Perdiguero per Lliterola i Remuñé
35
Envia a tus amigos
Comença el passeig pels boscos i prats de Lliterola.
Avall queden els bañs de Benás.
Una digital purpúria potser?...
El Perdiguero treu el cap tot guaitant un ramat d'afamats corders.
I xino-xano anant fent amb Alba i el Dalliu com a teló de fons.
Una miqueta de neu ens alegra la vista, darrera el Perdiguero omnipresent.
L'ibonet de Lliterola, ara el camí s'enfila de debó cap a la collada de l'Ubago.
I passet a passet, avall queda l'ibonet.
Desde la collada, el Perdigueret i (a banda i banda) les valls de Lliterola i Estós.
A l'altra banda d'Estós, des de Ixeia a Posets.
I cap amunt que hi falta gent!... Rera queden els prats i pedres i més pedres per davant.
doncs aixó, pedres i més pedres...
Entre tanta pedra, l'ibon blanc de Lliterola ens alegra la vista.
Més enllà de l'ibon blanc el portal i la vall de Remuñé.
Des de la punta est fins el Perdiguero, pedres i més pedres (ja ho havia dit, no?).
I passet a passet i pedra rera pedra, la pujada s'acaba.
Ja hi som!, allà les Maladetes.
Al sud, Perramó i Batisielles.
El Posets a tocar.
El Perdut una mica més lluny.
I allà baix el llac de Portillón i el seu refugi.
Calor calor, no en fa gaire, no.
I ara cap avall (¡subí pa bajá, vaya tontería!).
El Royo, ¡por qué seràaaaaa!...
L'ibon blanc (i blau diria jo), darrera la forca i el portal de Remuñé.
Des del portal, diem adéu a Perdiguero i Lliterola...
...i hola a Remuñé.
I avall que hi falta gent!...
La Forca de Remuñé des dels arenals.
I xino-xano acompanyen al riuet a la seua baixada.
Deixem enrera la pedra i els peus ens recorden lo agradable que és xafar tou, ufff!.
Allà lluny el quinze gendarmes ens aguaiten... sigueu curosos!.
Qui havia dit què s'havien acabat les pedres?.
Unes floretes boniquetes ens acomiaden de Remuñé.
I ja tá!... El plan de l'Espital i dos kilómetres d'asfalt encara per davant. Apasiau, fins un altra!.