Gourgs Blancs-Jean Arlaud

Dissabte, 20 d´octubre, vam pujar per la vall d´Estós quan encara no havia començat a clarejar per a, passat el refugi d´Estós, començar a pujar per la vall de Gías. Tal com anàvem pujant el vent es va anar fent més intens, fins al punt que poc abans del llac era bastant fort. Malgrat això, el dia va ser magnífic, i a la grimpada no ens va molestar gaire.
No hi ha quasi neu a les cares sud. Nosaltres vam pujar fins al coll de Gías i allí vam anar seguint les fites que et porten per una vira de la cara sud i et fan passar un parell de canals (una sí tenia neu, però es podia evitar), fins anar a parar prop del coll de Gourgs Blancs. Llavors vam anar cap al Jean Arlaud i posteriorment al Gourgs Blancs. També ens vam animar a fer el Gourgs Blancs oest, no comptabilitzat com a cim. Això ens va costar bastant més del que pensàvem, ja que no portàvem material i no ens esperàvem gaires complicacions. I entre anar i tornar al cim principal vam estar-hi una hora i mitja. Del cim vam baixar a la vira esmentada per una canal que surt quasi del mateix cim.
Vam anar baixant i vam arribar fosc al cotxe, una mica trinxats però plenament satisfets.
A les cares nords es veu encara una mica de neu (Seil de la Baquo, el mateix Gourgs, Perdiguero,... però poca cosa).