Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Zoom Mapa
Cim del Costabona (Canigó al fons)
El Roca Colom des del Coll de Pal
Cara Nord del Costabona
Esquerdes de Rojà i MassÃs del Canigó
Roc de la Mort de l'EscolÃ
La sortida la farem des de la Collada Fonda, pas a 1.912 mts. d?alçada, a la que s?arriba des de Camprodon, ja sigui per la carretera que uneix aquesta localitat amb el Coll d?Ares, passant per Molló i Espinavell, o bé mitjançant la que duu a l?estació d?esquà de Vallter 2000, un cop passat el poble de Setcases. En ambdós casos s?han de fer prop de 10 quilòmetres per una pista de terra, apta per a qualsevol vehicle, que té com a punt zenital la dita Collada Fonda, on es canvia la vessant de les valls que formen el Riu Ritort, per un cantó, i el Ter per l?altre.
Ens trobem als mateixos peus de la carena sud del Costabona, en una esplanada on es pot estacionar en vehicle i en la que hi ha un rètol indicador amb el mapa i el traçat aproximat de les rutes que es poden seguir. L?inici de la pujada és molt clar i cal seguir durant força estona un filat metal.lic que queda a la nostra dreta. El pendent és moderat fins arribar a un indret conegut per les Roques d'en Mercer, on veurem un rocam rojenc i esmolat que surt de la terra, en un petit replà , que deixarem per seguir amunt, ara per una zona de pedres soltes, que ens menen a un altre replà on trobem la Roca Blanca dels Oms, conjunt de pedres polièdriques força curiós, situat en un nou replà de la ruta.
Sense deixar el filat seguirem pujant de forma una mica més costeruda fins arribar a un petit pla, prà cticament a la mateixa alçada que el refugi, que veiem a la nostra esquerra a l?altra banda de la clotada que tenim al davant. Aquà s'obren dues possibilitats, encarar el cim pel recte, via rà pida reservada als millor preparats, o bé tombar en direcció nord-oest, seguint un camà fressat que planer es dirigeix al Clot de la Font de Fra Joan. Poc abans d?arribar a la canal, a mà dreta i una mica enlairada hi ha una placa en record als excursionistes morts l?any 2.002 en aquest indret. Passat el torrent veurem una cruïlla de camins, el de la dreta s?enfila en direcció al Coll de Pal, mentre que el de l?esquerra baixa fins al proper refugi del Costabona, que val la pena visitar.
Es tracta d?una sòlida edificació, aixecada l?any 1.968 sobre una antiga mina vivac, a 2.180 mts. d?alçada, sent propietat de la Federació d?Entitats Excursionistes de Catalunya. El refugi no està guardat, té una capacitat per a 18 persones, repartides en tres nivells de lliteres amb matalassos i flassades i lloc per cuinar, En principi, compte amb electricitat (generada per una placa solar) i connexió per rà dio amb els serveis d?emergència, però en el moment de fer la sortida, aquesta instrumentació no funcionava, tot i que l?edifici es troba net i en perfecte estat de conservació.
Al costat del refugi hi ha una font que ve canalitzada des de la Font de Fra Joan, sent destacable el fet que aquest aixopluc s?aixeca dalt d?una balconada, circumstà ncia que li permet tenir una vista extraòrdinaria que abasta, si el dia ho permet, des de la Badia de Roses fins a les muntanyes que conformen el Circ d?Ulldeter, passant, per totes les serres i planes de les contrades nord gironines.
Tornant al sender principal, trobarem un vell pal metà l.lic que indica el camà del refugi i que ens ha de servir de fita per iniciar una pujada en suaus llaçades que ens porta a un tram que, per una nova torrentera, tancada a ponent per la Serra de la Balmeta, ens fa canviar el llom de la muntanya pel que veniem.
Sense perdre la direcció nord oest, anirem pujant de forma continuada, per un camà una mica aeri que acaba per deixar-nos al Coll de Pal, a 2.374 mts. d?alçada. Es tracta d?una collada enclotada entre dos turonets en la que hi trobem un curiós enginy astronòmic, que marca el pas del Meridià Verd i que a les 12, hora solar, permet comprobar l?encaix de l?ombra que genera amb unes fites. El Meridià Verd és la lÃnia imaginà ria (d?uns 1.200 quilòmetres de longitud) que va de Dunkerque (França) a la platja d?Ocata (El Masnou), prop de Barcelona, i que correspon al meridià 0º de la cartografia francesa, que coincideix amb el meridià de longitud 2º 20?15?? que s?utilitza a Catalunya. Veurem que l?aparell té un regle amb la mesura d?un metre, en record dels astrònoms Delambre i Méchain, que van establir a les darreries del segle XVIII aquesta mida universal de mesura, que va ser instaurada oficialment l?any 1.840. El fet de que s?anomeni Meridià Verd es deu a que l?any 2.000, aprofitant per recordar la creació i l?establiment de la mesura del metre, es va fer una plantada de mil.lers d?arbres al llarg d?aquesta lÃnia imaginà ria, triats entre diverses espècies mil·lenà ries, com roures i alzines al nord, oliveres al sud i espècies d?altura sobre els Pirineus. A Catalunya es van plantar uns deu mil arbres al llarg del meridià .
