Tecnica y Material
Podeis recomendarme algun tipo de pastillas de glucosa/ dextrosa , para pajaras momentaneas ?
remedios altenativos ?
se valoraran experiencias
saludos
17 Respuestas
Última respuesta Friday 23 june 2006 - 20:35
Doncs com diu una chica... sacarosa comú és una molt bona opció, fàcil de dur, barata i bonaaaaaaaaaaaaa encara que difereixo amb la bronca de una chica.
No existeix "el millor" sucre a prendre, perì si que existeixen certes diferències entre ells.
Els glucids per la seva ràpida absorció la conversio directa en energia i ausència d´elements nocius a la combustió fan que siguin la font d´energia perfecte per a un esportista ( bé i per a qualsevol).
Tots els que hagim fet bup o batxiller de ciències ens han explicat a química o bio els diferents sucres. Pero resumeixo a lo cutre ( per molt molt) pq s´entengui millor tot.
Tenim monosacarids, disacarids i polisacarids. Els monosacarids estan formats per una sola unitat, com la fructosa o la glucosa.
Disacarids, soncs estan furmats per la suma de 2 unitats funamentals. Per poderlos absorvir a nivell intestinal han destar en unitats separades, per tant, ja necessitem d´un procés de trencament. ( les enzimes... les tisores que tallen les unitats dels disacarids ja ho solen fer a partir de la saliva quan ens els posem a la boca o sigui que tampoc us imagineu res super complicat en quant a procés quimic). Els disacarids més coneguts són: sacarosa ( terrós de sucre glucosa+fructosa), lasctosa( sucre de la llet glucosa+galactosa) , maltosa ( glucosa+ glucosa).
Els polisacarids solen ser cadenes d´unitats. Normalment glucosa. Els animals solem guardar els sucres en reserves al fetge en grans quantitats, al múscul en quantitats molt petites i es solen guardar en aquest format. Els vegetals ho fan en una altre mena de polisacarid que és el midó.
Tot aquest rotllo per dir que: els sucres que s´absorveixen ràpid són els monosacarids i els disacarids. I s´en diuen: sucres ràpids. Els polisacarids com que haurem de trencar els enllaços entre cada un d´ells per ferlos lliures són més lents de disposar. ( ara en el mercat esportiu hi han productes que son polisacarids de cadena curta que van més ràpid pero això ja es un altre capítul)
El sucre que millor s´absorveix sol ser la maltodextrosa, però pres aïlladament és a dir via unitats comprades.
Però a la muntanya o si no ets un freak o un megacrack (o estas fent una triatló, cursa, marató o btt moltes hores) no solem anar a comprar pastilletes o vials de sucre.
Per apanyarnosles en aliments normals:
El sucre postpandrial que més ràpid passa a la sang en probes sol ésser la fructosa. és a dir un suc de pressec seria perfecte.
Sucre de taula com bé a dit una chica ( apart tens els paperets aquests dels bar que te´n venen 2 i ho portes a la motxilla i tirando).
Terrina de mel per unitat barrejada amb aigua i te la veus.
Una xumada de llet condensada.
vaia tostons ultimament.
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui
volver al indice del foro.