Per arribar a la localitat de Saldes, agafarem un trencall a mà esquerra que venint de Barcelona hi ha a l?Eix de Llobregat (C-16 / E-9), poc abans d?arribar a Guardiola de Berguedà , tot just passat un dels seus túnels i un rètol que ens avisa de que entrem en la zona d?influència del Pedraforca. Seguirem per una sinuosa carretera (B-400) que un cop passat el nucli de Maçaners, té a la seva dreta en una corba pronunciada un magnÃfic mirador d?una de les muntanyes més emblemà tiques de Catalunya. A la dreta del Pedraforca ja veiem la carena a la que més tard accedirem, tancada a llevant precisament pel nostre objectiu, el Comabona.
Un cop passat el viaducte i deixat a la dreta el trencall que porta al poble de Saldes, seguirem uns centenars de metres en direcció a Gósol, fins arribar a una nova desviació a la nostra dreta que mena al Mirador del Gresolet i al Refugi LluÃs Estasen. Pujarem per aquesta estreta pista, que està asfaltada fins a la zona d?estacionament del mirador i que més endavant és de terra, apta, en principi, per a qualsevol tipus de vehicle, però en la que cal parar molta atenciò, ja que rep els impactes de les roques i les esllevissades que cauen de les verticals parets del Pedraforca, per tant, no es d?estranyar trobar-se amb obstacles.
Durant una mica menys de sis quilòmetres seguirem aquesta pista fins que abandonem la lÃnia marcada per la muntanya i entrem a un ample coll, El Collell, que és una important cruïlla de camins. En aquest punt veurem un senyal indicador, que ens presenta les diferents opcions que se?ns obren. Seguirem uns centenars de metres més endavant per la pista per on venim, fins arribar al Coll de les Bassotes (a 1.860 mts. d?alçada), on veurem un altre pal de fusta, que ja indica la pujada al Comabona pel Pas dels Gosolans. En aquest punt deixarem el vehicle i ens fixarem en una pista que puja a l?esquerra, tancada per un piló de pedra i un senyal de prohibició pel pas de vehicles, que ja tenen pintades les traces blanques i grogues del P.R. C-124 i també uns cercles taronges. Aquest sender de petit recorregut, que va de Saldes a Olià , passant per Bastanist, forma part del Camà dels Segadors, que el feien servir els segadors de Gósol que baixaven a la Cerdanya per ser contractats en massos de l?altra banda de la Serra del Cadà per dur a terme la seva feina.
Abans d?iniciar l?ascensió al cim, val la pena perdre uns minuts en pujar al bosquet de pi negre que hi ha a l?altra banda de la pista, i gaudir d?una panorà mica encapçalada per l?espectacular cara nord del Pedraforca (companya inseparable en tota la caminada) i la vall que forma l?Obaga de Gresolet.
Retornats a la pista per la que hem vingut, agafarem la senda ampla de la que parlà vem, que va guanyant alçada de forma molt decidida en amples i contÃnues llaçades, que en aquest primer tram, si volem, podem anar tallant fent drecera pel mig del prat. Després d?unes quantes ziza-zagues entrem en una zona amb un bosc dispers de pi negre, on val la pena aturar-se per gaudir de la vista sobre el Pedraforca. La pista per la que pujem es ampla i molt fressada, per tant, tot i que anem trobant les traces del P.R. no tenim possibilitat de pèrdua. Quan hem salvat prà cticament 400 metres de desnivell, la pista s?acaba en un ampli prat, tancat a l?esquerra pel Torrent dels Cortils que baixa de la Serra Cabirolera. Aquest indret rep per nom Cap de Prat de Vilec i ara el camà es suavitza notablement. Seguirem pel mig de la planúria, al redós de la Serra Pedregosa, que ens queda alçada a la nostra esquerra i a la que, de fet ens dirigim. En cas d?haver-hi neu, veurem que hi ha una sèrie d?estaques de fusta que ens ajudarien a no perdre?ns. Poc a poc ens anem apropant al collet que ens ha de permetre superar la cresta de la Serra Pedregosa. Ara el camà s?empina de forma més notable (és probablement el tram més costerut de tota l?excursió) i ens deixa en un pas ple de pedres i roques tallants que dóna pas a una amplÃssima vall, el Clot Palomà , tancat per la Coma dels Cortils, totalment despoblada d?arbres.
