Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresiónEl viatge del geni malagueny es va deure també a l’arribada del tren de vapor a Guardiola, l’any 1904, abans que ho fes la carretera. Però des de Guardiola per anar a Gósol calia encara agafar el camà ral, el camà de bast d’origen medieval, ja que no hi havia carretera (el primer automòbil que arribà a la plaça de Gósol ho feu l’any 1942).
El camà comença al monestir de Sant Llorenç prop Bagà , i condueix al Coll dels Fangassos per un pas esbalçat i impressionant, baixa a la vall del Saldes, travessa el riu per una palanca de fusta, passa pel Castellot i el Molà de Bosoms, travessa el torrent per un pont del temps de les mines i surt als Hostalets del camà ral.
Des d’aquà el camà passa prop de Cal Coix i puja decidit a l’església de Sant Julià de Fréixens. Continua pujant després, més dolçament, cap a Cal Francesc, deixa a un costat la capella de Sant Antoni i surt a Cal Susèn, a l’envista de Maçaners i del Pedraforca, la silueta del qual ja no ens abandonarà en tot el recorregut.
A Maçaners podrem apagar la set a la font. El camà segueix cap a Molers, passa per la casa del Sull (d’origen medieval), arriba al poble (on hi ha una font), continua per sota la Serra de Baix, i surt a la carretera carbonera (una pista de terra que als anys quaranta ja havia substituït el camà ral), que condueix al Molà de la Palanca, sobre l’Aigua Salada.
El camà s’enfila a Saldes, travessa el poble, continua cap als barris de Cardina i el Serrat, travessa la carretera de Gósol i agafa l’antic camà ral de Feners i l’Espà .
El camÃ, restaurat, s’enfila pel bell mig del cingle argilós de Coll de la Trapa i baixa al torrent a buscar el camà vell de Gósol per la baga. Aquà trobem un espectacular i impactant paisatge desèrtic causat per un aflorament d’argiles erosionades formant terrers i grieres a causa de l’absència de vegetació. Les tonalitats virolades, vermelloses i ocres, dels afloraments rocosos dominen el paisatge. Sembla prou clar que Coll de la Trapa inspirà Picasso, ja que aquests són els colors que caracteritzen l’obra pictòrica realitzada a Gósol.
Després del coll el camà passa per sota de la carretera actual i travessa els pobles de l’Espà i Sorribes, on podem fer una parada. Des de Sorribes el camà puja al Coll del Cap de la Creu, ja a l’envista de Gósol, on el pintor arribà a finals de maig del 1906.
El pintor en marxà dotze setmanes més tard pel camà conegut com el Camà dels Segadors ja que és el mateix camà que utilitzaven els gosolans per anar a fer la campanya de la sega a les valls de la Cerdanya durant l’estiu.
El camà surt del poble de Gósol en direcció nord, –seguint les marques grogues i blanques del PR 124 fins passat el poble de Nas– per una costa pedregosa des d’on es domina ben aviat tota la vall de Gósol i bona part del curs de l’Aigua de Valls i la serra d’Ensija; i arriba al coll de Font Terrers, amb la font homònima.
El camà segueix cap al Pla del Martà i s’enfila suaument fins a trobar el torrent de la Coma de Caners –d’on surt el camà que puja al Pedraforca pel Verdet–. Aquà el camà comença a pujar pel mig del bosc en alguns trams costeruts que porten a creuar el serrat de la Portella pel Cap de la Portella.
Passat el coll, el bosc és cada vegada més esclarissat fins que esdevé un prat que anem flanquejant cap a llevant amb la vall de Cerneres al nord i nord-oest. Es passa per la font de la Roca i s’arriba al Collell. Aquest coll és la divisòria d’aigües entre el Llobregat, per la vall de Gresolet i el Segre, per la vall de Cerneres.
El camà –ara pista forestal tancada a l’hivern i força transitada per vehicles a l’estiu– arriba fins al Pla de les Bassotes. El nom de l’indret prové de l’abundant nombre de basses d’aigua que es troben disperses per aquà que sempre tenen més o menys aigua i que serveixen per abeurar el bestiar.
S’abandona la pista per seguir el camà que s’enfila pel planell englevat en direcció nord i que inicia una ascensió seguida cap al Prat Toixonés, la Costa del Clot dels Moros, el Prat Socarrat fins a assolir el cim de la serra Pedregosa en el camà comença el flanqueig fins al Clot de Palomar on un darrer repetjó ens situa al Pas dels Gosolans, entre el cim arrodonit del Comabona a l’est i el seguit dentellat del vessant nord de la serra del CadÃ, arest i esgalabrós. Al fons ja es divisa el Prat d’Aguiló on s’accedeix en uns baixadors pedregosos que zigzaguegen pel caient nord de la serra.
Des del refugi, el camà baixa per una pista concorreguda –sobretot a l’estiu– fins al coll de l’Home Mort on el camà recupera antics camins enllaçats cap a les Eres, la Mala Terra i les Planes d’Hereus per arribar als pobles de Nas i Pi, ja a la vall –des d’un poc abans d’arribar a Pi, el camà està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR 150 fins a Talló–. En aquest darrer poble, l’antiga ferreria s’ha convertit en un petit centre d’interpretació, autovisitable, on hom pot veure com es treballava el ferro en temps pretèrits. I, qui sap si el mateix Picasso hi feu parada per reparar alguna ferradura malmesa dels cavalls que els havien portat a travessar el Cadà !. Des d’aquà el camà arriba a Talló i Bellver, punt final de la ruta.
Enviado por Genispp el Saturday 10 de September de 2011
“Gran ruta i molt ben narrada.
Felicitacions!!”