Subir track

Sant Pere Sacama - Creu de Saba - Sant Salvador de les Espases

Senderismo

Zona: Serralada Litoral Catalana Autor: Amunt!

Enviar a tus amigos

Versi�n para impresi�n

Introducci�n Senzilla sortida que ens permetrà, en un recorregut circular, a més a més de caminar per la serralada que separa el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i passejar per una geozona catalogada sota el nom de Ribes Blaves, pujar a un dels principals miradors d’aquesta darrera comarca, la Creu de Saba, i visitar dos indrets carregats d’història, ja mil.lenària, Sant Pere Sacama i Sant Salvador de les Espases. Per les característiques del terreny i la vegetació que l’envolta, es tracta d’una excursió ideal per fer a la tardor o a l’hivern, evitant les èpoques de més calor. A un pas normal i amb les parades pròpies d’una excursió amb força ingredients culturals, en una mica més de cinc hores l'haurem enllestit, superant un desnivell positiu acumulat de 730 metres.

Mapas y Croquis

Zoom Mapa

Fotos

L'ermita de Sant Pere Sacama, amb la Creu de Saba al seu darrere

La Creu de Saba, extraordinari mirador sobre el Baix Llobregat

L'ermita-refugi de Sant Salvador de les Espases

Les Roques de l'Afrau amb el Coll de Bram a la seva esquerra

Sant Salvador de les Espases des del Coll de Bram

Descripci�n

Aproximació
L’inici i el final de la caminada tindrà lloc al punt quilomètric 4,200 de la carretera local BV-1211 que va d’Olesa de Montserrat a Vacarisses, just en el punt on trobem la cruïlla que porta a l’antiga estació de la Renfe d’Olesa Nord, ara fora de servei, on hi ha una petita esplanada, que és on estacionarem el vehicle. Un cop a la carretera, ens haurem d’encarar en sentit Olesa i pocs metres més enllà, just al darrere d’un rètol que ens indica que falten 4 quilòmetres per aquesta població, veurem a mà dreta un corriol que puja per dintre del bosc de pi i alzines.

Descripció de la ruta
Durant tota l’excursió comprovarem que hi ha una quantitat enorme de marques de pintura de diferents colors i mides, a les que tampoc caldrà fer gaire cas, ja que, en principi, l’orientació no és molt complicada. De totes maneres, cal dir que, des de l’any 2.000, la Reserva Natural de Puigventós forma part dels espais en propietat de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya, per tant, un cop entrem dins dels seus límits, ens adonarem que els diversos itineraris i els llocs d’interés que s’hi troben al seu interior estan degudament senyalitzats. En tot cas, aquest primer tram, fora de la superfície inclosa en l’anterior projecte, està fitat amb el color verd clar.

A poc de començar, ja veiem per sobre nostre el turó on s’aixeca l’ermita de Sant Pere Sacama, situada a 465 metres d’alçada. El camí puja molt dret i va travessant vàries vegades una pista forestal, que no hem d’agafar en cap moment. Pràcticament a l’alçada del nostre primer destí, el caminet s’eixample, tomba a la dreta, i, al cap d’una estona, tenim al davant l’acinglerada construcció, així com el turó on es troba la Creu de Saba al seu darrere. Arribem a una esplanada on acaba la pista forestal que ve de la carretera d’Olesa a Vacarisses, i a mà dreta, un xic alçada, queda l’església sobre uns rocs. Aquesta formava part del castell de Sacama (segles X-XII), tractant-se d’un edifici d’una nau amb absis semicircular llombard i un petit campanar en forma de cadireta. L’absis és el que resta de l’antiga capella preromànica, construïda a finals del segle X, sobre les restes d’un primitiu temple visigòtic. Cal esmentar que les actuacions arqueològiques dutes a terme a la zona, han provat l’existència d’un jaciment d’època ibèrica del segle II a.C., així com altres restes, entre elles, una necròpolis medieval.