De front i al fons, més enllà de la Serra del CadÃ, tenim les muntanyes cerdanes del Pirineu, ja dins el massÃs pel que anem, a l?oest es veu el perfil del Pic de Cabirol, al mig el Pas dels Gosolans i a la dreta, al fons de la carena, el Comabona, que ja deixa intuir la seva morfologia. Passem aquest collet i el camÃ, ara més pedregós, però no per això més complicat, inicia una lleugera davallada per entre les roques, fins arribar a una petita torrentera que hem de passar. En aquest punt, on veurem una gran fita de pedres i una estaca de fusta una mica més enllà , tenim dues opcions, o anar en direcció al Pas dels Gosolans, seguint el P.R. pel que venim o anar a cercar el pic del Comabona per la seva cara sud.
Com és un indret pel que haurem de passar a la tornada, es pot optar per fer una ruta circular a partir d?ell. D?aquesta manera, pujarem en diagonal pel pla herbat que tenim davant nostre i a l?esquerra,en direcció al cim, seguint, si volem, les fites de pedres que anem veient, fins arribar a un sender marcat amb les traces del G.R. 150-1, variant que ressegueix la Serra del Cadà per la part superior (entre el Coll de Pal i Gósol, passant pel Puig de la Canal de Cristall i Josa de CadÃ). Ens incorporarem a aquest corriol prà cticament horitzontal, fins que arribem a una clotada que baixa del Collet de Comabona, visible sobre nostre, i al que, altre cop en diagonal per la falda de la muntanya ens dirigirem. En pocs metres arribem al collet, on ens adonem de que la cara nord de la Serra del Cadà no té res a veure amb la vessant per la que hem pujat. De sobte, ens trobem en el vèrtex superior d?una aresta que cau en vertical sobre l?estimball de roques, un precipici que impressiona, i on, si portem nanos, cal parar molt de compte, ja que és una zona força ventada. La panorà mica sobre la Cerdanya és absoluta, al quedar-nos plenament estesa als nostres peus, amb una successió de cims total (Puigmal, Peric, Carlit, Puigpedròs, Pic Negre d?Envalira, Tossa Plana o Monturull, per citar-ne els més destacats).
Per accedir al Comabona, seguirem ara el cordal carener, amb la precaució de que a la nostra esquerra no hi ha altra cosa que les parets verticals que conformen les canals d?aquesta part del CadÃ. Després de pujar un turonet, ja veiem el pic al que ens dirigim, i queda ben a les clares que si la seva fesomia sud és suau i herbada, la nord és marcadament vertical i rocallosa. Dalt de tot i sobre mateix de l?aresta hi ha una malmesa fita que ens marca els 2.547 mts. d?alçada als que ens trobem. La vista sobre el Pedraforca és molt similar a la que teniem fins ara, quedant darrere seu la Serra d?Ensija, a la dreta la Serra del Verd i, més a la dreta i al fons, el Port del Compte. Per l?est, el Puigllançada i la Tossa d?Alp són els dos pics més evidents.
La tornada serà idèntica fins al Collet del Comabona, però a partir d?aquà seguirem el cordal carener (hi ha fites i algun que altre senyal groc i blanc, però com anem per l?aresta no hi ha possibilitat de pèrdua), que ens permeterá pujar fins l?Aguiló (a 2.463 mts.), una elevació sense carà cter de cim, i baixar fins al Pas dels Gosolans (situat a 2.410 mts. d?alçada), on de nou ens trobem les traces del P.R. i del G.R. Per aquest punt es puja des del Refugi de Prat Aguiló, que veiem sota nostre, via normal d?ascensió al Comabona per la vessant cerdana. La vista sobre les parets de la cara nord de la Serra del Cadà és força à mplia, destacant el Pic de Costa Cabirolera (2.604 mts.) i sota seu un dels paratges més bonics de l?entorn, el Prat de CadÃ, al que s?accedeix des d?Estana.
Un cop hem gaudit de les panorà miques, tornarem a fixar-nos en la traça del P.R., que, en suau davallada pels lloms herbats i per una senda molt evident, ens duu fins al torrent que baixa de la Serra Pedregosa (que tenim al davant mateix), pel que hem vingut i on desfarem el camà de pujada fins a la pista on tenim el vehicle.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Maig de 2005