Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresiónL?excursió que aquà s?exposa és un complement molt interessant, per no fer la pujada i la baixada pel mateix camÃ, a l?oferir-nos la possibilitat de fer una travessa circular, prenent com a punt de partida les zones d?estacionament del Pont d?en ValentÃ.
Es tracta d?un recorregut que està senyalitzat en la seva prà ctica totalitat, per tant, les possibilitats de pèrdua són escases. El desnivell a salvar, entre Sant Aniol i Talaixà , punt més alt de la ruta, és de 201 mts., mentre que entre Talaixà i el Pont d?en Valentà el desnivell de baixada és d?uns 385 mts., que en total farem en uns sis quilòmetres, per tant, podem considerar-ho obert a tothom, ja que no hi ha cap complicació especÃfica.
Zoom Mapa
Les runes del que queda de l'antic refugi de Sant Aniol
Vista dels Plans de la Muntada des del Salt de la Núvia
Martanyà , Bassegoda i Cingles de Gitarriu des del Coll de TalaixÃ
El refugi de Talaixà amb la Serra de Bestracà al fons
El Pont d'en ValentÃ, darrer punt d'interès de la nostra rut
Un cop situats a l?esplanada on hi ha la font de Sant Aniol, agafarem el sender que surt a la dreta d?aquesta, i immediatament pujat el graonet que deixa al pla superior, cal tombar a l?esquerra, seguint les traces del G.R. 11, que ens duran a Talaixà , i que compartirem amb els senyals verds i taronges que pujen des de la pista de Sadernes.
El camà va guanyant alçada per dintre del bosc, amb alguna que altra giragonsa, però és una pujada suau i moderada. Deixarem una tanca pel bestiar, i el sender, pedregós, es fa més costerut i passa per enmig de dues roques, trobant-nos en un indret on ja veiem per sota nostre i en vertical la Riera de Sant Aniol, ja que estem situats a la part superior de l?engorjat, destacant la verdor del Pla del Molà de Sant Aniol o bé el pas de la riera per sobre els rústecs troncs. Des d?aquÃ, el camà va perdent alçada, fins arribar al Salt de la Núvia, on tenim una panorà mica nova, ja que se?ns obre davant nostre una amplÃssima vista sobre la vall per la que discorre la Riera de Sant Aniol fins al Pont d'en ValentÃ, amb els plans de la Muntada en primer terme, quedant-nos a l'esquerra la cinglera de Gitarriu i per sota, amagada al bell mig del bosc, l'ermita de Sant Feliu de Riu. Es comenta que des d?aquÃ, on l?estimball és força notori, pels voltants de l?any 1872, va saltar al buit una núvia de la masoveria de Talaixà , a qui volien obligar a casar-se a Sant Aniol amb algú no desitjat.
Una mica més endavant, el camà travessa una curta i esmicolada tartera i entra de nou en el bosc, en un punt on hi ha una cruïlla de camins. Les marques verdes i taronges del sender de Sant Aniol ens menen avall i a l?esquerra, en direcció a la Muntada i el Gomarell, punt on tanquen el seu particular circuit circular, mentre que les del G.R. 11 ens enfilen muntanya amunt, que és per on seguirem, ara en un nou tram de pujada continuada i en un canvi notable d?orientació, ja que fa una marrada evident a la dreta, deixant el curs de les gorges. Travessarem una nova tanca de fusta pel bestiar i veurem que hi ha trams del camà que conserven el seu antic empedrat, senyal inequÃvoc de la importà ncia que havia tingut temps enrere.
En sortir d?un revolt entrem a les runes del que havia sigut una imponent casa pairal, La Quera. Actualment les edificacions estan molt malmesses, però queda força clar que en el seu moment havia estat una construcció relevant. Un dels fets que cal tenir en compte, és que el G.R. passa per sota un arc amb tot l?aspecte d?entrada a una fortificació. Hi ha documentació de que la famÃlia Quera ja habitava aquest mas al segle XVI. Ens endinsartem pel que queda del conjunt d?edificis i sortirem a un tram planer de camÃ, quedant-nos ja a la vista, alçada, l?església de Sant Martà de Talaixà . Paulatinament el camà es va enfilant fins que, al cap d?una estona, arribem al Coll de Talaixà , a 772 metres d?alçada, on hi ha un rústec pal indicador de les diferents rutes que van a petar a aquest indret.
