Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Zoom Mapa
Congost amb el camà penjat a l'esquerra
Descansant al Mas Carlets
Vista del Mas Carlets amb el congost al fons
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camà excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l?antic camà reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d?un de nou, uns 30 metres per sobre d?ell, que és el que proposem visitar, i que data de l?any 1982. Des de l?any 1999 aquesta zona forma part de la reserva natural gestionada per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que s?ha preocupat d?acondicionar i preservar el camà i el seu entorn.
No hi ha cap possibilitat de pèrdua, tota vegada que les indicacions són molt clares i la senda prou evident, seguint en tot el trajecte les marques vermelles de l?històric G.R. 1, que surt de Sant Martà d?Empúries (Alt Empordà ) i arriba a GalÃcia, passant per Aragó, Navarra, Euskadi, Castella-Lleó, Cantà bria i Astúries.
Per iniciar la nostra ruta, en el sentit que aquà es descriu, ja que es pot fer a l?inversa, cal agafar la carretera N-230 en sentit a la Vall d?Aran i tot just abans d?arribar al Pont de Montanyana, travessar la Noguera Ribagorçana pel pont de la carretera que duu a Tremp. Tot just passat el pont, i després d?un revolt tancat, s?ha de trencar per una carretera local que surt a la dreta en direcció a Catissent, on hi ha un rètol que avisa del camà al congost.
Més endavant, tornem a trobar una desviació i agafem la pista que surt a la dreta (tots els trencalls s?han de fer a aquesta mà ), passarem pel Mas de Mont-Rebei, on la pista de terra ens duu a una zona que passa pel costat d?una inmensa roca, que en pocs metres ens acosta a la zona habilitada per estacionar els vehicles.
Seguint el muret de pedra que tanca el pà rking, veiem els senyals de la reserva natural, tenint al davant nostre les darreres aigües del pantà de Canelles i un turó on hi destaquen l?església de la Mare de Déu del Congost i la torre del Castell de Girbeta.
El camà és prou ample per que hi passi un vehicle, però sol haver-hi zones de fang, per tant, ho farem a peu. Poc més endavant, tenim un pal indicador, on diu que per la dreta podem accedir al congost tan sols si les aigues són prou baixes perqué el pantà es buit, o bé anar per l?esquerra, per la zona de Les Tarteres, que, entrant i sortint de les petites valls que formen les torrenteres que de la Serra d?Alsamora baixen al pantà , va enfilant-se lleugerament fins arribar a un collet on el camà s?estreta, en el que ja veiem sota nostre el pont penjat, on arribem desprès de baixar per un sender força trencat i pedragós, rebent per la dreta el sender antic al que feiem referència a l?inici. Aquest reci pont metà l.lic serveix per travessar el Barranc de la Maçana i és el primer atractiu turÃstic que trobem.
Haurem trigat poc menys de mitja hora en fer una mica més d?un quilòmetre i mig de la ruta.
A la dreta de la torreta de l?altre banda del barranc neixen dos camins, un de molt evident i fressat que puja i un altre que queda una mica enclotat per sota, però qualsevol dels dos són bons, tota vegada que es tornen a trobar més endavant, just al punt on comencen les gorges i el camà excavat a la roca, que en el seu primer tram no va gaire enlairat, ja que va guanyant alçada de forma continuada, però suau.
Si fins ara, les dues parets per les que discorre el riu semblaven obertes, a partir d?aquà es van estretant i fent-se més gegantines, fins arribar a un punt on tan sols les separen una vintena de metres. És l?inici del tram més espectacular de la ruta i on cal parar compte, ja que el camà no és gaire ample i l?estimball comença a fer-se notar, tot i que hi ha un cable fermat a la paret al que podem agafar-nos i que permet tenir una referència de major seguretat.
Destaca el fet de que les aigües del riu són molt tranquil.les, degut a la retenció de la presa que hi ha quilòmetres més avall, que provoca un silenci que, segons l?hora o la llum, pot resultar una mica esfereïdor, trencat tan sols pels udols dels ocells que tenen aquesta reserva natural com habitat propi. Un altre circumstà ncia que cal remarcar és la varietat cromà tica de l?entorn, ja que el color de l?aigua resalta sobre la pedra gris i rogenca de les parets verticals que ens envolten.
En un punt on el camà fa una forta girada a l?esquerra, veiem la canal que duu a la Cova Colomera. Val la pena dedicar-hi una estona per pujar-hi, tot i que cal grimpar una mica, perquè l?espectacle que ofereix el seu interior s?ho mereix i la vista que des de la seva obertura tenim del congost és única.
