Aquest sender es coneix com el Camà de les Bateries o Camà Ral, tractant-se de l?antiga ruta medieval per pujar a Montserrat des d?aquesta banda de la muntanya, seguint el seu vessant meridional, que fins al segle XVIII, era un dels seus principals accessos. La instal·lació de canons per part de les tropes napoleòniques en punts estratègics del seu recorregut durant la Guerra del Francès (inici del segle XIX) li donà l?actual nom. És un camà que travessa và ries torrenteres, per tant, tenint en compte els aiguats de juny del 2.000, va veure malmesa la seva estructura, encara que hi ha hagut actuacions encertades que ho han solucionat.
Per arribar a Collbató cal agafar l?autovia de Lleida (ara A-2, abans N-II), desviant-nos a mà dreta per la sortida 576, que hi duu directament. Anirem per un tram d?una estreta i sinuosa carretera que de fet porta a les Coves del Salnitre i al Funicular de Montserrat, al terme de Monistrol. Un cop passem la Fonda Els Arcs pujarem pel carrer costerut que surt a la nostra esquerra i que ens porta directament al poble. Estacionarem el vehicle (els diumenges hi ha mercat) i començarem la caminada a la placeta de la Casa de la Vila.
Per la seva dreta hi surt un carreró que puja pel costat d?un turó que conserva les escases restes d?un castell medieval del segle XII i que ens porta per la zona més tÃpica del nucli, passant per sota l?Arc d?en Bros (abans, a la seva dreta, seguint la paret hi trobem l?antic camà de pujada al castell, que es fa en menys de deu minuts).
Ara seguim per un carrer empedrat, ben caracterÃstic, dedicat al fill més il.lustre del poble, Amadeu Vives, que acaba a la plaça de l?església de Sant Corneli. Aquà el carrer passa per davant el temple i a uns metres veiem a mà dreta un senyal que mena al Monestir de Montserrat per les Coves del Salnitre, seguint la ruta del G.R. 172 (nova denominació de l?antiga variant 7-2 del G.R. 7) que no agafarem, ja que hem de seguir pel carrer Pau Bertran. Uns metres més endavant s?incorpora per l?esquerra un camà que ve de les urbanitzacions i que segueix les marques blanques i vermelles de l?esmentat G.R. Aquà trobem un poste indicador que ja ens diu quin ha de ser el sentit del nostre caminar, seguint els senyals grocs.
Poc més endavant a mà dreta surt el carrer de la Drecera dels Graus, que no val la pena agafar, a menys que siguem excursionistes preparats, tota vegada que aquests sà li poden treure profit als 20? que t?estalvies, ja que, en cas contrari, queda ben clar que, per la gent no tan experimentada o per la mainada, la lÃnia recta no és el camà més curt entre dos punts. Seguirem el nostre camà per sortir del poble, quedant-nos a la dreta els darrers xalets, fins que el carrer es converteix en un camà ample de terra.
Trobarem una cruïlla i seguirem a la dreta encarant-nos a la muntanya, fins que arribarem a les ruines tapades per la vegetació d?una enderrocada construcció, coneguda com El Casalot, que en el seu temps va ser un hostal pels pelegrins que pujaven per aquest camÃ. En aquest punt comença de fet el sender cap al nostre destÃ, haven-hi una fita de pedra que marca el lÃmit del Parc Natural. Veurem un camà a la dreta que duu a una finca privada, que no seguirem, entrant en aquest moment al bosc, pujant primer per les roques de la muntanya, seguint els senyals grocs pintats a sobre, i desprès girant a l?esquerra per un caminet empedrat i estret que en una ziga-zaga passa per una petita cova, enclotada a la nostra dreta, coneguda amb el nom de Cova de les Bagasses situada a 465 mts. d?alçada.
Seguim pujant de forma moderada però continuada, fent una altra llaçada que ens permet travessar la primera de les carenes empedrades que salvarem, fins superar un esperó rocós per un tram del camà força pendent i irregular, seguint el torrent per la clotada, sortint a una segona carena enllosada, coneguda com a Serrat de la Guà rdia, a 565 mts. d?alçada, que ens permet veure al nostre davant el poble de Collbató i a la dreta el terme del Bruc, amb la plana que va d?un poble a l?altre, mentre que a l?horitzó queda la serra de Collserola.
El camà torna a fer unes llaçades per guanyar alçada, entrant en el Clot dels Lladrens, girant poc desprès a la dreta fins trobar una à mplia roca llisa amb una balma a la nostra esquerra. La ruta torna a girar a l?esquerra i entra de nou en un barranquet, fins arribar, sense deixar de pujar, a un esperó de la muntanya, a 625 mts., on veiem pintada a la roca una gran senyera, dita El Llençol, amb records d?excursionistes, que ens ofereix una amplÃssima vista aèria des de Collbató a Collserola, i els nuclis d?aquesta vall del Baix Llobregat. Just aquÃ, pel barranc que hi ha als nostres peus, s?incorpora al sender la drecera citada a l?inici.