Més endavant, veurem un bloc geodèsic de pedra i un rètol que indica que ens trobem dins la Reserva Natural de Prats de Molló - La Presta, a la comarca del Vallespir, avui dins de l?estat francès. Si seguim uns metres més enllà , ja trobarem les fites grogues (tant a les pedres com a unes estaques de fusta clavades a terra) que corresponen als senders pirinencs francesos i que podem seguir per pujar al cim del Costabona, que ens queda clar a la nostra dreta. Uns metres més amunt, veurem a terra un rellotge de sol i una roca esculpida, que ens tornen a recordar el nostre pas pel Meridià Verd.
A partir d?aquà és quan comença la pujada decidida al cim, que es fa per un terreny herbat i per tant còmode. Al cim del Costabona hi trobem una fita geodèsica i diverses creus, aixà com una caixa metà l.lica (però sense llibre). La vista circular és amplÃssima, destacant a l?est la Badia de Roses i la Plana del Rosselló, tallades per la Serra de l?Albera, i, com a element més altiu, l?imponent MassÃs del Canigó, que es presenta majestuós davant nostre. A l?oest tenim els pics del Circ d?Ulldeter (destacant els Gra de Fajol amb el Bastiments al costat) i les altes muntanyes ripolleses, mentre que al nord tenim les Esquerdes de Rojà i la Coma del Tec, amb el Roca Colom i el Roc de la Mort de l?Escolà , pics als que ens dirigirem per completar la volta sencera al naixement d?aquest riu. El fet de tenir al davant les nostres properes fites, ens permet fer-nos una idea molt clara de la ruta que haurem de seguir i preveure possibles dificultats, en el cas de que poguem trobar congestes de neu.
Desfarem la pujada al Costabona fins al Coll de Pal i d?aquà ens dirigirem cap el Roca Colom, força evident en direcció est. Tot i que hi ha les traces d?un camà carener fins al cim, la pujada és tant evident que podem esbiaxar-la per la falda fins trobar la collada que hi ha als peus del pic i d?aquà enllestir els metres que resten per coronar-lo. És un cim pla i ampli, amb un conjunt de pedres que ens permeten recerar-nos del vent, situat a 2.502 metres d?alçada i, per tant, punt més alt de la nostra ruta, que ofereix una vista nova de l?entorn, deixant-nos més clares les muntanyes d?Ulldeter, el Pic de la Dona, la Portella de Mantet, el Pic de la Coma Ermada o el Circ del Concrós, en la torrentera que hi ha sota nostre. Evidentment, ens dóna una vista clara del Costabona i la resta de relleus que tanquen la Coma del Tec, amb l?inconfusible Canigó al fons.
Per continuar la caminada, seguirem per la carena del circ, fins arribar en baixada continuada a uns amplis rasos que reben per nom Plans de Calm Agre, on hi ha un pal indicador de les tres rutes que s?hi troben. Nosaltres seguirem recte i amunt en sentit a la Portella de Rojà , tenint un nou perfil de la cara nord del Costabona, completament diferent a les formes arrodonides que fins ara el retallaven. En poc temps comencem a trobar els munts de pedres que conformen el Roc de la Mort de l?Escolà , que amb els seus 2.463 mts. tanca pel nord del circ pel que estem caminant. El cim és un petit cercle empedrat, que haurem de desfer en sentit nord-est, en direcció a les Esquerdes de Rojà . El sender que ens ha de dur de nou al Coll de Pal queda prou clar sota nostre, per la cara sud del cim, per tant podem anar a trobar-lo baixant, sense cap tipus de perill, per la falda de la muntanya o bé desfent la seva carena est, fins arribar al refugi de Rojà , edificació metà l.lica que serveix d?aixopluc pels qui fan la ruta Canigó - Setcases, a la que ens incorporem, seguint de nou les fites grogues. El camà s?endinsa de ple a la Coma del Tec i a la torrentera que baixa del Roca Colom, saltant per les pedres i pels rierols que es formen amb el desglaç, fins arribar a un punt en el que hi ha un enginy força curiós. Es tracte d?un orgue metà l.lic amb els tubs connectats a uns embuts que per l?efecte del vent haurien d?emetre alguna mena de so, però realment ens vam quedar amb les ganes, tota vegada que, en una jornada de forta tramuntanada, que ens va acompanyar durant la ruta, estaven completament muts.
Prop d?aquest orgue ja veiem l?aigua del Tec com brolla de les pedres, baixant de la torrentera, de forma decidida cap a la vall. Ara el camà fa una pujada molt suau i ens mena de nou al Coll de Pal, des d?on, per on hem vingut, s?inicia la baixada cap a la Collada Fonda, punt d?inici de l?excursió.
Comptant el temps de caminar, fer els à pats i les aturades per contemplar les vistes, haurem emprat unes set hores en fer una bonica travessa, d?uns 11 quilòmetres de distà ncia, amb força al.licients per a tornar-hi.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Juny de 2.004