Maduritas calientes (Montsec de Rúbies)

MADURITAS CALIENTES (Montsec de Rúbies)

165 mts / 6a

Equipada amb parabolts i reunions rapel·lables

Horari: 2,35 hores

Una via per ser feliç escalant en un entorn solitari i que serveix per pujar l´autoestima quan la fas tota de primer després de dos mesos de veure passar uns magnífics dies sense poder escalar gaire. La ressenya i piades les trobareu a http://antxpavil.blogspot.com/2008/09/montsec-de-rubies-maduritas-calientes.html o http://mevesmuntanyes.blogspot.com/2008/01/montsec-de-rubies-maduritas-calientes.html.

La meva percepció és la següent:

L1 (40 mts./ V+).- Primers 10 mts. de V+ per no caure. Les dues primers assegurances (pont de roca i parabolt) allunyen. Després, V “d’anar fent” seguint una fisura. Bona roca en general però cal anar al tanto. Llarg molt agradable i interessant. R1 semi-còmode.

L2 (45 mts./ 6a).- Sortir per la dreta a superar un petit desplom (V+). Flanqueig a l’esquerre (IV+) i seguir una fisura recte amunt (6a) fins arribar a la reunió (V-V+). Una maravella de llarg. R2 comodíssima en repisa.

L3 (45 mts./ IV+).- El llarg simpàtic de la via. Només 5 parabolts en tot el llarg “per fer una mica de tarro” segons un dels aperturistes. Comença en diagonal cap a la dreta (III) fins a trobar una placa de ratlles “vilanovines”. Primer parabolt a 15 mts. de la R. El tema factor 2, aquí no compta. Opcionalment, podem llaçar una savina psicològica , 3 metres per sobre del parabolt. Després, anar pujant l’escala de ratlles i xapant els quatre parabolts restants. No us entretingueu a posar res. Poseu-hi coco i cap amunt. R3 còmode sota d’un desplom.

L4 (35 mts./ 6a).- El llarg tonto de la via. Típic final de les parets del Montsec entre ressalts de roca, vires herboses i savines. Sortim de la R per l’esquerre superant un pas tonto (V). Aconsellable un encastador pel factor 2. Seguim els resalts de roca (IV) fins al peu d’un desplom molt ben assegurat (6a). Superat el desplom, seguim per terreny fàcil (IV-V) fins al cim. R4 amb 2 parabolts a terra a l’aresta cimera.

Moltes felicitats als aperturistes per aquest bon treball. Les dues úniques crítiques són les sortides de les R’s en que t’has de treballar el factor 2 (sense problemes) i la roca de l’últim llarg que, excepte el desplom, és una mica ronyós. Entenc, però, que és lucky ya!

Jordi

(Post Editado: 17-11-08 18:18:03)