Cocobill, no vull encetar debats estèrils i estic molt d'acord amb les teves reflexions, però m'agradaria que em ressolessis un dubte si està al teu abast. Si no vaig errat, el butlletí de perills d'allaus de l'IGC s'actualitza a les 14 hores diàriament, aleshores com és que des de dissabte fins avui a les 14 hores la predicció no ha variat gens? Quan ho he mirat aquest matí, la darrera actualització seguia sent del 27/04/13. M'ha sorprès molt veure com, fins avui mateix, el risc d'allau de fusió no estigués ni tan sols esmentat, només hi havia risc d'allau de placa, nivell 2, i els vessants nord, si més no al Cadí, en quedaven totalment exclosos. D'acord, ahir va fer fred, però precisament per això i degut a la forta nevada caiguda, la neu, evidentment, no estava assentada, tot el contrari, i més en vessants nord on li costa més transformar i on estava extremadament inestable. Com he dit abans, penso que la responsabilitat última quan es fa activitat a muntanya és d'aquells qui l'assumeixen i no de qui ha fet la predicció, però és si més no curiós, que no s'actualitzi la predicció de dissabte a diumenge que és quan, estadísticament, hi ha més gent a muntanya. D'altra banda, vull remarcar que, des dels mitjans públics és fa especial ènfasis en que abans de sortir a muntanya consultem les oportunes prediccions i ningú podrà discutir que tot i la inestabilitat de la llevantada la predicció era força favorable.
Armadillo, porto tot el dia meditant el que va succeïr. Ahir vaig ser allà mateix dubtant si entrar o no a la canal després de renunciar a fer-ne d'altres amb més compromís, tot plegat per salvar la sortida, ja que era evident que la meteo no acompanyava. Afortunadament, en arribar a l'embut d'entrada cap a les 11 del matí, la muntanya va triar per nosaltres i no ens hi vam ficar, anàvem a escalar no a nedar. Durant bona part de l'aproximació vam anar seguint la traça que havien obert uns esquís i ja a peu de canal vàrem sentir veus, malgrat no veure res a causa de l'espesor de la boira, probablement dels esquiadors que ens precedien i que possible i malauradament acabarien sent els dos accidentats. No hi havia ningú mes allà...Tan sols un osonenc solitari, amb qui vam coïncidir a l'aparcament i amb qui vam compartir l'aproximació i la dura tasca d'obrir traça sense raquetes, i que havent fet només un curs d'alpinisme el mes de febrer, s'hi anava a ficar sol, amb la meteo i les condicions nivològiques molt inestables. Per sort, va decidir baixar a fer una cervesa amb nosaltres a Martinet i tampoc s'hi va endinsar. Per tant, no emeto judicis, aporto dades, per si per algú poden ser d'interés i sense voler alimentar la morbositat. Amb tot, no vull dir que nosaltres vam actuar correctament i els que s'hi van ficar no, jo mateix m'he vist de vegades en situacions delicades per haver pres decisions equivocades o si més no qüestionables o per no haver empleat les tècniques adequades. Però deixant de banda el factor humà, no hem d'oblidar que el risc zero no existeix a muntanya i que part de la nostra afició consisteix en intentar minimitzar en el possible aquests riscos objectius i no tan sols a assumir-los, a no ser que siguem uns suïcides o uns insensats. És per això que coincideixo amb elpiani, i només a tall reflexiu que no condemnatori, que de vegades ens exposem més del compte, ja sigui per motivació, desconeixement o simplement per salvar una sortida, i amb això no vull dir que els qui ahir van guanyar l'eternitat, s'exposessin més del que tocava. El grau d'exposició que s'assumeix és una opció personal i cadascú és lliure d'escollir la seva.
Avui però, no puc deixar de pensar que hagués passat si nosaltres o l'osonenc haguéssim entrat a la canal. Hauríem tingut el mateix final, podríem haver ajudat en res si haguéssim estat allà en el moment de l'accident,... El que és segur és que no jutjo, com podria jutjar un comportament que jo mateix he adoptat en certes ocasions i que ahir vaig estar a centímetres de repetir? En tot cas seria un autojudici i la sentència seria culpable per exposició innecessària i absurda a allò que tant m'agrada i em fa somiar. Caldrà veure si tot plegat va transcórrer en l'ascensió o en el descens, tot i que és més que probable que aquests detalls no trascendeixin i que aviat, tot plegat quedi en l'oblit. El que ara és titular demà ja no ho serà.
Espero no haver ofès a ningú amb aquest manuscrit i reïtero el meu condol a familiars i amics. D.E.P.