Pic de CataperdÃs (tot crestejant per l´Angonella)
34
Envia a tus amigos
A Llorts agafem lo GR, què és un corriol "estretet" així que a caminar toca!.
El camí s'escola enmig d'un bosc ufanós amb un pendent notable. Uff, uff i re-ufffff!
Una cabaneta de pedra seca (si no plou, és clar).
Un pontet curosament encatifat per a que no ens facin mal els peus.
Per tot arreu s'escola l'aigua, amb mulleres i saltants a dojo.
Aquí uns companys fent l'esmorçar.
Al poc veiem la cresta de banda a banda: sembla que ens cansarem una mica!
El refugi de l'Angonella: net i polit com acostumen a estar per aquestes contrades.
Doncs pujarem per la dreta i baixarem per l'esquerra. Al fons el pic de Langounelles pel que passarem d'aquí a una estona.
L'estany de més avall i al fons el Casamanya, l'Estanyó i el Serrera.
L'estany del mig, a la dreta del Langounelles surt el Cataperdís: ja falta menys!
Un bell i refrrrrrrescant tobogan: qui gossa?...
L'estany de més amunt i les costes de l'estany de més amunt que ens han de dur al Cataperdís (amagadet allà al fons).
I en un pis-pas ja hi som! Des de la fitota, la fiteta i el massís d'Estats.
El pic de Font Blanca i, avall, l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.
A tocar (gairebé) els estanys i pic de Tristaina
De nou veiem tota la cresta a fer, però ara a cavall d'ella. Serà qüestió de ficar mans a l'obra (mai més ben dit).
Encara que esmolada, la cresta és de bon fer. Rera queda lo pic d'Arcalís.
Al fons: el Comapedrosa, Roca Entravessada, Medacorba i Lavans. Més a prop el pic del pla de l'Estany.
Floretes boniquetes engalanant tanta pedra.
El GR s'escola pel vessant de l'Angonella tot evitant la cresta, però de vegades no té més remei que passar per ella.
Des del roc de Montmantell, els estanys d'Angonella a una banda i...
...i, una mica gelaets, els estanys de Montmantell a l'altra. El Comapedrosa guaitant la jugada.
Vora el pic de les fonts, acaba tanta pedra (ui què bé!...) i comença el prat tovet tovet.
Avall el rònec refugi metàlic de Montmantell.
Entre el Comapedrosa i amics, el clot i la cresta del forat dels malhiverns i el pla de l'Estany.
Arinsal, les pistes de idem i de Pal.
Tota la pala que desemboca cap a Arinsal és plena d'avalancheurs, suposo que de resultes dels tràgics fets del 1996.
I així anar fent, ja toca baixar... una mirada enrera a tot lo fet i cap avall que aquí no ens donaran jalo!
I xino-xano seguint lo GR tornem cap a la pleta d'Angonella.
De bell nou, els cavalls, ara dinant i...
...i des-dinant. Com diríen al treatre: molta merda!
El Casamanya i l'Estanyó, fidels acompanyants durant tota l'excursió.
I ja tà!... Menu?... A dinar! Apasiau què hi ha gana!.