les marques dels G.R. 7 i 107 (Camà dels Bons Homes), aixà com un pal indicador amb les distà ncies que hi ha a Berga per un cantó i a Montsegur per l?altre. Seguirem la pista, que està asfaltada uns metres, fins arribar a un repetidor, a partir del qual ja entrem en un camà de terra, que de forma moderada, però continuada, va guanyant alçada per dintre el bosc. Poc a poc entrem a la Vall de Campcardós i ben aviat tenim al davant l?inconfusible silueta del Peiraforca, mentre que les aigües del riu van saltant uns metres per sota nostre, rebent rierols que baixen de les carenes que ens envolten. La vall es va obrint i ens permet gaudir d?un paratge magnÃfic. Cal esmentar la importà ncia històrica d?aquest indret, no tant sols per haver estat fluxe de cultures medievals, sino també per la seva riquesa a nivell de pastures, per tant, no ens ha d?estranyar trobar-nos amb trams enllosats, fonamentalment abans d?arribar a la cabana de pastor, que veiem a l?arribar a la cota 2.000, alçada a la nostra esquerra, tractant-se d?un petit refugi lliure, perfectament acondicionat, amb taula, banquetes, dues lliteres amb matalassos i llar de foc a l?interior, i una altra taula amb bancs de fusta a l?exterior. El camà no passa per la cabana, ja que va seguint els murets de pedra dels marges, però és un lloc ideal per aturar-se a esmorzar, doncs el Peiraforca se?ns mostra com amo i senyor de la contrada. A partir d?uns metres més amunt, el sender es suavitza notablement i anem per un sender fresat que travessa el bosc. En apropar-nos a la cara nord del Peiraforca, a la nostra dreta, una mica enclotat veurem l?Estany Petit i una mica més endavant l?Estany Gros, cal dir, però, que bona part de l?any estan secs, per tant, és probable trobar-nos amb una esplanada herbada travessada per rierols. Passat el segon estany, l?imatge que ens ofereixen el Peiraforca i el Roc Colom no té desperdici.
Entrem en la Coma de Campcardós, ampla planúria travessada pel riu i tancada pels Pics dels Engorgs i la Bressola. El camà es decanta a la dreta, però val la pena separar-se uns metres per veure el bonic salt d?aigua que alimenta aquesta coma, per reincorporar-nos més endavant, per un llom evident, al nostre sender.
A l?horitzó ja tenim clara la Portella Blanca d?Andorra (el perquè del seu nom és més que evident) i el bosc desapareix i el camà discorre per prats amb algun que altre bloc de pedra. Just a l?inici de la rampa que ens ha de dur a aquesta important cruïlla de camins, que administrativament és frontera de tres estats, a l?alçada de la Pleta de Barrera, veurem com el G.R. marxa per fer una diagonal a l?esquerra (una creu barra el sender recte que puja) i que tenim dues opcions. Una, seguir aquest corriol per assolir directament la portella i, una altra, trencar a la dreta per sota de la carena, en direcció al Port de Fontnegra, que es veu lluny a la dreta. Una bona solució és iniciar en aquest punt una ruta circular, per tant, arribarem fins a la Portella Blanca (2.521 mts.) i d?aquà seguirem el cordal (hi ha un filat metà l.lic que ens pot servir de referència), per un caminet prou evident. S?han de passar dos bonys rocallosos de la carena (en algun punt cal fer ser-vir les mans d?ajut, però no arriba a grimpada) i ja veiem sota nostre a la dreta l?Estany Negre de les Passaderes i el sender que puja al Port de Fontnegra, que ens servirà de tornada. Ja sense camà evident, hem de guanyar alçada pel pendÃs de la muntanya per situar-nos altre cop a la lÃnia carenera i veurem l?ampla pala herbada que ens ha de dur al pic. També ens adonarem de que realment el cim té dues puntes, separades per una escletxa que és per on puja el corredor central que ve de Grau Roig. El cim oriental (2.821 mts.) presenta un intens color roig, i el occidental (que és el més elevat, amb 2.825 mts.) no tant. Son dos cims rocosos, molt petits, amb unes fites que els rematen. Les vistes sobre les Valls d?Andorra i el seu relleu muntanyós, que fins ara no albirà vem, són realment impressionants.
La tornada la farem per un altre camÃ. D?aquesta manera, seguint un sender molt marcat, en direcció sudest ens dirigirem al Port de Fontnegra, on un rètol de fusta ens indica el camà pel que venim, el del Pic de les Abelletes i la baixada a l?estació d?esquÃ. Aquà tombarem a la dreta i iniciarem un marcat descens per un sender de molt bon fer que ens mena en direcció a l?Estany Negre. Al nostre davant veiem la Portella Blanca i la cara nord del Circ dels Engorgs i a la dreta el cordal pel que ens hem aproximat al cim. Un cop estem a l?alçada del llac, el voltem per la seva riba esquerra i seguim el corriol que saltant petits rierols, ens deixa altre cop en el prat on retrobem les marques vermelles i blanques del G.R., que ja no abandonarem fins al final de l?excursió, que a partir d?aquà coincideix amb l?itinerari de pujada.
Observacions
Un fet que cal destacar d?aquesta ruta és que a l?hivern es pot fer tranquil.lament amb esquÃs o raquetes, donat els seus suaus pendents. Tan sols cal tenir en compte la seva durada i el seu desnivell i a que hi ha menys horari solar. Per la qual cosa, habitualment no es sol pujar la Portella Blanca, sino que ens hem de dirigir directament al Port de Fontnegra per l'Estany Negre.