Mensajes dia 8 january 2006, sunday.

Ostrs Gabi... te has quedado a gusto!

... y es que de listillos está el mundo lleno.


Salu2

M´agrada el tema que has proposat i estic plenament d´acord amb el Waldo...

Diuen que hom és més intel·ligent com més capacitat d´adaptació té. Està clar que és més fàcil adaptar-se i acomodar-se en situacions òptimes, que no pas quan les condicions són adverses....

Hem nascut  i hem sigut educats en un estat del benestar, on es prioritza la comoditat i l´esforç mínim, i la gran majoria de la gent ja hi està bé. Perquè empitjorar el terreny si s´hi pot arribar sense patir? Per què exposar-nos a coses quan podem estar bé sense preocupacions?
 
Per mi, però,  hi ha moltes maneres d´estar bé i d´estar bé, de gaudir, i de gaudir... (ni pitjors ni millors, senzillament diferents).

Personalment em produeix un sentiment de tristor el fet de veure que la majoria de gent es conforma amb el primer que li ofereixen...No els culpo pas, perquè no tots hem tingut la sort de caure en aquest món; no tots hem tingut la sort  de tenir una mà amiga que ens hi ha endinsat:  el món de la muntanya, on a vegades la comoditat es fa patent per la seva inexistència. 

Jo mateixa a vegades, quan em trobo en circumstàncies que no desitjaria a ningú, em pregunto qui m´empeny a posar-m´hi...ara bé, un cop passades, i quan la calma ha tornat, la satisfacció que em produeix l´haver sigut capaç de superar-me a mi mateixa i a les condicions que m´han fet patir...això, no m´ho treu ningú. És quelcom que em fa sentir viva, i que m´ajuda a créixer.

Ells s´ho perden. Jo, per la meva banda, intento transmetre  aquesta manera de viure i veure les coses a la gent que tinc a la vora perquè penso que val molt la pena.

Marieta

PD: Antropologant... 

Em sento identificada, més q res pq jo vaig ser de les primeres en cancel·lar la sortida a Montserrat per la pluja, i potser la meva actuació provoqués aquest post. Ni comptava amb material pq la pluja no em cal·li, ni comptava amb la suficient força com per mantenir l´excursió malgrat les circumstàncies adverses (sóna a excusa, però és així).

Cert és que molta gent no té el valor de la muntanya necessari per disfrutar passi lo que passi, sigui on sigui... No porto més d´un any endinsant-me a la muntanya, però he tingut un gran mestre que m´ha ensenyat molts valors, i del que encara he d´aprendre molt... ni tan sols he fet un vivac en la meva vida, i caminates en solitari, amb l´única companyia del bastó, només he fet 1 que no durava més d´1 hora (la Vall de Gerber al Pallars), digue´m cobard o digue´m prudent per no sotmetre´m a riscos desconeguts...

Potser jo, com molta gent de la que segurament llegirà aquest post, sí tinc papanatisme al cos, sóc conscient. Però sóc la primera que intento arrastrar als meus amics més propers a la muntanya, intentar que els caps de setmana no estiguin perdent el temps en un centre comercial comprant la millor ropa per ser els ´més guais´ a les discos.... intento transmetre que és més profitós sortir, encara q només sigui un diumenge pel matí per Montserrat o pel Montseny o per on sigui, en comptes d´estar dormint a casa recuperant-se del ´fiestón´ de la nit anterior...

Potser sí sóc excursionista de pacotilla (oi Felix?), però porto el valor de la muntanya ben a prop del cor... suficient per seguir endavant intentant que aquesta gent q només gaudeix de l´oci comercial de la Gran Ciutat aconsegueixi gaudir d´una altra manera: veient una nit d´desde Llavorsí, descansant pel Sender dels Caçadors amb els peus remullats o, simplement, intentant posar nom a les ´magdalenes´ de Montserrat...

(Vale, sé que estic susceptible amb aquest tema.... però són lluites constants amb els més propers, que costa fer veure lo q significa tot això per a una persona...)

Un petó i..... fins la propera!
Núria

Núria,

jo estic d´acord amb el Gabi. En cap moment he pensat en gent que s´iniciava en la muntanya quan he fet els comentaris que he fet, partint del debat que ha obert el Narhinant.

Un petó 

Marieta 

Parece que el tiempo no acompaña, me gustaria saber si alguien ha hecho algo este fin de semana en el pirineo occidental en general. Seguro que algun valiente puede contar algo.

Un saludo.

Doncs, res que a resultes d´aquest i d´altres debats de 2006 m´ha semblat escaient obrir-ne un sobre l´esperit de l´excursionisme i el muntanyisme. Però ho he fet al fòrum general, doncs em semblava més apropiat.

Val a dir que com que la previsió meteorològica per ahir era de pluja suau o plugims, necara que permanents, jo vaig seguir amb el pla que tenia i vaig anar a fer una caminada pel sector oest del Parc de Sant Llorenç del Munt i l´Obac, i m´ho vaig passar d´allò més bé. Això sí, fis i tot els calçotets se´m podien escórrer.
Suposo que avui tampoc no haureu sortit, doncs ahn caigut quatre gotes, jajaja!

