Cal esmentar que la proposta és pujar el Matagalls per la vessant del Collformic i baixar-la per la banda de Sant Marçal, gaudint, d?aquesta manera, de dos paissatges completament diferents, nu i desforestat de pujada i ombrÃvol de baixada. Com és llògic, tambè es pot fer en sentit contrari, però es considera una caminada més dura, sobretot en les rampes inicials, que tenen una inclinació d?un 32%, en lloc del 28% que presenten per la zona on començarem la sortida.
AixÃ, deixarem un vehicle a la zona d?aparcament que hi ha a Sant Marçal, en la carretera BV-5114, que uneix Sant Celoni i Campins amb Viladrau, i seguirem fins aquest poble, que travessarem en sentit Seva i d?aquà a El Brull, des d?on, en uns 4 quilòmetres, per la carretera BV-5301 que du a Sant Celoni, arribarem al Collformic (1.144 mts.), excel.lent mirador i punt on s?inicia l?excursió. A mà esquerra de la carretera per la que hem vingut trobarem unes escales, per les que pujarem, seguint en ferma ascensió per un camà pedregós fins trobar la pista del mas de Sant Andreu de la Castanya, que deixarem, per seguir a l?esquerra i muntanya amunt, per una senda anomenada Carena dels Roures, fins assolir el Pla de la Barraca (1.370 mts.), planúria ample i herbada, ocupada al seu centre per un antic pou de gel, quedant un refugi enlairat en un turó a la nostra esquerra. En aquest punt el camà no és tan evident, encara que no té pèrdua, ja que hem de seguir muntanya amunt, remuntant cap a la dreta, un llom pedragós i costerut que ens ha de conduir al Turó Gros (1.542 mts.), des d?on comencen a gaudir de bones panorà miques de la vall de la Tordera, que neix als nostres peus, de la plana de Vic i de les muntanyes pre-pirinenques.
Ara el sender es torna planer i caminem a llom de la serra, arribant a un collet herbat als peus del Turó de l'Estanyol i d?aquà al Collet del Llops (1.565 mts.), quedant-nos al davant la darrera rampa i sobre d?ella el nostre objectiu, la Creu del Matagalls, ja molt evident.
Aquest tram torna a ser bastant pendent (d?un 22% d?inclinació) i descarnat, però la visió propera del cim fa que s?acometi amb ganes. La Creu del Matagalls (documentada ja l?any 1.614) és un vèrtex geodèsic situat a 1.696 metres d?alçada, i tot i ser la tercera cota del Montseny, després del Turó de l?Home i Les Agudes, és un dels millors miradors del paÃs, donat que, en un dia clar, la panorà mica s'estén des del mar fins al Pirineu, sense oblidar altres zones com la serra de Montserrat i el seus entorns.
La tornada comença en un sender carener que ve per la dreta i perpendicular al que ens ha servit per assolir el cim, seguint les marques del G.R. 5-2, que va devallant de forma evident fins endinsar-se en un magnÃfic bosc de faigs, d?un espesor considerable, tot just passat el Collet de l?Home Mort, baixant per la muntanya en amples llaçades fins trobar-nos amb el Coll Pregon (1.532 mts,), petit prat força acollidor al mig del qual hi ha un monòlit d'homenatge a Pau Casals i la senyalització de les diferents rutes que podem seguir. La nostra continua, a l?inici en lleugera pujada, fins accedir en pocs minuts a un nou prat, el Coll Sesportadores (1.484 mts.), on hem de parar una mica de compte, perque el camà no queda gaire clar i podriem perdren?s. La nostra senda baixa a mà dreta tot just a l?entrada del prat, per sota la fageda, perdent alçada primer de forma lleu i després més decidida, ara fora del bosc, fins arribar al Pla del Parany, on tornem a la zona ombrÃvola, fent giragonses, deixant a mà esquerra una cruïlla (degudament senyalitzada), en un punt on el camà és estret i costerut, ja que fa una graonada, que ens ha de dur finalment al Coll de Sant Marçal (1.106 mts.), indret molt acollidor, on, al resguard del massÃs, trobem el conjunt format per un antic monestir benedictà i una església romà nica del segle XII. Actualment les antigues dependències monacals s?han convertit en un hotel de prestigi. La zona d?aparcament es troba just a sota de la Taula dels Tres Bisbes i la seva creu, punt on coincideixen els lÃmits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental, i on a l?Edat Mitjana es reunien els caps religiosos dels antics comptats.
En total, haurem caminat 7,725 km. (segons indiquen les fitxes de la Diputació de Barcelona, gestora del Parc Natural i encarregada de fitar els senders), dedicant-hi una mica més de tres hores, salvant un desnivell de 552 mts. a la pujada, i desfent altres 590 mts. de baixada, considerant la creu com el punt intermedi de la ruta, encara que és una afirmació aproximada, ja que el camà a Sant Marçal és una mica més llarg que el que ve del Collformic.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Octubre de 2.003