Per arribar-hi, prendrem com a punt d?inici la sortida 433 de l?autovia N-I d?Iruñea a Donostia, que es on comença la carretera GI-2634, que porta a Azpeitia. Aproximadament a l?alçada del punt quilomètric 12,500, baixant de l?Alt de Bidaina, desprès d?uns revolts i quan comencem a tenir a la vista la vall i el poble d?Errezil, en una corba tancada a l?esquerra veurem una parada d?autobús feta d?obra, doncs al davant mateix i en un tancadÃssim angle a la dreta, comença una pista formigonada que va guanyant alçada de forma continuada, passant per la vora de diversos caserÃos. En el darrer, hi ha un pas amb cadena que està obert si la pista no presenta gel o neu, a partir d?on trobarem algun tram una mica més descarnat, pero factible per a qualsevol tipus de vehicle.
Després d?una sèrie de giragonses arribarem a un coll de muntanyes anomenat Zelatun (850 mts.), on veurem una zona molt à mplia adaptada per estacionar el cotxe. Un cop a peu, seguirem per la pista (tancada al trà nsit) i en pocs metres veurem un refugi alberg amb tota mena de serveis i una taula d?orientació. Aquest coll està presidit a una banda per l?Ernio i per l?altra pel Gazume (1.015 mts.), oferint-nos un petit aperitiu de les vistes que tindrem dalt del cim (destaca la panorà mica sobre el Parc Natural de Pagoeta, en direcció al mar).
L?ascensió és molt evident, com ha quedat dit. Des del refugi ja tenim l?estampa rocallosa de la muntanya que hem de pujar, iniciant-se el camà a la seva dreta, just per l?estaca d?una tanca, on curiosament veiem la creu de pas errat d?un G.R., que de fet davalla per una senda més ampla que hi ha per sota. Un cop dins del camÃ, començarem a guanyar alçada, primer de forma molt sostinguda, quedant-nos les parets de pedra a la nostra esquerra i el poble d?Errezil i la seva bonica vall, per baix a la dreta.
En arribar a una zona on tenim també a la dreta una sèrie de roques en forma de serra, el camà passa a ser força pedregós i puja ja de forma més decidida en ziga-zagues continuades, oferint-nos una vista de l?altra banda de la vall per la que hem vingut. Un cop salvada aquesta traça (hi ha una alternativa molt clara de fer drecera pel mig), arribarem a un collet on es troba la borda d?Erniozaleak, al costat de la qual hi ha una creu massissa de pedra, amb unes anelles metà l.liques que penjen dels seus braços. Diu la tradició que si te?ls passes pel cos, et curarà s, entre d?altres, del mal de reuma. Ja tenim a la vista el pic de l?Ernio, amb la seva gran creu blanca i una infinitat de creus de diferents mides i formes, que li donen al cim un estrany aspecte de fossar. El tram final és una mica més dret, però molt curt, passant abans de fer cim per una mena de cova amb llà nties i un petit pla farcit de creus. Un cop al pic, veurem una taula d?orientació que ens ajuda a distingir el reguitzell de punts geogrà fics que es divisen a la llunyania (*), com Donostia, Gorbeia, Anboto, Aizkorri, Izarraitz o Aralar, per citar els indrets més coneguts.
Com el desnivell salvat és escà s i haurem invertit en pujar poc més de mitja hora, hi ha la possibilitat d?allargar l?excursió pel cordal que tanca, en direcció noroest, l?Erniozabal, que és l?altre pic destacat del massÃs amb els seus 1.059 metres, aixecant-se sobre de la població de Tolosa. Per arribar a aquest darrer cim, seguint la carena, es ve a trigar poc més de 90 minuts, però hi ha algun pas exposat per la mainada, per tant, podem escurçar-lo fins a l?Ubeltz, que amb els seus 1.018 metres d?alçada es situa al mig d?ambdós. La ruta que hem de seguir es veu força clara des de l?Ernio, per tant, ja podem intuir per on passarem. AixÃ, baixarem de nou fins al refugi de l?avantcim i, just pel seu darrere, veurem un camà que segueix paral.lel i sostingut la lÃnia carenera, sense pedre alçada. Passarem per sota una caseta de socors amb una antena de comunicacions que hi ha a l?esquerra alçada en un turó i de sobte el camà baixa per un prat herbat, fins arribar a una pista que hem de travessar per tirar amunt per una ampla pala, que en un costat té un bon grapat d?amagatalls i tarimes pels caçadors. Un cop superat el desnivell, deixarem a la dreta un fals cim, i tornarem a baixar, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que en un punt intermig està oberta al caminant. Un cop l?hem passada, tornarem a trobar-nos amb un pla inclinat que en pocs metres ens deixarà al cim de l?Ubeltz, on veurem una fita geodèsica i una curiosa fita amb forma de cohet. Des d?aquÃ, la vista és similar a la de l?Ernio, ja que tans sols la carena que ens separa d?aquest ofereix una perspectiva contrà ria a la que teniem al cim de l?anterior pic. Si volem seguir fins a l?Erniozabal, que destaca per la seva gran creu metà l.lica, el camà davalla fort a la dreta, per tornar a salvar un sifó com els que hem fet fins ara. Si pel contrari volem tornar al nostre punt de sortida, tirarem enrere pel mateix camà pel que hem vingut, havent invertit poc més de tres hores en passejar per una de les muntanyes amb més tradició a la contrada.
(*) Per veure exactament en 360º les panorà miques que ofereixen els cims que s?han exposat i d?altres muntanyes basques, es pot consultar el web http://personales.ya.com/360irudiak/indexc.html
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Març de 2005
Enviado por Noelia Toolsada Madrid el Tuesday 13 de May de 2008
Enviado por Iome Gipuzkoa el Friday 16 de May de 2008
Enviado por Amunt! el Friday 16 de May de 2008