A la nostra dreta trobem el refugi lliure de Talaixà , antiga casa pairal adaptada per servir d?aixopluc als escursionistes, que deixarem a l?esquerra per un sender fins a un filat que ens duu a un prat amb una gran fita de pedres al seu bell mig, on podem gaudir d?unes vistes esplèndides de l?entorn que ens envolta. Pel cantó que hem pujat destaquen el Bassegoda, el Martanyà i el Cingles de Gitarriu i a l?altre, la Vall d?Hortmoier, la Serra de Bestracà i al fons a la dreta el Comanegra.
Més endavant tenim l?esglèsia de Sant Martà de Talaixà , romà nica molt modificada, amb uns antecedents que ens remunten a l'any 872 i al seu voltant les restes de les cases que, en el seu moment, van formar en aquest punt un llogarret, ja abandonat. Cal esmentar que al desembre de 2000 va morir, als 86 anys, un ex-guà rdia civil, Rodrigo, que hi va viure tot sol, durant anys, sense aigua, ni llum, en aquest veïnat deshabitat.
Un cop hem gaudit de l?entorn de Talaixà , tornarem al punt on s?hi troba el pal indicador esmentat i d?aquÃ, seguirem en la mateixa direcció per la que venim, en direcció al Pont d?en ValentÃ, per un sender que està una mica amagat a l?esquerra, darrere els matolls, i que ve marcat amb dues senyalitzacions diferents, unes blaves i vermelles i unes altres de grogues. En aquest punt deixarem definitivament les traces del G.R. 11, que se?n van cap a la Vall d?Hortmoier i a Beget en la seva travessa pirinenca.
A l?inici, el camÃ, molt fressat, és planer, però poc a poc va perdent alçada i devalla en algun tram amb ziga-zagues molt marcades, que ens faran passar per un punt de terra rojenca on s?obre davant nostre una interessant perspectiva del Bassegoda.
Sense deixar de baixar (com a punt referència tenim l?ermita de Sant Feliu de Riu, que a l?altra banda de la vall va ?pujant? a l?horitzó) ens anem apropant al curs de la riera i, si baixa amb prou aigua, sentim el seu remor. Quan estem a la vora de la seva llera, el camà presenta una bifurcació. Els senyals vermells i blaus ens envïen a l?esquerra i els grocs a la dreta. Optarem per aquesta darrera possibilitat, ja que farà la nostra excursió més complerta, tot i que cal tenir en compte que la pintura groga prà cticament desapareix de la senda, però aquesta és molt evident. Primer el camà fa una petita pujada i torna a baixar, trobant-nos de nou amb una divisió de camins, que també seguirem per la dreta, fins deixar-nos a la ribera del riu, en un punt on estem voltats de grans roques a tocar de l?aigua. Darrere d?un d?aquests rocs, i a la dreta, veiem l?evident sender, totalment pla, que per dins del bosc, però paral.lelament al curs de les aigües, ens porta al cap d?una estona a l?indret que amaga el Pont d?en ValentÃ, d?origen medieval, ben conservat i adequadament restaurat, pas obligat dels traginers, contrabandistes, carboners o trabucaires que volien passar o s?amagaven en aquestes contrades, plenes de legendes i històries sobre bandolers. Un cop passat el pont, veurem que a dreta i esquerra surten uns corriols, qualsevol dels dos ens deixarà a la pista de Sadernes, en un punt esguardat per una alta paret de pedra. Depenent del lloc on tinguem aparcat el cotxe, haurem de seguir a la dreta o a l?esquerra. Com a referència, cal dir que el darrer punt d?estacionament autoritzat està uns cent metres més amunt d?on ens trobem.
Si no es va amb mainada gaire menuda, sumar aquesta excursió amb la de Sant Aniol, en un sentit o l?altre, fent-la circular, ens ofereix la possibilitat de gaudir d?una diversitat de paisatges que, amb tota mena de parades incloses, ens ha de suposar invertir poc més de sis hores en completar-la.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Abril de 2005