Continuem el nostre camà per una cornisa al peu de les roques, passant per un altra balma, que ens queda a l?esquerra, en un antic alzinar calcinat pels incendis patits per la muntanya.
El camà puja de forma continuada, per un tram empedrat que en và ries llaçades (una mica dures) ens porta al darrer esperó d?aquesta banda de la serra, conegut amb el nom de Cim de les Voltes, a 730 mts. d?alçada.
Cal gaudir de la panorà mica i agafar aire, perquè la part més costeruda del trajecte s?acaba en aquest punt, al que hem arribat en una hora aproximadament.
A partir d?aquà el sender baixa i entra al Torrent de Santa Caterina o de la Font-seca pujant desprès, girant a la dreta. A sobre nostre veiem l?ermita de Sant Joan i l?edifici de l?antic restaurant, sota una gran roca. Aquest tram i altres del camà havien estat coberts d?una frondosa vegetació, però els incendis els han deixat bastant pelats, amb el testimoni mut de les alzines calcinades.
Seguim planejant i entrem de nou en un torrent, on a mà esquerra trobem una cruïlla de camins amb un indicador que ens assenyala la via d?accés al monestir, ja sigui pujant per Sant Joan o seguint recte cap a Sant Miquel, que és per on anirem.
Més endavant, en pujada molt lleugera, arribem a la zona de Les Bateries, a 810 mts. d?alçada, amb una bona vista sobre l?alta vall del Llobregat, quedant-nos ensotat a la dreta el Torrent de Santa Caterina.
Seguint el sender tornem a arribar a una nova torrentera, coneguda amb el nom de Torrent Fondo, molt ensorrada, que es fa de difÃcil passar, tota vegada que és la zona més malmesa per les aigües en tota la ruta.
Salvat aquest punt, caminem en pujada continuada per trams empedrats de roca rogenca, per travessar una petita carena amb una roca foradada. Més endavant trobem un nou torrent, molt menys profund que els anteriors, que es diu de la Font dels Escolans, a 835 mts., seguint el camà en lleugera pujada, fins veure a la dreta una nova carena on hi ha una caseta de vigilà ncia contra incendis i una creu metà l.lica conieguda com a Creu dels Escolans.
Aviat veure?m per sobre nostre el sender que uneix Sant Joan i Sant Miquel, que va a parar al Pla de Sant Miquel, al que arribarem per un camà ja ample i planer, havent trigat unes dues hores desde la nostra sortida de Collbató.
Aquest pla està situat a 855 mts. d?alçada, i és una important cruïlla de camins, que per l?esquerra duu a Sant Joan, a la dreta baixa fins el camà que va de les Coves del Salnitre fins a la Santa Cova, seguint la traça del G.R. 172, i que en lÃnia recta porta a l?ermita de Sant Miquel, per una pista completament arreglada i cimentada, deixant primer a l?esquerra una bassa d?aigua.
Arribats a la petita església, veiem al fons el monestir de Montserrat i el pla de la Trinitat.
Una millor vista de les edificacions i del seu entorn la tenim més endavant, en un trencall del camà que baixa al monestir, que a mà dreta duu a la Creu de Sant Miquel, monument de ferro, penjat dalt d'un esperó de la muntanya, voltat per una barana, sent un excel.lent mirador, a 800 mts. d?alçada, no tan sols de les principals roques de la muntanya (la Prenyada, la Mòmia o la Trompa d?Elefant), sino del pla del Bages, la riba del Llobregat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l?Obac, aixà com altres relleus geogrà fics més llunyans, a banda i banda.
Tornem al camà principal, passant per un porxo, per les instal.lacions de la zona d'acampada i, encara més enlla, và ries està tues i monuments, fins a l?accés entre l'estació inferior del funicular de Sant Joan, a mà esquerra, i la superior de la Sant Cova, a mà dreta, arribant en pocs metres al recinte exterior del monestir, que es troba a 715 mts. d?alçada.
Aquesta ruta es pot fer tot l?any, però a l?estiu hi toca el sol de plé, per tant cal matinar, i aixà evitarem l?astre rei en el tram més dur, entre El Casalot i Les Voltes, però a l?hora de tornar no hi tenim gaire escapatòria.
És una excursió que ens haurà permès fer un interessant itinerari de travessia de muntanya, amb un desnivell mà xim de prop de 500 mts., en uns 6,5 kms. de distà ncia, que podrem desfer de tornada, encara que les possibilitats són diverses, sent les més populars el camà que duu a Collbató per les Coves de Salnitre, o per Sant Joan, Sant Jeroni i el Camà dels Francesos, que ens deixa entre Can Jorba i la Vinya Nova, per la qual cosa cal caminar força estona per arribar al centre del poble, encara que ho farem per sendes còmodes, perfectament senyalades.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Agost de 2.003