Altre cop a l’esplanada, agafarem la pista principal que baixa a la dreta en direcció al mas de Can Puigventós, voltant el turó de Sant Pere, i que passa per un altre indret farcit d’història, el Mas Vilar, que té el seu origen al segle XII. Les excavacions realitzades a finals dels anys noranta van permetre documentar la seva evolució arquitectònica, des del seu inici fins al seu abandonament, considerant-se el primer jaciment d’aquestes característiques excavat totalment a Catalunya.
El camí arriba a una cruïlla als peus del Puigventós. Hi ha un pal indicador que assenyala a l’esquerra el sender que duu al mas que reb el seu nom i a la pròpia Creu de Saba, però nosaltres agafarem el corriol que surt a la dreta, que en còmodes llaçades ens fa guanyar alçada ràpidament, fins deixar-nos en l’esperó rocós on s’aixeca aquesta creu metàl.lica. Aquest punt, a 594 metres d’alçada, és el més alt del terme municipal d’Olesa i és una magnífica talaia. Ens trobem entre el Pla del Fideuer i la Riera de Sant Jaume, dominant tota la vall del Llobregat, el massís de Montserrat, la Serra de Collserola i la Mediterrània.
Un graonet per sota de la creu hi ha una terrassa amb un oratori (amb llibreta de registre) dedicat a la Mare de Déu de Montserrat i una taula d’orientació que, tot i el seu estat una mica malmès, ens ajuda a reconèixer el nostre entorn visual. Al Puigventós, de 600 metres d’alçada, que pertany a Vacarisses, s’hi arriba en poc menys de 10 minuts, seguint, entre els matolls, una senda que surt en direcció nordoest.

La baixada en direcció al mas de Can Puigventós la farem per un camí molt evident que surt a l’esquerra del pla que hi ha darrere la creu. És un sender que davalla entre les pedres i els arbustos. Força metres més avall i a la nostra esquerra, ja ens queden a la vista les restes del mas, documentat des de l’any 1.386, actualment enrunat, al que no arribarem, doncs ens trobarem en una cruïlla de camins, on hi ha un altre pal indicador, en la que girarem a la dreta en direcció al Pla del Fideuer, passant per les fonts d’en Mateu i de la Pastora, que queden enclotades a l’esquerra del camí. Entrem en una zona molt planera, on destaca la panoràmica que tenim sobre la muntanya de Montserrat, que se’ns mostra davant nostre. Al cap d’una estona de caminada ja tindrem a la vista el Pla del Fideuer, el Puig Cendrós a la seva esquerra i, al fons, a la dreta, el turó on s’aixeca Sant Salvador de les Espases, al final d’una cresta força escarpada, anomenada les Roques de l’Afrau. És un indret molt popular, ja que des d’Olesa, amb qualsevol tipus de vehicle s’arriba fins aquest collet. És per això que, des del Pla del Fideuer, a 445 metres d’alçada, alterarem el que hauria de ser una còmoda pujada pel camí normal, que està perfectament fitat, senyalitzat i molt trepitjat. D’aquesta manera, ens situarem en el punt on un rètol metàl.lic ens indica la senda a seguir per arribar a l’ermita i, en lloc de girar a la dreta, ho farem a l’esquerra, pujant per un grup de roques que ens situarà just a la capçalera del Torrent de l’Afrau, on trobem un sender fressat que prové de la via normal de pujada a Sant Salvador. Com en aquest tram el camí està poc definit, hi ha la possibilitat d’anar a cercar aquest punt des del propi sender normal i a la primera cruïlla que trobem girar a l’esquerra. Anirem a parar al mateix lloc.