Notes puntuals:
Poc a poc i bona lletra Nurimosa que hi ha molta muntanya per fer i molts posts per opinar...  ah, i benvinguda al club, jeje!
Pratenc, ja ho diu la dita: no ofende quien quiere, sinó... (jajaja!) Tiu  apunta´t aquel proper cap de setmana al Cadí que aviat ja no ens coneixerem!
Waldo, felicitats pels avençons en la conciència colectiva de l´ARVA.
David, una abraçada per a tu i un petonet d´enhorabona a l´Ana, que deu estar contenta que la Penya  s´ha pulit al Barça a domicili.

Apa, ciau

Este finde fuimos a piris occidentales, concretamente a Pineta para subir la cara norte del Mont Lost  Llegamos a las 8 de la noche del viernes al Parador y des de allí subimos directos a la cabaña de la Larri donde pudimos degustar unos fideos a la leña gracias al mega fuego que pudimos encender en la citada cabaña.

El sábado empezamos a subir hacia el balcón. A los 30 minutos de salir de la cabaña empezó a nevar y no pudimos encontrar el sendero que va de la Larri a la primera faja del bacón. Total que nos perdimos, estaba nevando a saco y no parábamos de hacer la cabreta o el boc por los maravillosos bosques de Pineta.
Al cabo de más de 2 horas pudimos bajar a la pista y llegar hasta el puente desde donde sale el camino hacia Tucarroya. Durante unos 15 minutos encontramos traza pero finalmente llegamos a un punto donde esta dejaba de existir. En este punto encontramos una pareja que se estaba poniendo los crampones con más de un metro de nieve nueva y húmeda  (ummmmmm que bien suena....).
Empezamos a abrir traza con cantidades indecentes de nieve que harían llegar al climax a cualquier meteorólogo. Cada vez había más nieve y la zona del bacón se cubría más i más i más. Llegamos a la fuente que hay debajo las cascadas y nos planteamos dar marcha atrás pero finalmente i después de que un miembro del grupo nos prometió que en Tucarroya habría unas chicas aisladas i solas desde hacia unas semanas decidimos dar una ultima oportunidad a Tucarroya.

Después de pasar la primera faja, donde el avance fue mejor que en el tramo del puente a la fuente (no había traza pero si un metro flonja y húmeda) nos encontramos otra vez con gran cantidad de nieve y ya con un riesgo evidente de aludes. 

Decidimos volver atrás y por el camino hicimos una parada en la cascada de hielo (la de la derecha viéndola desde el puente)  Montamos dos clavos pero el hielo era de muy poca calidad y a nuestro lado no paraban de caer cascotes de hielo de una cascada menor  a causa de las ?altas? temperaturas . Otra vez decidimos hacer la mochila i descender al refugio de pineta.  La nevada de intensifico y la niebla invadió todo el valle.  Llegamos al refu y nos encontramos con mogollón de gente que venia a hacer cascadas. Esta mañana la nevada a ido a más, siendo la nieve muy humeda. El guarda nos ha comentado que el hielo está mal i que solo en la Larri y en la boca norte del tunel de bielsa se puede encontrar buen hielo.

Saludetes

Felix (¿? creo que sí, q ese es tu nombre) lo importante es disfrutar... y claro que sí se puede opinar, en todos y cada uno de los posts, si puedes aportar tu granito, bienvenido sea!!!

Así que... seguimos por aquí!!!

Un saludoooo

Boulder de la embotelladora practicable.

- Salt del mandril just però es deixa fer. Aproximació a peu des de el Balneari, amb traça oberta i neu recent del 8/1/2006.

- Cantera: Formades Amigos de lo ajeno, Peor imposible, Miting... amb gel escas i dolent.

- Sobrecantera: Mister Fabada en bones condicions. La resta també es veien formades. En general mes gel i de millor qualitat que a la Cantera. Aproximació amb mig metre de neu.


  
Ir a la conversación completa
  

    

Gracias a todos por vuestras condolencias.
Ha sido una pena, la verdad, pero la vida sigue.
Un abrazo y hasta pronto.
Open

En el caso de un flanqueo la superficie de la raqueta permanece en contacto con la pendiente , y tu pie (y pierna ) permanecen en su vertical , teniendo el centro de gravedad en correcta posición respecto a la pendiente y a la raqueta... Puedes mirarte el esquema en el enlace de esta (nuestra  ) página...
http://www.madteam.net/tecnica/tecnicaymaterial.php/articulo_17.htm  
De hecho , si quisieras subir por pendientes de forma directa tampoco tiene mucho problema...ya que te permite avanzar con bastante libertad...casi como si no llevaras las raquetas...  
3.- También habrás podido observar que no tiene opción de fijar la talonera... en el caso de las Atlas siempre llevan el talón libre... Para mi gusto mucho más cómodo...
(y ligero... )
4.- Respecto a las gomas y remaches de la suela... decirte que por ahora no he tenido ningún problema...y he hecho bastante el "perro" con ellas... (no suelo salir mucho con ellas...pero el día que las saco no hay quién "nos "pare..  )
Pekas