Seguint pel camà engorjat anem veient la sinuositat del congost i la grandiositat de les parets de l?entorn, fins arribar a un punt on a la nostra esquerra el rocam s?eixampla i dóna pas a un espai més obert. És el punt final del camà penjat i, per qui ja no tingui ganes de caminar més, pot ser una bona excusa per tornar enrere.
Sense tenir en compte el temps dedicat a contemplar el paisatge o el dedicat a visitar la cova, haurem trigat menys d?una hora i mitja fins arribar aquÃ, després de caminar uns 3,5 quilòmetres, amb un desnivell que tan sols arriba als 60 metres.
De totes maneres, val la pena una mica més d?esforç per allargar la nostra ruta fins al refugi Mas Carlets, situat a uns tres quarts d?hora de camÃ, bastant més trencat i amb pedres. A l?inici fa una mica de baixada i tot segut inicia una pujada moderada i continuada que ens ha de dur a un bosquet de pi blanc, per on seguirem, cada cop més apartats de la paret aragonesa del congost, fins arribar al bell l?indret en el que es troba el Mas Carlets, lloc ideal per fer-hi un à pat, sota el seu roure monumental, on hi ha una font i unes rústiques taules que ens han de donar un bon servei. La primera part de l?excursió acaba en aquest punt, ja que si es porta mainada petita o poc avesada a caminar, seguir més endavant podria resultar força feixuc, tret de caminar uns metres més, per contemplar des d?un bonic mirador, el marc incomparable en el que ens trobem. El refugi queda sota mateix les parets de la Serra del Montsec i a la llunyania tenim una perspectiva molt ample i espectacular del congost que hem deixat enrera.
La segona etapa de la sortida ens ha de dur a l?ermita de la Mare de Déu de La Pertusa, trajecte que entre anar i tornar ve a durar unes tres hores i mitja, per tant, cal tenir en compte les hores de sol que li queden al dia si ens trobem en ple hivern. Sortint del refugi continuem el camà pel que hem vingut, que de forma planera ens ha de dur fins a un punt on cambiem de referència visual i de rasant, ja que al nostre davant s?obre una amplÃssima visió del Pantà de Canelles i les muntanyes que tanquen les seves aigües.
Precisament des d?aquà veiem al lluny la silueta del turó on s?aixeca l?ermita, amb aquesta al mateix vèrtex, i la vall que hem de salvar per arribar-hi. El camà baixa de forma decidida per la Serra del Mill, fent amples llaçades, per uns trams que en alguns llocs estan força trencats i on cal parar compte amb les pedres, per no rodolar per terra.
Després d?una estona de pendent continuada, arribem a les restes del Mas de la Pardina, important construcció abandonada després d?un incendi, a la vora de la que hi ha una font i unes mines.
Travessem les parets que resten dretes i seguim per un camÃ, ara més pla, fins arribar al Barranc de la Pardina, a 650 metres d?alçada, punt en el que s?inicia un tram de ferma pujada que ens ha de portar al Coll de La Pertusa, espai habilitat per l?estacionament dels vehicles pels qui fan la ruta a l?inrevés i que venen de les localitats de Corçà i Àger.
L?ermita ens queda a la nostre dreta, encimbellada de forma increïble dalt d?una aresta rocosa. El seu accés no és senzill, cal anar en compte perquè podem topar contra les parets i no trobar altre sortida que tirar enrere. Per arribar-hi s?ha d?anar per la seva paret nord, és a dir, per la vessant dreta del turó en el que s?aixeca. S?agafa un estret camà que primer baixa, passant per sota les restes d?una torre de defensa, i que puja decidit fins arribar al punt on està edificada aquesta petita ermita, datada del segle XI, d?una nau coberta amb volta de canó, un absis semicircular i la porta orientada al nord. La seva situació privilegiada permet gaudir d?una panorà mica amplÃssima sobre les aigües del pantà i el seu entorn natural.En total, des de l?inici de l?excursió fins al punt en el que ens trobem, haurem caminat unes quatre hores, salvant una distà ncia aproximada als vuit quilòmetres.
La volta la farem pel mateix camÃ, encara que es pot preparar l?excursió amb dos cotxes, deixant un a l?entrada per on hem començat la ruta i l?altre just al punt on ens trobem ara, estalviant-nos una llarga caminada, però perdent-nos la possibilitat de tornar a gaudir del paisatge que hem deixat enrere i les inoblidables sensacions del camà engorjat.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Febrer de 2004