Serra de Carreu

Cap de setmana de descoberta a una de les zones més desconegudes de Catalunya: el Forat de Bóixols i la Serra de Carreu. El premi va ser un paisatge obert i salvatge, l'absència de camins i la oportunitat de gaudir de la solitut i la pau més absolutes. No ens vem trobar a ningú en tot el dia. Si a aixó li sumem la companyia de l'Anna; l'aventura i la diversió hi estàn assegurades! Avançar per la cresta, amb el precipici calcari de la cara sud i la vertiginosa pendent nevada i gelada de la cara nord, ens va fer sentir vius i tensos, ben atents a no relliscar i caure daltabaix, però la vista panoràmica que ens envoltava no ens ajudava a parar atenció: a l'est les muntanyes del Coll de Nargó, amb el Port del Comte, la Serra del Verd i la preciosa Serra del Cadí; al sud la plana vaporosa de l'Urgell i la Segarra, al sudoest la barrera dels tres Montsecs (Rúbies, Ares i Estall, tallats per Terradets i Mont-rebei), al nord-oest la Serra de Gurp culminant amb la Serra de Sant Gervàs i més enllà el Turbón i el gran Cotiella. Una mica més al nordoest s'endevinava el grup de la vall Fosca, amb el Montsent de Pallars. Inmediatament al nord el reventat cingle de Pessonada i les terres salvatges del Cap de Boumort. Una de les excursions més boniques que he fet mai, sens dubte! I amb la millor companyia! Al terra, ben marcades a la neu, petjades de senglars, teixons, guineus, ratolins, mussaranyes, llebres, cèrvols, i isards. A dalt, fent voltes sobre nosaltres, el voltor, l'aufrany i el trencalós. Quin dia!!

index fotografia