La caminada comença al poble de Pardines, on s?hi arriba des de Ribes de Freser. Un cop passat el pont que hi ha a l?entrada del nucli, venint de Ripoll, seguirem el passeig a mà esquerra en direcció a Queralbs i l?estació Ribes Vila del cremallera de Núria, i tot just deixat a mà dreta el carreró que dóna entrada a l?aparcament, seguirem recte amunt, creuant les vies del tren, per enfilar la carretera que, en uns sis quilòmetres, porta a Pardines.
A l?entrada del poble i a mà esquerra, darrere les primeres cases, hi ha un carreró que mena a un aparcament prou ampli per deixar el vehicle. Per fer l?ascensió al Taga hi podem dedicar unes sis hores, entre pujar i baixar, tenint em compte l?estona obligada de contemplació des del cim.
Si es vol escurçar una hora, podem estacionar el vehicle a la zona de Santa Magdalena de Puigsac, que és on s?inicia la ruta propiament dita. Per arribar-hi, cal sortir del nucli de Pardines (a 1.226 mts. d?alçada) per una pista formigonada degudament senyalitzada que duu a Camprodon, deixant, desprès d?uns metres de baixada, a mà esquerra el desviament que ens portaria a aquesta població ripollesa, per la Collada Verda, seguint nosaltres el camà natural que, desprès d?una baixada, passa el riu Segadell per un pont de ciment i torna a pujar fins menar-nos, en poc més de mitja hora, a l?església romà nica de Santa Magdalena de Puigsac, on podem gaudir d?una magnÃfica vista del poble i la vall de Pardines, de la Serra Cavallera i el Taga davant nostre i tot l?entorn natural que ens envolta.
Seguirem, ja a peu (encara que amb un vehicle 4x4 podriem continuar per la pista una bona estona, al ser apta per aquest tipus de mitjà de transport) uns metres més amunt, deixant un primer trencall, fins trobar al cap de pocs metres el Mas Can Roca, des d?on, a mà dreta, surt un camà ample que, en pujada continuada, però bastant suau, ens acostarà a la falda del Taga.
Passarem un primer filat, deixant a la dreta una pista que travessa el torrent, que no agafarem, sino que seguirem per l?esquerra i, pujant en suau ziza-zaga, trobarem un segon filat que acabarà per deixar-nos, desprès de l?únic tram pla del camÃ, en un petit prat de pastura, on hi ha unes tanques per guardar el bestiar i uns abreuradors.
Aquest és el darrer punt on el camà és evident, ja que, a partit d?acÃ, comença l?ascensió pròpiament dita, a travès del Coll del Bac i del Torrent de Vilaró que devalla de la muntanya. De totes maneres, no hi ha cap perill de pèrdua, tota vegada que la pujada al cim és molt clara.
Ens enfilarem per la nostra esquerra per sota una cabana de pastors, quedant-nos a la dreta i al front altres dues construccions similars, una de fusta i l?altre, més avall, de pedra, arribant a un tram engorjat i irregular que ens durà als peus del Taga, que ara tenim majestuós al davant, destacant la seva creu, fita final del trajecte.
A partir d?aquà la pujada és lliure, ja que hi ha força possibilitats, però totes elles acaben al mateix punt, per tant, podem tirar pel recte, on el pendent és considerable, o bé cercar la carena de l?esquerra, fins trobar la Portella d?Ogassa, des d?on la pujada és més llarga, però més suau, obrint-nos la possibilitat de contemplar dos paissatges completament diferents, d?una banda la serralada que formen les altes muntanyes pirinenques ripollesses i per l?altre les formes més suaus que envolten la vall del Ter, aixà com una ampla extensió que abasta les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona. En arribar al cim del Taga, hi veurem la seva creu, un altar i una fita geodèsica, adonant-nos que és un cim nu, pla i allargassat, que permet una visió circular amplÃssima. AixÃ, si el dia ho permet, al sector nord tenim les muntanyes ripollesses que tanquen els circs d?Ulldeter i de Núria, per exemple, de dreta a esquerra, Costabona, Roca Colom, Bastiments, Balandrau o el Puigmal. Més enllà , albirem la Tosa d?Alp i el Puigllançada, per seguir, en aquest sentit, però en primer pla, amb la Serra de Montgrony i, al lluny, el Pedraforca o els Rasos de Peguera. Al sud la vista és molt ample, amb la serra de Sant Amanç davant nostre i a l?horitzó les caracterÃstiques siluetes de Montserrat i el Montseny o les cingleres osonenques. A l?est s?exten la Serra Cavallera, amb la Portella d?Ogassa a tocar mateix, destacant entre les muntanyes garrotxines el Puigsacalm.
La baixada la farem pel mateix camÃ, encara que si planifiquem la sortida amb dos vehicles, podriem combinar l?anada o la tornada pel Coll de Jou, venint de Bruguera, on el camà comença al costat del Refugi de Sant Jordi, des d?on la pujada és més recta, però notablement més curta, al ser una via directa; per Ogassa, venint per la zona de Sant Joan de les Abadesses, d?on surt un sender senyalitzat a mà dreta de la pista, abans d?arribar a l?esglèsia románica de Sant Martà d?Ogassa, o bé, agafar el sender que porta directament a Ribes de Freser, passant pels Plans de la Maçana, sent aquest un altre dels camins més habituals per pujar al Taga, ja que permet fer-ho amb transport públic, no sent aleshores necessari disposar de vehicle propi, encara que el seu grau de duresa és superior.
En total haurem salvat un desnivell de 814 metres, ja que el cim del Taga és a 2.040 metres, caminant aproximadament uns 7 quilòmetres.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Gener de 2004