Mil.lers de gràcies a tots ... SOU COLLONUTS!!

Us deu semblar ben estrany llegir un post meu, però malgrat l’esforç que em costa escriure-ho, em veig en el deure de donar-vos infinites gràcies pels vostres ànims, em sento emocionat al llegir-los i m’heu demostrat un grau de companyerisme que va més enllà del que podria preveure. Aquest cap de setmana m’han donat 36 hores de llibertat condicional i no torno a l’hospital fins a les 7 de la tarda, doncs ja puc caminar força i puc fer vàries funcions vitals pel meu compte. No recordo res del que va succeïr, he perdut 5 dies de la meva memòria, per tant, no sé com va anar tot plegat. Us diré que tinc una lesió medul.lar incomplerta, però lleu, que m’afecta a la sensibilitat a les mans bàsicament (per això em costa escriure). M’he quedat sense musculatura als braços i cames (hauré perdut més de 20 quilos), però poc a poc ho aniré recuperant. M’han operat les cervicals, amb la reconstrucció de dues vèrtebres, però al llarg de la columna hi ha un grapat que han quedat malmeses, així com alguna que altra costella. Els metges creuen que no cal intervenir en elles, sino deixar-les fer. Duc una faja lumbar i un corsé de guix que em va de mig pit i espatlla fins dalt del cap, per immobilitzar-me el coll. Tot una mica heavy. Però com sóc tosut com una mula, en un mes he assolit els objectius inicialment pensats per a tres com a mínim i així seguiré, doncs penso estar alliberat del torment del corsé abans de finals d’any.

Això és el que hi ha. Tinc vàries galeries per pujar, ja que abans de la caiguda vaig gaudir de la muntanya al màxim, fent unes quantes ascensions. Si voleu veure les fotos, us deixo aquest link: https://picasaweb.google.com/102241007138149066827/ArcalisCataperdisAngonella#

Hi ha el primer dels àlbums pendents, que ja arribaran tard o d’hora. Més enllà, és tot una incògnita, com és obvi.

No us vull molestar més, de nou gràcies pels vostres ànims, sou molt amables amb mi, i gràcies a aquells que han gastat un bocí, o molts, fent un grapat de quilòmetres, del seu temps per venir-me a veure a l’hospital, la llista és molt llarga i no voldria deixar-me a ningú. Per cert, el dia de l´accident, 20 d´agost, era la diada de Sant Bernat, patró dels muntanyencs i gent de muntanya. Coses de la vida, oi? Salut i muntanyes!!!