Pic de Font Blanca (Andorra) per la vall de La Rabassa

Dissabte 16 vaig anar per fer el Pic de Font Blanca per la preciosa vall de la Rabassa, deixant el cotxe a l´aparcament que hi ha al final de l´asfaltat de la carretera de la vall de Sorteny, sobre El Serrat (Ordino), on un planell orienta sobre els itineraris més comuns de la zona.

Unes condicions metereològiques escelents, amb 1 o 2 graus sota zero a les deu, sol i un visibilitat ,olt bona. Poca neu a l´inici, però cal anar amb compta amb les plaques de gel, molt abundants al començament.

La neu augmenta a 15 o 20 cms des dels Planells de Rialb (2.050m), passat el Refugi de Rialb (bon estat, amb sis lliteres de planxa -màxim 12 persones- sense matalassos ni mantes, però força llenya).

Més gruix de neu a mesura que es va pujant cap a la Portella de Rialb (2.509m). Com que vaig sortir tard no vaig haver de calçar-me els grampons, tot i que en alguns trams més ombrívols calia anar amb compta.

Des de la Portella vaig seguir l´ascensió molt aerea per la cresta, però per l´arriscat de l´ascensió i el fet d´anar sol i molt justet de temps, en arribar al segon cim (2.724m.) i davant una dificultat major i vist el que encara em quedava per acabar les crestes, vaig optar per fer marxa enrera. Des d´allà vaig veure prop del bell cim del Font Blanca quatre muntanyencs que pujaven pel fort i molt nevat pendent oest, piolet en ma i, suposo, amb els grampons calçats.

En definitiva, que per a qui no sigui un grimpador molt qualificat i/o temerari, en hivernal és fa més aconsellable evitar les crestes per l´oest, tot cercant el millor pas des de la Portella de Rialb o una cinquantena de metres més amunt, per anar a cercar la carena fronterera i des d´allà atacar els darrers dos-cents metres d´ascensió.

La tornada des de la Portella la vaig fer tancant el recorregut circular per l´oest i cap al sud, baixant fins a la cota 2.250, passar a la bessant sud i continuar baixant tot tendint cap a l´est fins a trobar el sender que apareixen a l´Alpina i que, cap a l´est i bastant planer ens hauria de conduir fins a La Rabassa, ja molt a prop de l´aparcament. Però compta! En el darrer tram, després de la darrera bifurcació, aquest viarany desapareix del tot. Vaig acabar al vell mig d´una jungla de matolls i en una zona amb uns pendents de més del 50% on gairebé se m´hi fa fosc.

Tot plegat i malgrat la matada del tram final, una ascensió molt recomanable.
A mi m´han quedat moltes ganes de tornar-hi