Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresiónLa distà ncia total a recòrrer, entre anar i tornar, ve a ser d?uns dotze quilòmetres, amb un desnivell d?uns 230 metres, que es fan de forma còmoda, per un camà senyalitzat, sense cap altra dificultat que algun curt tram costerut, per tant, és una excursió apta per a tothom, encara que, per la seva durada, als més menuts els hi pugui resultar feixuga.
Montserrat des del cim del Montcau
El Montcau des del camà de la Carena del Pagès
Vista de La Mola des de dintre una de les cases dels Ã’bits
El Morral del Drac, amb els emblanquinats cims pirinencs al fons
La capçalera absidial del monestir de Sant Llorenç, al cim de La Mola
L?inici de la caminada (a 873 mts. d?alçada) es troba a l?edifici del Centre d?Interpretació del Coll d?Estenalles, al peu mateix de la carretera BV-1221, entre Terrassa i Navarcles, en el seu punt quilomètric 14,800, on hi ha habilitades diverses zones d?estacionament graonat. Sortint de la capital vallesana per la seva Ronda Nord, l?accés al Parc Natural està senyalitzat a la corresponent rotonda (la carretera també duu a Matadepera).
Davant mateix de la porta principal de l?antiga caseta pels peons caminers, surt una pista asfaltada, que en continuada pujada va endintsant-se al bosc. En el punt on la pavimentació més recent s?acaba i la pista planeja, veurem que a la nostra esquerra surt un camà de terra que és la via d?accès al Montcau (de 1.056 mts. d?alçada), variant (*) que pot tenir-se en compte, ja que el camà de baixada del cim es retroba més endavant amb el sender pel que anem. La pista, ara amb un asfalt més deteriorat, surt del bosc i ens queda davant nostre el caracterÃstic perfil del Montcau, que anem resseguint, per un sinuós tram prà cticament pla, fins arribar al Coll d?Eres, un indret força ombrÃvol, amb grans alzines, on hi ha un monòlit de pedra dedicat a Joan Maragall, i que és cruïlla de camins (aquà ve a parar l?altra via d?accés al Montcau a la que ens hem referit).
A partir d?ara ens hem d?anar fixant en les fites metà l.liques de color verd amb un quadret vermellós que trobem clavades al terra per seguir la nostra caminada fins al cim (a 1.107 mts. d?alçada). Agafarem un camà ample, ja de terra, que deixa el coll i es va endinsant en el bosc d?alzines, en lleugera, però continuada pujada, resseguint l'anomenada Carena del Pagès, tot i que com va per dintre d'un frondós bosc d'alzines, no sembla un cordal. En un moment donat, veurem que el camà agafa una tonalitat fosca, com si estiguéssim caminant per sobre de cendres, i és que passem per una zona en la que anys enrere s?obtenia carbó vegetal, activitat ja abandonada al massÃs.
Més endavant, s'arriba a una cruïlla. A la nostra esquerra surt un ample sender que porta al Pla de Les Pinasses i a la Font Flà via. Nosaltres hem de seguir per la dreta i veurem que, de sobte, davallem per un tram trencat, on cal parar compte amb els pedrots, fins que tornem al pla, en un punt, on hi ha, a mà esquerra, el trencall de duu, en pocs minuts, al Cingle dels Ã’bits, indret on s?hi ha trobat sepultures que indiquen la presència de població en aquesta zona a la fi de l'Edat Antiga i on podem veure una de les edificacions caracterÃstiques de la zona, les balmes obrades, habitacles construits aprofitant les roques. La perspectiva que des d'aquest punt és té sobre La Mola és una de les millors del massÃs.
Tornant al camà principal, veurem que és més estret, però torna a ser, passat l?entrebanc anterior, pla i fressat, per dintre el bosc, en un tram no tant espés com l'anterior, arribant a un punt on sortim a la carena de Sescorts, obrint-nos a la nostra esquerra una bonica panorà mica sobre els cingles i les capricioses formes dels blocs de roques tallades, que en aquest punt, grà cies a l?erosió, tenen un cert aspecte montserratÃ. Tanmateix, també tenim al davant el perfil clà ssic de La Mola i a la dreta una à mplia vista dels turons de l?Obac. En el punt on s?acaba el camà carener, fem una nova forta devallada a l'esquerra per un terreny una mica irregular, fins arribar a un collet dins del bosc, on trobem una cruïlla de camins. Per l?esquerra baixa el sender que porta a l?ermita de Santa Agnés, però encara mès a l?esquerra tenim la possibilitat de gaudir del Morral del Drac, curiosa formació monolÃtica, que tè dues grans escletxes al seu interior, força accesibles, una de les quals mena sobre la vertical del cingle. A sobre seu hi destaca una creu metà l.lica.
Situats de nou a la senda principal, veurem que a les fites s?incorpora el color groc, ja que per la dreta s?uneix una altra via de pujada al cim, que ve de Can Pobla, per la Canal de l?Abella.
Durant un curt tram, seguirem en pujada el camà fressat, però estret, fins que ens trobem de front amb un rocam inclinat, per on hem de pujar, malgrat que sembli que la ruta correcta segueixi sent la planera. No hi ha pèdua, perquè les fites aquà son molt seguides. Guanyarem alçada en diagonal per les roques (cal parar compte amb la panorà mica que en aquest punt, però al darrere nostre, tenim sobre el Morral del Drac), fins que entrarem de nou al bosc, per una estreta canal, on el camÃ, ara força esberlat i pedregós, fa un gir brusc i es torna costerut. Al sortir d?aquest tram, arribem a un espai obert, que mena a l?ampli prat herbat que dóna pas al darrer pendent, just sota el monestir, edifici romà nic d?estil llombard, dedicat a Sant Llorenç del Munt, aixecat pels monjos benedictins, al segle XI, construit amb careus extrets de la pròpia muntanya. Dins del conjunt arquitectònic adosat al monestir, hi ha una oficina d?informació del Parc Natural, aixà com un restaurant. A l?esplanada exterior hi veurem una taula d?orientació que ens permet distingir els cims que conformen l?ampli perfil muntanyenc que tenim a l?abast, que completen la panorà mica que es té sobre Collserola, el Vallès Occidental, el Bages i el Baix Llobregat, amb el mar com a teló de fons.
La tornada la farem pel mateix camÃ, encara que cap la possibilitat d?haver deixat un vehicle a Can Pobla i baixar pel Camà dels Monjos (itinerari descrit en un altre ressenya) o pel Canal de l'Abella, fet que escurça notablement l?excursió.
(*) Variant del Montcau : Un cop deixem la pista pavimentada, iniciem un tram de pujada per l'especÃfica roca conglomerada que es dóna en aquest indret. Seguim unes fites metà l.liques de color verd, que van guanyant alçada fent giragonses, per un terreny cada cop més pelat. Arribarem a un coll rocós, a on s'incorpora un camà per la dreta, que és per on baixarem. A partir d'aquest punt, la pujada és força dreta i aèria, i la farem per on millor ens vagi, fins i tot, si ens cal, amb l'ajuda de les mans. El cim del Montcau és llarg i estret, amb una fita geodèsica i una taula d'orientació de pedra. La panorà mica és sorprenentment amplÃssima, ja que, per exemple, es veu del Canigó fins a la Maladeta, passant per la major part dels pics pirinencs catalans. És una pujada curta, que s'agraeix, encara que als més petits la punta final els hi pugui resultar un xic complicada. La baixada, pel camà que hem esmentat abans, que gira a l'esquerra, ens durà al Coll d'Eres per la carena de la muntanya.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Abril de 2005