A partir d’aquí el camí baixa molt decidit, a estones per dintre de l’abundant vegetació de la zona, quedant-nos Sant Salvador de les Espases a la nostra dreta i cada cop més amunt. En un punt on sembla que anem a parar a la llera del torrent, l’orientació canvia més de 90º i es decanta a l’esquerra, pujant per un turonet, que baixem inmediatament, fins trobar-nos de cara amb el sender que ve de l’antic i abandonat balneari de La Puda, al que ens incorporem, tombant a la dreta, per la qual cosa la traça torna a ser molt evident i comencem a veure fites de pedra. Un cop passat el torrent, comença una nova pujada, força dreta i directa, que en contínues giragonses, passant per un oratori dins de les roques, dedicat a la Mare de Déu, ens deixa al grup d’edificacions que avui en dia componen el conjunt arquitectònic de Sant Salvador de les Espases, situat davant mateix de la muntanya de Montserrat, on conflueixen els termes municipals d’Olesa, Esparreguera i Vacarisses. L’ermita està documentada l’any 985, i va ser aixecada aprofitant l’estructura i les pedres del que fou el castell de les Espases, del qual només hi ha restes de la torre de vigilància. Es diu que aquest castell fou bastit pel comte Guifré el Pelós a finals del segle IX, per consolidar el seu domini. Tot i el seu origen romànic, degut a les reformes sofertes, l’interior del temple presenta un senzill aspecte gòtic, tractant-se d’una petita capella d’una sola nau, de volta baixa i sense absis. Les edificacions es completen amb un espai habilitat com a refugi lliure amb capacitat d’unes 20 places, amb llar de foc i una font, que queda una mica enclotada per sota la capella. Per accedir a la miranda, que és el punt més alt del turó, a 413 metres d’alçada, cal agafar un sender que surt al darrere del refugi.

La tornada la farem pel camí normal d’accés a Sant Salvador, és a dir en direcció al Coll de Bram, on hi havia instal•lades unes carboneres que van estar actives fins a mig segle XIX, baixant per un sender graonat que ens fa passar per sota l’esmolada carena de les Roques de l’Afrau (es comenta que d’aquí ve el nom de les Espases) i que més endavant fan que el camí s’enfili fins a l’esmentada collada. A partir d’aquí, girarem a la dreta, i seguirem baixant per un camí fitat amb uns senyals vermells i un punt blanc, que ens fa passar pel Coll de la Pedra o de Sant Bernat de Menton (on hi ha una imarge metàl.lica del patró dels excursionistes) i que es dirigeix en direcció al Pla del Fideuer, que queda a la dreta, al que no caldrà arribar, doncs el deixarem per anar a cercar la pista que hi porta des del mas de Can Mimó, just en un punt on cal deixar els senyals de pintura que ens durien a Vacarisses. Com a la pista en qüestió s’hi arriba per tots els senders que hi baixen, doncs anirem pel que més ens plagui.

Ja incorporats a aquesta pista forestal, en la primera cruïlla que trobem, agafarem la de la dreta, que planeja força estona, reseguint el perfil de la muntanya del Puigventós, pel seu vessant nord, per davallar finalment al mas, que veurem per sota nostre. És probablement el tram més monòton de l’excursió, però també el més ràpid. Un cop deixem enrere el mas de Can Mimó, arribarem a la carretera d’Olesa a Vacarisses, poc més d’un quilòmetre més enllà del punt on hi ha l’estació de tren, per tant, haurem de seguir-la, en direcció sud, amb un al.licient afegit, passar per sota les arcades del Viaducte de Boixadell, aixecat l’any 1.865, amb motiu de la construcció de la línia fèrrea Barcelona - Saragossa.

Cal afegir, que l’importància d’aquest indret va quedar refermada per una resolució de la Generalitat de Catalunya que, en la sessió del 30 de novembre de 2.004, va adoptar l'acord pel qual es va aprovar definitivament el pla especial de delimitació definitiva de l’espai natural del P.E.I.N. Montserrat - Sant Salvador de les Espases, que no solament abarca el propi turó del que reb el nom, sino que la delimitació s'inicia a ponent del Puigventós, seguint els contraforts d’aquest puig, així com pel serrat i l'ermita de Sant Pere Sacama, fins a la carena de les Llombreres.

Galeria de fotos
http://amunt.madteam.net/blog000906/galeria_2535/

Text : Xavier Romero
Fotos : Jordi Castells
Data : Octubre de 2.006

Enviar a tus amigos

Versi�n para impresi�n

Comentarios